La Zig i la Zag busquen alguna cosa. Les mou la curiositat. Una porta un pes feixuc a l’esquena, que la fa caminar lenta però constant. L’altra no porta res, llevat d’una capseta al cap, on hi emmagatzema tot allò que viu. L’una és l’experiència, l’altra la inexperiència. L’una toca el violoncel, l’altra la flauta. L’una ja en torna, l’altra encara hi va.
Donant voltes pel món, es trobaran. I aquest encontre les farà créixer: l’una es buidarà i l’altra s’omplirà. Un joc sobre el pas del temps, un cant a la vida i a la idea de la continuïtat i l’herència.