Informació

Edat recomanada: Per a tots els músics
Opia

Recomana l’espectacle

Sinopsi de Opia

OPIA es una invitació a questionar-se la nostra relació amb el carrer, que s’ha convertit en un Espai de “pas”, i la nostra presencia en ell. Més que una performance, es un diàleg silenciòs pero elocüent amb el carrer i els seus habitants.

Consta de tres propostes:

OPIA / SAWUBONA: Un itinerari contemplatiu de la quotidianitat, per mirar i ser mirat, en què es difuminen els conceptes d’actor, espectacle, públic i participant.

OPIA / MIRA: Inesperadament, apareixen a l’espai públic sis personatges empenyent unes butaques amb rodes per configurar una coreografia grupal que s’adapta a les condicions canviants de l’entorn. L’espectacle es desplaça generant diferents formacions, en un joc de mirades creuades entre participants, vianants i públic.

OPIA / OUT: Instal·lació d’un centenar de butaques que ocupen la ciutat. Els vianants les troben i hi poden interactuar lliurement, donant nous usos a l’espai públic i creant les connexions que sentin necessàries: observar com interactuen altres persones, seure, mirar, reunir-se amb amics, descansar…

Durada: 25 minuts

Fitxa artística:

Creació: Ferran Orobitg Anglarill
Laboratoris coreogràfics: Laure Terrier
Acompanyament escriptura: Llampborda
Intèrprets: Ivan Alcoba, Núria Sbert, Mamadou Diallo, Ernesto Langa, Lídia Zapatero, Marta Puig, Ana criado, Gonzalo Vilaró
Escenografia: Instantropia i Jordi Ledesma
Vestuari: Gemma Oriol
Rigging: Volàtil
Distribució: Marie Julie Huet
Comunicació: Dani Hernandez i Marc Llorenç
Producció executiva: Guillem Fuster
Producció: Fadunito Produccions, SL
Coproductors: FiraTàrrega, Institut Ramon Llull, ICEC Generalitat Catalunya, L’Atelline, Cràtere Surfaces, Fundació Carulla, Teatre Lliure Barcelona, Patronat de la Passió de Cervera, Teatre Poble Espanyol. Espectacle inclòs al programa Suport a la Creació de FiraTàrrega.

 

Més informació

Crítiques sobre l'espectacle

Pipa, el titella meravella, de Néstor Navarro

“L’obra parteix d’uns primers quinze o vint minuts sense paraules en els que tot es basa en gags de moviment i de sorpresa, cosa molt difícil d’aconseguir i sense obligar-se a estirar més el braç que la màniga, és a dir, sense forçar heroïcitats manipuladores que ara i aquí no tindrien cap sentit. Un esforç més que notable és el que ha fet en Néstor Navarro per lligar aquests minuts, amb gags nets i pausats que aconsegueixen sempre l’efecte buscat. Fàcil de dir, molt difícil d’aconseguir. Jocs amb la pilota, les cames i els braços que s’estiren, el cos i les cames que es separen, tota una tècnica visual que recorda el cinema mut i que enganxa l’espectador sense dir ni una paraula.”

Autor: Toni Rumbau

Data: 21/07/16

Llegeix la crítica completa a: Putxinelli.cat