
En el moll d’un port sense nom, d’un poble sense nom, mentre les gavines anuncien l’albada i surten els primers vaixells, arriba un pescador cercant la tranquil·litat de la mar per tirar la canya. Posa l’esquer a l’ham, agafa impuls per tirar la canya i, en llençar-la, un crit el frena.
Veu que l’ham s’ha enganxat a un rodamón que dormia darrera la tanca del moll. Un cop aconsegueix de treure-li l’ham de la boca, discuteixen sobre la qualitat i idoneïtat dels cucs que fan servir d’esquer per a pescar. A poc a poc, ambdós es faran confiança i el rodamón, que en el moll es troba com peix a l’aigua, embolica el pescador oferint-li tot allò que no necessita: un permís per pescar, la foto que no li fa falta, el pentinat d’aquell que no cal que es pentini, una escombra que no serveix per pescar, una pel·lícula que ja ha vist moltes vegades, una música que mai escoltarà…