Parlar de FiraTàrrega és parlar del gran epicentre de les arts de carrer del sud d’Europa. Una fira de referència, però també una festa on, durant quatre dies al setembre, s’esborren les fronteres generacionals. Al capdavant artístic d’aquesta immensa maquinària hi ha Anna Giribet (Vilanova de Bellpuig, 1981). Llicenciada en Ciències Econòmiques per la UB, postgraduada en Gestió de plataformes culturals de la IDEC (UPF) i màster en Gestió Cultural per la UOC, després de vuit anys sent la mà dreta de Jordi Duran, el 2019 assumeix la direcció artística i el 2024 veu validat el seu projecte per cinc anys més. Giribet ha sabut teixir una xarxa internacional sense perdre de vista l’essència: el públic. Ens asseiem amb ella per parlar de la salut de les arts escèniques familiars, de l’evolució de la Fira i dels reptes d’atreure les noves generacions.
Anna, vens del món de l’economia i vas fer el salt professional a les arts escèniques. Com es combinen avui aquesta ment analítica, gairebé numèrica, amb la sensibilitat artística que exigeix capitanejar la direcció artística de FiraTàrrega?
La veritat és que ho combino molt orgànicament. L’economia segurament m’ha servit per crear un ordre, una metodologia i una manera d’organitzar-me més eficient. Els números són importants i els recursos limitats, m’agrada dedicar temps a quadrar xifres. La sensibilitat és molt més difícil d’explicar, no es pot categoritzar la capacitat de percebre, gaudir i emocionar-te. En el fons suposo que es tracta de detectar expressions artístiques que tinguin la capacitat d’emocionar i fer-les quadrar amb una sèrie de recursos, la clau està en l’equilibri de l’economia sensorial.
Vas entomar el lideratge de la Fira el 2019, després de vuit anys aprenent l’engranatge com a adjunta de Jordi Duran. Vas renovar mandat el 2024 per a un nou quinquenni, fins al 2028. Si fas balanç, quin diries que ha estat el gran segell de la teva primera etapa i quin és el gran repte per a aquest segon període?
Els primers anys van ser tot un repte, vaig entrar el 2019 i el 2020 estàvem en pandèmia. Estic contenta de la creació del Circuit Nòmada (2020-2021), vam reforçar el nostre vincle amb agents locals i nacionals de diferents capacitats. El circuit ens va permetre establir una xarxa de complicitat de la qual n’estic molt orgullosa. Entrar a formar part de la xarxa europea IN SITU penso que també ha estat un posicionament estratègic, treballar amb socis europeus és un aprenentatge constant.
En aquest segon quinquenni hi ha reptes importants que tenen a veure amb l’accessibilitat i la sostenibilitat. Però si penso en termes més artístics em preocupa la transmissió de coneixement que ens garanteixi un relleu generacional i seguir construint una nova mirada cap a l’espectador d’arts de carrer.
Des d’EscenaFamiliar posem el focus en els infants i les seves famílies. El carrer és, per definició, un espai lliure, democràtic i on es barreja tothom. Com gestiones, com a directora artística, l’equilibri entre buscar espectacles per a adults, per a tots els públics i apostar per propostes pensades exclusivament per a la infància?
La selecció del programa artístic de FiraTàrrega té a veure amb equilibris. Com bé dius el carrer és un espai on tothom hi hauria de tenir cabuda, per tant, la nostra selecció ha de garantir oferir peces per a tota mena d’edats, per la infància també! Si tens clar que els petits de la casa també hi tenen cabuda, si tens l’escolta preparada, aleshores és fàcil trobar espectacles en aquesta direcció.
Com a observadora privilegiada i membre que has estat del Consejo Estatal de las Artes Escénicas, com has vist evolucionar el risc, les temàtiques i la qualitat de les arts escèniques per a públic familiar a Catalunya en l’última dècada?
Com a responsable artística de FiraTàrrega tinc l’oportunitat de veure molts espectacles, d’assistir a moltes comissions artístiques i d’estar més o menys al dia del que està passant en l’àmbit creatiu. A Catalunya sempre hi ha hagut bon nivell de teatre infantil, però m’atreviria a dir que en els últims anys s’ha fet un salt endavant pel que fa al risc i als formats. A la nostra convocatòria pública s’han presentat propostes infantils de carrer experiencials, propostes on els infants han de participar activament, i això és formidable. No havíem rebut mai tantes propostes en aquesta direcció.
Creus que, dins el mateix sector, el teatre familiar ha aconseguit treure’s de sobre l’estigma de ser “menor” en les arts escèniques?
El teatre familiar ha fet un pas de cavall pel seu reconeixement, el treball de la TTP hi ha tingut un paper essencial. Però, així i tot, encara no s’hi dediquen els recursos econòmics necessaris ni ocupen els espais d’exhibició que mereixen. Tenim el talent creatiu i un públic que respon, s’ha de seguir reivindicant el teatre familiar fins que a les programacions teatrals del país el programa familiar tingui un espai respectable i digne.
Tàrrega és sobretot un hub internacional, el gran graner on venen a comprar els programadors. Són les companyies catalanes familiars una bona «marca» d’exportació? Què busquen exactament els festivals europeus quan s’aturen a mirar les propostes familiars d’aquí?
Les creacions familiars catalanes tenen prestigi internacional i són pioneres i referents pel que fa a les instal·lacions. El programador internacional busca imaginació, enginy i exportació fàcil, crec que aquests 3 adjectius descriuen bé el que venen a buscar a Fira.
En la programació recent de FiraTàrrega hem vist una forta tendència cap als formats immersius, participatius i les instal·lacions on l’espectador es mou. Trencar la quarta paret i convertir l’infant en protagonista actiu és la millor recepta per a unes generacions que ja neixen hiperestimulades per les pantalles?
Totalment d’acord! Les arts de carrer són unes arts pròximes, de relació directa amb l’espectador. Ja ho apuntava més amunt, construir i apostar per una nova mirada cap a l’espectador d’arts de carrer és un repte, i fer-ho amb els infants com a protagonistes en propostes immersives i participatives és el camí.
ℹ️ Consulta l’itinerari familiar i 🎟️compra les entrades aquí.