Molts nens i nenes estan vivint aquests dies, de la mà del festival El Més Petit de Tots, la seva primera experiència escènica. N’hem parlat amb l’Ana Silvan, mare de la Victòria, de només 8 mesos. Han anat a veure ‘El Niu (Nest)’ de la companyia belga Theater de Spiegel, un espectacle musical interpretat per una cantant i una violinista . Està centrat en un gran niu de fusta i parla dels petits instants de la vida a través de com neixen els ocells, com ponen els ous, com els coven, com s’alcen i cauen els pollets…
-És la primera vegada que heu anat juntes al teatre?
Sí! Em van recomanar l’espectacle i em vaig animar, a veure què tal.
-Com ho ha viscut la Victòria?
Al principi s’ha posat a plorar un parell de vegades i he pensat que hauríem de marxar corrent. Però aleshores me l’he assegut a la falda i ja ha quedat al·lucinada amb el què passava. Ja no ha dit ni mu! Estava així com “què estan fent?”, “què passa aquí?”. Li ha agradat molt la música i feia com si ballés i tot! S’ho ha passat molt bé.
-S’ha relacionat amb els altres nens i nenes?
Durant la funció tots els nens estaven molt concentrats mirant l’espectacle, però al final han anat al centre del niu. Les actrius parlaven amb ells, els cantaven, els deixaven tocar el decorat…
Ella és molt petitona i no s’ha relacionat massa, però els altres nens sí que ho han fet! Tot i això la Victòria ha intercanviat el seu xumet! (riu)
-T’ha sorprès la seva reacció?
La veritat és que no. Ja me l’esperava, perquè és una nena molt atenta i les coses de seguida li criden l’atenció. I a més no és un teatre avorrit, ja està pensat per atrapar els infants. Així que ja em pensava que li agradaria, tot i que estava preparada per si havíem de marxar corrents…
Quan s’ha acabat l’espectacle l’he vist molt contenta. Es notava que s’ho havia passat bé. Tenia moltes ganes de jugar, somreia…
-Què creus que ha entès?
De la història poca cosa! S’ha quedat amb la música, en la manera en què cantaven elles i en què ha vist una cosa totalment nova, ben diferent del que està acostumada.
-I a tu, t’ha agradat?
Sí, molt! Pensava que seria una mica rollo ja que adreçat per a espectadors tan petitons… però la veritat és que m’ha agradat molt! No era només cantar o veure colors, està molt ben ideat.
-Així doncs, recomanaries l’experiència a altres pares?
Sí, i tant. Molta gent em deia que per què la portava, si no s’assabentaria de res. I potser ara no se’n recorda, no ho sé, però durant aquesta mitja hora ha gaudit moltíssim. Si no parpellejava! Hi ha hagut un moment que m’he dit: “Li petaran els ulls!” (riu)
-T’ha picat el cuquet per anar a veure més espectacles de la seva franja d’edat?
Veia molt llunyà compartir el teatre amb la nena i ara no descarto mirar quins altres espectacles fan per a ella per anar-hi juntes. Compartir-ho i veure-la gaudir és el millor.