Laika, de Xirriquiteula Teatre
“La posta en escena està concebuda amb una veu en off i dos actors i una actriu que es desdoblen en els diferents personatges dins d’un joc sense paraules o millor dit amb una divertida articulació d’un rus inventat. Un enginyós joc de transparències manipul.lades a la vista des de dos projectors i projectades, primer sobre una panel semicircular i desprès sobre els panels que hàbilment van transformant els espais on transcorre l’acció. Amb un ritme quasi bé cinematogràfic aconsegueix brillants seqüències d´una notable força visual.”
Autor: Ferran Baile
Data: 13/7/2018
Llegeix la crítica completa:
—————————————————————————————-
“La direcció d’Enric Ases és molt fina pel que fa a la manipulació del gos, la sobreposició d’imatges a partir dels dos aparells de transparències o l’encert de fer que els personatges parlin un rus fals (quan fa fred, diuen ” fa rasca”) ben divertit.”
Autor: Jordi Bordes
Data: 12/7/2018
Llegeix la crítica completa:
—————————————————————————————–
“Laika esdevé una preciosa història d’afectes capaç d’encisar a tota mena de públics. Però més enllà de la història, hi ha una resolució escènica brillant amb pocs elements molt ben jugats.”
Autora: Iolanda G. Madariaga
Data: 25/4/18
Llegeix la crítica completa a:
Sembla que, a poc a poc, les arts escèniques per a tots els públics incorporen tècniques que fins ara quedaven més reservades a propostes poc convencionals, com per exemple les d’Agrupación Señor Serrano (vídeo en directe, objectes, maquetes, performance….). Una obertura que veiem a ‘Laika’ com a la també recentment estrenada ‘Kàtia’ de Ka Teatre, igualment programada a La Mostra d’Igualada i amb Rússia com a teló de fons. I n’hi ha i n’hi haurà més.
Autora: Núria Cañamares
Data: 10/05/18
Llegeix la crítica completa a:
El muntatge té moltes gràcies, des del dibuix —a vegades ratllant el clown— d’uns personatges que parlen un rus que no és tal fins a la pròpia protagonista, una gossa-titella tan ben feta i ben manipulada que, com passa sempre en aquests casos, adquireix vida pròpia i sedueix petits i grans des del minut zero.
Autor: Marc Sabater
Data: 02/03/20
Llegeix la crítica completa a:
