Hi havia una vegada una rateta molt presumida que li costava molt despertar-se perquè sempre tenia son i, després de romancejar al llit, havia de llevar-se, esmorzar d’una esgarrapada i sortir a corre-cuita de casa. Si no anava corrent a agafar el metro arribaria tard a treballar a la fàbrica de formatges.
A la fàbrica feien formatges de bola i amb les màquines que tenien anaven a gran velocitat. Un dia, en acabar de treballar, la rateta va tornar de seguida cap a casa perquè li tocava fer l’escala. Tot escombrant, es va trobar un dineret i es va dir: “Si em compro avellanetes se’m cauran les dentetes. Si em compro pinyonets, se’m cauran els queixalets”. Davant del dubte, va decidir anar a la botiga: què difícil és decidir! Li agradaven les sabates, els vestits i també els barrets, però al final es va quedar un llaç molt bonic.
La realització del conte és molt visual, partint de transformacions escèniques, on els diferents titelles es van manipulant a la vista del públic.
