Pasaron algunos minutos hasta que el elenco empezó a hablar (en un ruso muy especial, eso sí…) y, sin embargo, desde el minuto uno, en la sala Cuarta Pared, no se sintió esa cuarta pared. No sé todavía cómo consiguieron que, combinando las imágenes de dos retroproyectores pudieran darme la sensación de que estaba en el cine viendo teatro. ¿O fue en el teatro viendo cine? Bueno, no sé… Pero en todo caso, sí, fueron los mismos artistas los que gestionaron las luces y transparencias con una sincronización y un arte encomiables.

Autor: Bruno García

Data: 25/11/2020

Llegeix la crítica completa a El Pequeño Espectador

---

“La posta en escena està concebuda amb una veu en off i dos actors i una actriu que es desdoblen en els diferents personatges dins d’un joc sense paraules o millor dit amb una divertida articulació d’un rus inventat. Un enginyós joc de transparències manipul.lades a la vista des de dos projectors i projectades, primer sobre una panel semicircular i desprès sobre els panels que hàbilment van transformant els espais on transcorre l’acció. Amb un ritme quasi bé cinematogràfic aconsegueix brillants seqüències d´una notable força visual.”

Autor: Ferran Baile

Data: 13/7/2018

Llegeix la crítica completa:

 

 

—————————————————————————————-

“La direcció d’Enric Ases és molt fina pel que fa a la manipulació del gos, la sobreposició d’imatges a partir dels dos aparells de transparències o l’encert de fer que els personatges parlin un rus fals (quan fa fred, diuen ” fa rasca”) ben divertit.”

Autor: Jordi Bordes

Data: 12/7/2018

Llegeix la crítica completa:

 

 

—————————————————————————————–

“Laika esdevé una preciosa història d’afectes capaç d’encisar a tota mena de públics. Però més enllà de la història, hi ha una resolució escènica brillant amb pocs elements molt ben jugats.”

Autora: Iolanda G. Madariaga

Data: 25/4/18

Llegeix la crítica completa a:

 

 

 

---

Sembla que, a poc a poc, les arts escèniques per a tots els públics incorporen tècniques que fins ara quedaven més reservades a propostes poc convencionals, com per exemple les d’Agrupación Señor Serrano (vídeo en directe, objectes, maquetes, performance….). Una obertura que veiem a ‘Laika’ com a la també recentment estrenada ‘Kàtia’ de Ka Teatre, igualment programada a La Mostra d’Igualada i amb Rússia com a teló de fons. I n’hi ha i n’hi haurà més.

Autora: Núria Cañamares

Data: 10/05/18

Llegeix la crítica completa a:

 

 

 

---

El muntatge té moltes gràcies, des del dibuix —a vegades ratllant el clown— d’uns personatges que parlen un rus que no és tal fins a la pròpia protagonista, una gossa-titella tan ben feta i ben manipulada que, com passa sempre en aquests casos, adquireix vida pròpia i sedueix petits i grans des del minut zero.

Autor: Marc Sabater

Data: 02/03/20

Llegeix la crítica completa a: