“Viure l’instant i captar les deixes del somni” J.V. Foix
Circ, per a mi, és una mica més que una paraula que defineix una activitat artística. Aquestes cinc lletres les entenc com una manera de viure, de viatjar, de sentir, d’estimar, de compartir, de sofrir, de lluitar, de guanyar, de perdre; en definitiva, una manera de ser i de viure la vida.
Puc assegurar que aquesta petita paraula ha omplert de sentit gran part del meu viatge per aquest món de bojos.
Quan estic envoltat de gent i amb el nas posat, no especulo, penso i decideixo sense por, sóc lliure. I quan s’acaba l’espectacle recullo els riures, les poso en un sac i me’ls emporto a casa. Allà, on tinc el meu raspall de dents, per uns instants els sento, els revisc i els vull. Al cap de poc els llanço amb força, a les estrelles que tinc per sostre al menjador. I sento la necessitat d’anar, corrents, a caçar-ne més.
En fer-me gran, més que el què, m’interessa el perquè, m’importa el com i m’enamora el sentit.
Vés a saber per quin atzar he tingut la fortuna de gaudir de les deixes del somni. El dit de la Montse escrivint sobre el vidre entelat d’un 2 CV la paraula circ … el capicua que sorgeix com per art de màgia. Circ criC. Els somnis corren el risc de convertir-se en realitat.
Tortell Poltrona.
