A pocs dies que la Fira de Teatre de Titelles de Lleida aixequi el teló de la 27a edició, el codirector Oriol Ferre ens apunta els imperdibles i reflexiona sobre el moment que viu actualment aquest tipus de teatre.
-Quines perles de la fira no ens podem perdre?
Ens fa molta il·lusió que hi hagi diferents estrenes absolutes i aquests espectacles ens agrada potenciar-los una mica més. Som conscients que, si actuar en una fira és un examen, una estrena és tirar-se pedres sobre la pròpia teulada!
Tindrem en JAM, que és una companyia de les terres de Ponent, amb l’espectacle de carrer ‘Dragon ST’. És un itinerant amb un cavaller i un drac que explica la història d’aquesta relació. Coneixent la companyia i la gent de Lleida, sabem que l’anirà a veure molt públic i que hi haurà interacció. Serà xulo.
Festuc Teatre també estrenarà amb l’espectacle de petit format ‘Mr. Parfum’. Ens va atreure perquè no surt un titella explícitament, però juga constantment amb objectes. Un personatge estrafolari busca l’aroma ideal pel públic amb la seva màquina estrafolària. Vol crear un perfum personalitzat per cadascú.
La companyia valenciana Nacho Diago presenta ‘La Caja’, una gran capsa de fusta dins la qual hi caben quatre persones. La funció dura cinc minuts, però ell actuarà moltes hores… Ve del món de la màgia i aquí juga amb els objectes creant un equilibri entre màgia i teatre d’objectes, i també hi posa llums i projeccions. El públic ha d’anar seguint una sèrie d’indicacions. És molt entranyable i sorprèn molt.
Els francesos Le Clan des Songes representaran ‘Fragile’. Estem convençuts que portarà problemes als pares i mares quan surtin del teatre, perquè tots els nens voldran tenir un titella com el que apareix a l’espectacle. És super dolç, bonic, senzill… El personatge va caminant i, mentrestant, li van passant coses que fan que no pugui arribar a destí.
En Toti Toronell també farà una estrena absoluta de sala: ‘Libel·lula’ i, malgrat que és per a totes les franges d’edat, connectarà molt amb el públic familiar. Ve del clown i es despulla davant del públic per explicar la seva vida. Qui és, què fa… Ho fa amb uns autòmats i dins una carpa que ha construït ell mateix. Tot és artesanal i entres al seu món.
I finalment m’agradaria destacar l’estrena ‘El petit piano’ del Centre de Titelles de Lleida, que és un encàrrec amb motiu de l’any Enric Granados. Es feien exposicions, contes, concerts… per homenatjar el reconegut compositor nascut a Lleida, però no s’havia pensat en el públic infantil i familiar i amb aquest espectacle donarem a conèixer la seva obra i trajectòria vital. Ens hem associat amb els músics de LleidArt Ensemble –que quan els sents se’t posa la pell de gallina– i, per primer cop, juntament amb els titelles farem animacions en directe.
-La fira s’adreça a públic de totes les edats, però especialment a l’infantil i familiar, oi?
De les 25 companyies que actuaran, 17 són per a un públic infantil i familiar i les altres 8 per a un públic juvenil i adult. Intentem buscar una proporcionalitat en diferents aspectes: la procedència de les companyies (un terç de catalanes, un d’espanyoles i un d’internacionals), les edats als quals s’adrecen… però a nivell de funcions i espectacles sempre acaba pesant una mica mes la balança cap a l’infantil i familiar.
Això passa perquè són tres dies molt intensos en què realment ocupem tots els espais escènics –i els que no ho són– de la ciutat. Hi ha activitats a partir de les 10h del matí fins a quarts de 2 de la nit. A partir de les 19h puja el to, el missatge, la posada en escena… I com que el dia és més llarg que la nit hi ha més programació dirigida a la franja infantil i familiar.
-Els titelles s’encasellen més amb el públic de menys edat? Us és més fàcil programar propostes familiars que per adults?
Quan la gent sent la paraula “titella” la primera imatge que li ve al cap és una platea o una plaça plena de nens i nenes. I és això, però molt més. Hi ha moltes companyies que estan apostant pel teatre de titelles i objectes amb propostes per a públic juvenil i adult.
A Catalunya, moltes més companyies de teatre de titelles fem titelles per al públic infantil i familiar, però no és exclusiu. I fora de les nostres fronteres cada cop s’introdueixen més per al públic adult.
-Des de la fira, com veieu l’estat de salut de les arts escèniques per a nens i joves?
Ho podem valorar cada any quan tanquem el període d’inscripcions per ser programats a la fira i ho comparem amb anys anteriors. Enguany hem vist que s’ha produït molt i que diverses estrenes vénen de casa nostra: JAM, Galiot Teatre, Festuc Teatre, Toti Toronell, Centre de Titelles, la coproducció amb la Onírica Mecánica… Busquem la màxima novetat perquè sigui atractiu per als programadors, que hi trobin coses que no han vist.
Ens atrevim a dir que el teatre de titelles i objectes està en un bon moment de creació. Hi ha qualitat, varietat… Ens agrada el nivell dels espectacles que s’està oferint. Te n’adones quan viatges i veus produccions de fora del territori. En un festival del Canadà hem vist propostes molt maques, però no tenim res a envejar. De fet, moltes companyies catalanes estan actuant a les programacions d’arreu.
-Enguany, com a novetat, s’ha creat el Premi Drac d’Or al millor espectacle infantil/familiar. Calia posar-ho de relleu?
Ho teníem en ment des de fa temps. Dins la Fira de Titelles hi ha un jurat creat per professionals de les arts escèniques catalana, estatal i internacional. Ens agrada asseure’ls a la taula després que hagin vist tots els muntatges per decidir quins són els millors espectacles. No es posen d’acord, perquè el teatre són emocions i el que a tu t’ha arribat, al del costat no.
Són premis que ajuden molt les companyies. El fet d’estar en un mercat ja és un premi perquè tens l’oportunitat d’ensenyar als professionals la teva feina i, si agrada, el premi es multiplica. Desitgem a les companyies que els vagi molt bé, que facin molt contactes… i els premis serveixen per distingir.
No sé per què passa, però els espectacles per a públic juvenil i adult tendeixen sempre a endur-se el premi al millor espectacle. Per fer-ho bé, hem creat el premi al millor espectacle infantil i familiar, que una cosa no treu l’altra: aquest també pot guanyar el de la fira.
El teatre familiar s’ho mereix. És un reconeixement per dir que és de qualitat, de primera, i que ha de ser valorat i vist amb els mateixos ulls que qualsevol altra disciplina i franja d’edat al qual va dirigit.
Vam fer el mateix amb el millor espectacle de carrer, perquè les companyies de carrer tenien la sensació que jugaven amb desavantatge. En un bon equipament, amb llum, etc. l’espectacle sempre pot créixer una mica més o la companyia se sent més còmode.