Avui conversem amb Katakrak, la companyia d’arts de carrer que fa dues dècades explora el joc com a llenguatge universal. Ens expliquen com han convertit instal·lacions, poesia i reciclatge en experiències que emocionen i posen l’espectador al centre. Ah! I també descobrim els secrets de la seva festa d’aniversari!
Katakrak: 20 anys en el sector de les arts de carrer
Katakrak és una companyia d’arts de carrer que converteix el joc en un espectacle. I què vol dir això? Que agafen el joc com el llenguatge universal que és i l’utilitzen per explicar el què necessiten.
“Volem que el joc es converteixi en un element escènic i lúdic que expliqui coses“, ens explica la Sandra, membre de la companyia.
En el seu cas volen que suggereixi que tot pot ser un joc, que les coses tenen una vida útil mooolt més llarga del què pensem, que el joc pot ser un element escultòric, que el joc no només és pels més menuts, que podem veure paral·lelismes entre el joc i la vida mateixa, que podem jugar tot fent poesia, que podem convertir un espai en joc que el joc cohesiona, ensenya, emociona, transmet…
“Volem que en les nostres instal·lacions es doni aquest
diàleg entre l’artefacte i l’espectador i que aquest es converteixi en el veritable protagonista”.
En aquests 20 anys han fet 6 instal·lacions, han visitat 21 països i han fet unes 1300 actuacions
Des del 2005 hem après i hem anat investigant per diferents camins i hem anat hibridant els nostres tres eixos: la creativitat, el reciclatge i el joc amb d’altres com la mecànica, l’electrònica, la poesia, l’escultura, l’espai etcètera.
A l’inici les instal·lacions es basaven en jocs motors amb un xic d’estratègia que interpel·làven les habilitats psicomotores dels participants. En ”L’Animalada”(2005), una fauna mecànica itinerant hi sobresurt el treball escultòric dels jocs i la seva correspondència amb els animals. En els “Recicloperats” (2009) preteníem visibilitzar la manipulació mínima de l’objecte recuperat convertit en joc. En els “Enginys Eko.poètiks”(2013) l’electricitat, la llum, el moviment de l’aire, l’aigua proposen reptes originals amb un xic de poesia. Després ens va sorgir la necessitat de crear un espai de creació amb materials i eines però realment lliure, “ L’Andròmina (2020). “Kadires en Vers”(2023) neix de la il·lusió de fer arribar la bona poesía de forma lúdica a un públic que rarament en compraria un llibre i finalment “Kaliu”(2025), l’assignatura pendent, un espai on tot està pensat pels més menuts de casa i on el joc s’hibrida totalment amb l’espai.
20è aniversari a Tona
Assolida aquesta fita,
la companyia vol fer un modest homenatge als seus orígens celebrant l’aniversari dins la fira Jocjoc de Tona (Barcelona), aquest dissabte dia 22 de novembre. Aquesta és el llegat actual de la mítica Fira de la Pesseta d’on va néixer Guixot de 8, la primera companyia de jocs itinerants del nostre país i probablement d’Europa i on vam treballar 10 anys abans de crear Katakrak.
“Hi presentarem per primera vegada
una mostra de totes les nostres instal·lacions. Una gran exposició resultat de 20 anys de treball amb el joc com a motor. A les
12:30 està prevista una bufada d’espelmes popular. Com a novetat, farem la
pre-estrena de “Kaliu” i també es podrà jugar al
joc de taula inspirat en l’Animalada ideat per la Martina Pagès“.
Finalment,
al Centre Cultural Muriel Casals hi haurà exposada durant tot un mes l’obra fotogràfica “Weird Animals” d’Alessandro Vincenzi, treball inspirat amb la instal·lació de l’Animalada.
Tot l’equip Katakrak estarà a la festa em ganes de compartir-ho amb tots vosaltres! “Tenim la il·lusió de seguir treballant l’espai públic com espai de recerca, d’oci, d’interacció, de cohesió i en definitiva de vida”. Afegeixen des de la companyia.
