En l’estructura, demostren habilitats en equilibrisme, corda, pal xinès… ara exploten un to clownesc, d’artista patós que es troba fent un equilibri més del que li correspondria pel seu nivell de tècnica i diverteixen. No arriben a practicar el cirtc de patacada (un clàssic en l’equlibrisme amb exemples com Here we go! Reivindiquen les capacitats del bambú (fort, flexible i buit per dins) que ho traspassen a la seva figura: robusta, àgil i entregada per a la causa. En el fons, ells consideren que el bambú és poesia i pretenen desenvolupar alguns exercicis dalt d’aquesta estructura que es transforma evocant un punt de risc, de sorpresa i de bellesa poètica. Qeu no és poc.
Autor: Jordi Bordes
Data: 31/05/2021
Podeu llegir la crítica sencera a Recomana.cat
Tot comença amb una broma. Els quatre intèrprets es fan passar per tècnics d’una empresa que es diu Nunca + sin Bambú. I és que el bambú és l’estrella del xou. Aquest material noble, flexible, però resistent és el protagonista de l’escenografia, una estructura de tres canyes robustes i llargues de bambú lligades amb cordes i mosquetons. Els suposats tècnics s’hauran de reinventar en artistes quan se’ls anuncia que els artistes contractats no han arribat a temps i que és probable que no cobrin per la feina feta. Tot i que al principi costa agafar embranzida, ràpidament passen de la conya dels tècnics que juguen a ser artistes a l’execució de números originals i amb un punt de risc.
L’originalitat de veritat però està en el material. En com escalen les canyes de bambú, com llisquen sobre elles, com fan moure l’estructura, com creen diverses formes, mentre els ja consolidats artistes s’alternen les piruetes. I sense deixar el humor de banda.
Els moments més memorables son els que canvien el sentit de l’estructura amb dos dels membres enfilats i donant-li una forma com de veler sense veles. O les voltes que fa la noia mig suspesa en l’aire metre s’agafa dos companys en posicions inversemblants, talment com si fos un engranatge.
Autor: Martí Figueras
Data: 29/05/2021
Podeu llegir la crítica sencera a Recomana.cat