13 / 10 / 15

Momo, de Companyia de teatre Anna Roca

Als més petits, els meravella per la contínua sorpresa en un escenari rodó, en què els actors creuen circulen pel darrere, sempre mirant de sorprendre els congregats en aquell espai derruït però poèticament magnètic. A la canalla més grandeta, els hauria d’aixecar la curiositat de llegir aquesta novel·la fosca amb una llum potent que encega la personalitat de la misteriosa Momo. I és que, salvant les distàncies, Ende respira un aire similar al de Saint-Exupéry, en què una història molt simple agafa tonalitats fosques i té tantes capes de lectura com l’oient sigui capaç d’escoltar.

Autor: Jordi Bordes

Data: 11/10/15

Llegeix la crítica completa a:


““Escoltar” la història ha estat un plaer, com també ho ha estat “sentir-la” en tota la magnitud de la paraula. Anna Roca i la seva companyia ens fan SENTIR en majúscules.”

Autora: Carme Canet

Data: 23/05/15

Llegeix la crítica completa AQUÍ


En els actius d’aquesta proposta, estan la magnifica interpretació del Jordi, fent un grapat de personatges, tant actorals com de titelles, les sòbries i ajustades interpretacions de l’Anna i la Marta (quan no estava interpretant, per cert molt bé, la música en directe durant tota l’obra), i finalment l’espai escènic. La companyia ens ofereix un decorat singular, que alhora fa de platea pel públic: un vell hivernacle abandonat, on s’instal·la el nen Momo, on la resta de personatges venen a visitar-lo i des d’on expliquen les seves vicissituds.

Autor: Josep Maria Viaplana

Data: 26/04/15 (dins La Mostra d’Igualada)

Llegeix la crítica completa a:

 


Aquest Momo té la particularitat de fer entrar als espectadors en un espai escènic envoltant en el que la representació entra i surt del cercle en una mena d’espiral; en aquest sentit,  la música -original i en directe- juga un paper determinant. Amb només tres intèrprets, l’ajuda dels objectes més diversos i una acurada estètica, es recrea aquest conte moral que posa en qüestió els valors d’una societat que ha perdut la capacitat d’escoltar o ja “no té” el temps per fer-ho.

Autora: Iolanda G. Madariaga

Data: 25/04/15 (dins La Mostra d’Igualada)

Llegeix la crítica completa a:

 

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This