La companyia de Rubí La Tal ha participat activament en el naixement del festival d’arts escèniques Teatre sense Teatre, el primer que s’organitza al municipi. Ho ha fet de bracet amb l’Ajuntament, encarregant-se de la coordinació dels muntatges de carrer. En Jordi Magdaleno ens ha explicat com s’ha gestat la iniciativa.
-Com sorgeix la idea de crear aquest festival?
Jo tenia la idea de fer un festival de teatre al carrer i, quan ho vaig proposar a l’Ajuntament de Rubí, em van dir que ells també en volien fer un, però en espais no convencionals. Vam fusionar els dos projectes i va néixer Teatre sense Teatre.
-Les arts escèniques en sites específics s’estan estenent. Quin valor afegit aporten aquests escenaris efímers?
És una manera de treure el teatre dels edificis de teatre i apropar-lo a la gent en espais típics de la ciutat: la biblioteca, l’escola, la plaça… Són llocs on habitualment no es fan aquest tipus de coses, però la gent els coneix i hi va.
A més hem buscat que alguns d’aquests espais tinguessin relació amb els espectacles que acullen. Així, ‘Carvalho contra Vázquez Montalbán’ amb Joan Berlanga es farà a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler, ‘El sommelier’ amb Fermí Fernández es farà a El Celler i ‘Tabernáculo’ amb Caspar es farà al pati del Carrer Unió que hi ha darrere de l’església, fent l’ullet al protagonista de la història, que és un mossèn. D’aquesta manera posem les propostes artístiques en context.
-Quina idea de futur teniu?
És responsabilitat de l’Ajuntament. Els veïns de Rubí reaccionen molt bé al carrer. Espero que vinguin, i també públic de fora, per demostrar que està bé que es faci el festival i que realment porta el teatre a gent que no en veu gràcies a fer-lo en llocs diferents. Com ens van dir a Costa Rica en la petita gira de l’espectacle ‘Carrilló’: “Entonces, el teatro de calle es democratizar el teatro”.
-Aquestes dates, amb l’arribada del bon temps, són idònies…
Sí, ara hi ha un boom de festivals de carrer i també molts teatres que fan una petita programació o l’últim espectacle de la temporada a davant del teatre, no a dins. A França i Alemanya hi ha molts pobles que programen sempre a un dia i hora fix de la setmana. Per exemple, els dimarts a les 20h del vespre. La gent ja ho sap i com que ve de gust estar al carrer funciona.
-Com heu seleccionat les companyies?
Jo m’he ocupat de la part de carrer. En ser la primera edició he procurat que siguin propostes que atreguin molt el públic. No m’he arriscat gaire. I també tenim la companyia belga Acrobarouf perquè van actuar a Madrid i properament seran a Andalusia. És una casualitat que estiguin per aquí i ho hem aprofitat.
Els espectacles de sala els ha seleccionat l’Àngel Miquel, el programador del Teatre Municipal La Sala de Rubí.
-No tota la programació és familiar, però gairebé, oi?
Sí. Ho és tot menys els muntatges de sala ‘Carvalho contra Vázquez Montalbán’ i ‘El sommelier’.
-Compteu també amb la participació de diversos grups locals de teatre amateur. Com els heu implicat?
A Rubí hi ha molta activitat teatral amateur. La idea és treure’ls del seu hàbitat natural de teatre dins el teatre. La iniciativa ha tingut bona acollida i participaran en la cercavila que farem al llarg del cap de setmana. Serà com un punt d’informació itinerant del festival en què explicarem tot el que farem i, mentre passegem, hi haurà accions teatrals.