Del 16 al 19 de juliol tindrà lloc a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) la 19a edició de l’Esbaiola’t, el Festival de Teatre de les Valls d’Àneu. Per conèixer-lo millor, conversem amb Amàlia Atmetlló, directora artística del festival
Com, quan i per què neix l’Esbaiola’t i com ha evolucionat fins a aquesta 19a edició?
L’Esbaiola’t neix oficialment l’any 2008, tot i que es va començar a gestar un parell d’anys abans de la mà de la Companyia de Comediants La Baldufa, els creadors del festival. Cap als 2000, la companyia començar a girar els seus espectacles per l’estranger, sobretot a França, fet que els va permetre conèixer diferents models de festivals familiars francesos i europeus. A França és molt habitual que poblacions petites tinguin programacions estables i festivals molt cuidats, on l’entorn, la decoració i el benestar del públic són prioritaris. Són formats familiars, sense aglomeracions, on tothom troba el seu lloc, un exemple és Au Bonheur des Mômes (a Le Grand-Bornand, un petit poble dels Alps francesos).
En veure que a Catalunya i a l’Estat espanyol no existia cap festival similar —teníem grans referents, però pensats per a públic jove o adult—, van decidir emmirallar-se en aquests models per crear un projecte nou al Pirineu. La companyia va apostar pel Pallars Sobirà pel vincle emocional de molts dels seus membres amb la zona i, finalment, l’alcalde d’Esterri d’Àneu d’aquell moment va decidir a impulsar aquesta proposta innovadora i trencadora.
Hi ha un aspecte que en aquell moment també va ser molt important: hi havia una gran mancança de programació familiar a la majoria de poblacions i festivals de referència i, quan es programava per a infants, sovint es feia sota la premissa que «per a la canalla tot s’hi val». S’oferien propostes de baixa qualitat i molt infantilitzades, amb catxés irrisoris i un llenguatge que subestimava la capacitat crítica i la intel·ligència dels més petits. Per això, l’Esbaiola’t va néixer també amb una clara voluntat reivindicativa: el públic familiar mereix el mateix respecte i rigor que l’adult. La Baldufa programava a Esterri exemples d’arreu del món d’espectacles singulars i d’alt nivell per dignificar el gènere i demostrar que la qualitat en el teatre per a infants és un dret i una necessitat.
Els inicis van ser un repte i es van tirar endavant gràcies a la bona voluntat de La Baldufa i de companyies amigues, moltes de la TTP i de l’entorn de Lleida, que van actuar al festival ajustant els seus caixets. Teníem poca infraestructura —per exemple, les grades eren bales de palla—, però sempre vam cuidar molt a les companyies, al públic i que els espais fossin bonics i agradables. La idea era que pujar a l’Esbaiola’t fos una experiència completa: una descoberta d’espectacles de qualitat situats en llocs patrimonials i naturals bonics que representessin l’essència de la muntanya i el Pallars.
I per les companyies també hi havia una atenció especial, el fet que La Baldufa fos companyia feia que es tingués molt en compte les necessitats de qui actuava, i això era poc habitual al circuit familiar d’aquell moment.
Amb el temps, el suport va créixer, fet que va permetre augmentar el pressupost, els dies de programació (passant de dos a quatre) i la qualitat tècnica, mantenint sempre l’excel·lència artística.
L’any 2023, La Baldufa —que fins llavors liderava la direcció artística i tota la gestió interna— va decidir tancar la seva etapa al festival per centrar-se en altres projectes. En aquell moment, el projecte va passar a ser 100% municipal. El 2024 va ser la primera edició gestionada íntegrament per l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu. Bona part de l’equip tècnic i de gestió va continuar, i es van substituir les figures que aportava la companyia per professionals de la zona per tal de vincular el projecte més al territori. Tot i el canvi de gestió, l’Esbaiola’t manté intactes els valors i l’essència dels seus orígens; hi ha hagut una voluntat unànime de preservar l’herència i la línia artística que ens ha fet arribar fins aquí.
Quins són els punts forts del festival? Què el diferencia de la resta?
El mateix nom del festival ja ens dona la clau: «esbaiola’t», en pallarès, significa diverteix-te, relaxa’t, desconnecta… Aquesta és l’essència del projecte: oferir un cap de setmana de desconnexió en família on les arts escèniques i el lloc on es representen es fusionen. Volem que el públic gaudeixi de la calma i la muntanya, fugint de les aglomeracions. Cuidem la proximitat per garantir que tothom pugui gaudir dels espectacles sense presses.
Si m’haguessis preguntat pels punts forts fa quinze anys, t’hauria dit que la nostra gran singularitat era el fet de ser un festival dirigit exclusivament al públic familiar amb propostes estrangeres de moltíssima qualitat. En aquell moment, això era una necessitat urgent i una aposta per dignificar el gènere. Avui, per sort, aquesta sensibilitat s’ha estès i ja no som l’únic altaveu d’aquesta qualitat. Per això, el nostre punt fort actual ha evolucionat cap a la singularitat de l’experiència global.
El valor diferencial avui és la ubicació. Esterri i les Valls d’Àneu ofereixen un entorn natural i patrimonial excepcional. Gaudir d’arts escèniques d’alt nivell amb aquest paisatge és una experiència de 360 graus: no es tracta només de la funció, sinó de l’espai on se situa i de com hi arribes. Tot plegat fa que la vivència sigui molt més rodona i enriquidora.
L’altre pilar continua sent la programació, però enfocada a la descoberta. Busquem petites joies, sovint internacionals o estrenes poc vistes, per sorprendre tant els visitants com la gent del territori. No busquem noms comercials, sinó propostes que mantinguin aquell rigor que ens va veure néixer.
Finalment, hi ha un fort lligam amb el territori. L’Esbaiola’t ofereix una programació de ‘km 0’ totalment comunitària: des de la xocolatada d’inici preparada per l’associació de dones que dona la benvinguda al festival, fins a la xaranga local que acompanya els capgrossos de les famílies, la colla de diables o els tallers impartits per artesanes de la zona. A més, apostem fermament pel teatre inclusiu, programant companyies que utilitzen les arts escèniques com a eina de transformació i cohesió social, com ara Un sac de varietats. A més, també som un espai d’aprenentatge i creixement professional: cada any acollim l’alumnat de l’Aula de Teatre de Lleida, que realitza les seves pràctiques amb nosaltres.
Totes aquestes col·laboracions fan que l’Esbaiola’t s’allunyi de ser un esdeveniment forà i es consolidi com un projecte que s’explica i es construeix des del territori i per al territori.
A qui es dirigeix l’Esbaiola’t? Té un público fidel?
L’Esbaiola’t és un festival on moltes famílies de la zona acaben fent cap, però que transcendeix clarament la comarca del Pallars Sobirà. Rebem visitants de tota la demarcació de Lleida i, cada vegada més, de les de Barcelona, Tarragona o Girona. Som un festival prou gran i consolidat per poder assumir i acollir aquest públic que ve de fora.
Té un públic fidel? Sí, veiem que any rere any hi ha famílies que repeteixen, que valoren el projecte i que, fins i tot, fan colla entre elles. Una prova d’aquest lligam és el nostre grup de voluntariat, format per joves a partir de dotze anys. Tenim una cinquantena de voluntaris i voluntàries, una xifra espectacular per a un poble de nou-cents habitants com Esterri d’Àneu. Hi ha jovent de la vall, però també una part important de nois i noies de fora que han anat creixent amb l’Esbaiola’t i que ara volen viure el festival des de dins, formant part de l’organització.
Creiem que tenim un públic fidel precisament perquè el festival es percep com un espai de calma, relax i diversió genuïna. Pujar a les Valls d’Àneu a gaudir de l’Esbaiola’t significa regalar-se un cap de setmana en què, a més de fer alguna incursió a la natura, podràs descobrir arts escèniques de molta qualitat en espais realment especials. És aquesta combinació la que fa que la gent parli bé del festival i vulgui tornar-hi.
L’Esbaiola’t és un Festival que genera cohesió social?
I tant! La cohesió no és un resultat col·lateral, sinó un objectiu central que treballem durant tot l’any. Una de les activitats principals és el Suport a la Creació. Cada any seleccionem una companyia que, mesos abans del festival, s’instal·la a Esterri per fer una residència creativa. No volem que sigui una estada aïllada, per això els vinculem amb l’escola, l’institut i les entitats socials del territori. Aquest intercanvi genera un «saber» compartit: la canalla entén què implica l’ofici d’artista i el procés de creació, i la companyia rep el retorn de la canalla en un moment en què el projecte encara està “en construcció”.
Enguany, per exemple, el suport ha anat a la companyia d’instal·lacions Apikipala. Més enllà dels seus jocs de fusta, hem creat un vincle bonic amb artesans i artesanes locals i amb l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Aquesta col·laboració permet que un espectacle o una instal·lació artística s’enriqueixi amb mirades i mans del territori, donant-li una profunditat que no tindria d’una altra manera.
Aquest vessant social es completa amb l’aposta pel teatre inclusiu. Donem valor a les arts escèniques com a eina de transformació i treballem perquè el fet d’estrenar un espectacle dins un festival com l’Esbaiola’t sigui una experiència empoderadora per als col·lectius que hi participen. Col·laborem amb entitats com el Club Social del Pallars, Alba Jussà o Fundació Alosa cercant sempre com poden participar al festival.
També, com he comentat anteriorment, la majoria d’entitats socials i culturals de la zona estan vinculades al festival formant part de la programació artística.
Finalment, no podem oblidar el voluntariat, que gestionem conjuntament amb l’Oficina Jove del Consell Comarcal. Ens omple d’orgull veure com una cinquantena de joves —molts dels quals han crescut anant al festival com a espectadors— decideixen fer el pas i implicar-se en l’organització. El festival se’l senten seu; passen de mirar l’escenari a fer que tot el que passa al seu voltant sigui possible. Aquest canvi de rol és, segurament, la mostra més gran de cohesió i arrelament que tenim.
Què destacaries de la programació d’aquesta edició?
A l’Esbaiola’t sempre busquem que la programació sigui molt equilibrada, tant pel que fa a gèneres com a edats. Dissenyem la programació pensant en les diferents etapes del públic familiar: propostes per a la primera infància, espectacles per a totes les edats i alguns específics per a joves o adolescents. La majoria, però, tenen una mirada de «tots públics», evitant formats massa infantilitzats. Creiem en espectacles amb diferents nivells de lectura, on tant una persona adulta com un infant puguin gaudir-ne des de la seva pròpia perspectiva.
Com que Esterri d’Àneu no disposa de teatre —tot i que equipem el poliesportiu amb aquesta finalitat—, el nostre fort són les arts de carrer, que ens permeten aprofitar cada racó del poble.
D’aquesta edició en destacaria una representació fantàstica de l’art del pallasso i el gest, com la de Guillem Albà amb l’espectacle Ma Solitud. És una peça d’artesania humana amb titelles i mans; una proposta senzilla, arrelada, preciosa i molt emocionant. És un espectacle curt, però intens que el recomano moltíssim. També una peça excepcional i que serà estrena a l’estat espanyol: Brusco del clown italià Circolabile, molt més que expressió i sensibilitat dalt l’escenari. I finalment, un gran exemple de pallasso català que destaca per la seva tendresa i la creació d’espais màgics és Pau Palaus, que el tindrem amb Zloty.
En un format de circ molt íntim, comptem amb la companyia francesa Accompany Me i el seu espectacle À Mesure (Handle with care). Dues intèrprets, una roda Cyr i una petita cuina on intentaran cuinar creps. A través de la complicitat, el somriure i un llenguatge sense paraules, l’obra evoca l’amistat i les relacions humanes. És un «tots públics» que sorprèn i emociona a parts iguals.
També ens fa molta il·lusió presentar les franceses Les Josianes, un quartet que porta un espectacle de circ i dansa vertical. Tant ballen a terra com ho fan elevades, oferint un homenatge a la resistència femenina. És una proposta carregada d’humor, llibertat i feminisme, un reconeixement a les nostres àvies i al gaudi de la vida des de la feminitat. Un espectacle molt divertit i evocador.
Per als amants de les emocions fortes, tindrem la companyia Cirque Inextremiste amb l’espectacle Inextremiste. Circ francès amb llit elàstic, pólvora i bombones de butà; una experiència on la meitat del temps rius i l’altra meitat pateixes perquè no exploti tot. Tan original com divertit.
Finalment, pel que fa a les propostes catalanes per als més petits, destaquem els Farrés Brothers amb El cau del Tabalet. És una experiència preciosa on el públic entra literalment dins d’un cau per descobrir, a través de titelles i ombres, una història plena de tendresa. També és obligat destacar l’espectacle de La Baldufa: Fantasmes de Guerra, una proposta que ens toca molt de prop. L’espectacle es basa en el llibre de l’Oriol Riart, un historiador i autor precisament d’aquí d’Esterri d’Àneu. Un espectacle que parla de l’absurditat de la guerra, deixant de banda els bàndols i centrant-se en l’empatia humana. És una peça que connecta generacions a través del seu missatge.
I per tancar aquest apartat de companyies catalanes amb una energia totalment diferent, tindrem els Brodas Bros amb Petit Break. És un espectacle de dansa per a la primera infància, molt participatiu, on tothom acaba ballant a ritme de hip-hop i funk. És una proposta súper desenfadada i divertida que ens convida a gaudir de la música sense prejudicis; ideal per treure’ns de sobre la mania del ‘no sé ballar’ i deixar-nos portar.»
Després de 19 edicions, quin objectiu o fita creus que falta encara per assolir?
Arribar als 20 anys, que és el que celebrarem l’any que ve, ja em sembla una fita increïble i molt emocionant. Mirant enrere, el recorregut ha estat immens, però encara tenim horitzons per conquerir.
L’Esbaiola’t actualment és un cap de setmana intens d’estiu, però un dels nostres grans desitjos és que passin més coses vinculades al festival durant tot l’any. No volem ser només una «flor d’estiu» —mai més ben dit—, sinó convertir-nos en un degoteig constant de cultura. Ens agradaria que la creativitat, les arts escèniques, la música i les instal·lacions estiguessin presents més sovint al poble, a l’escola, a l’institut i als carrers, arribant a tothom de manera més continuada.
És un camí que ja hem iniciat amb el Suport a la Creació, però la fita és desplegar-ho amb molta més força. I, evidentment, tot i que estem molt satisfetes de com funciona el festival, ens agradaria aconseguir més suport econòmic. Això ens permetria no només fer el festival una mica més gran en l’àmbit logístic, sinó sobretot consolidar aquestes accions durant tot l’any i seguir apostant per la qualitat i la singularitat que ens defineixen.
Finalment, un missatge per convidar el públic a assistir a aquesta cita?
Us convidem a l’Esbaiola’t per gaudir de les arts escèniques en un entorn immillorable i un paratge excepcional. Als raconets acollidors d’Esterri d’Àneu, podreu gaudir de teatre, circ, dansa i instal·lacions, formant part d’un esdeveniment que és molt més que un festival: és una experiència. A l’Esbaiola’t el rellotge s’atura per permetre’ns assaborir aquesta experiència. Us esperem a les Valls d’Àneu per esbaiolar-vos amb nosaltres en aquest projecte que, tot i ser petit, és immensament acollidor i està fet amb tot el nostre amor.
ℹ️ Consulta la programació i compra les entrades 🎟️ a partir del dimecres 3 de juny aquí.
