
Diu el mite que Prometeu és castigat per Zeus per haver lliurat el foc als éssers humans, alliberant-los així de la seva condició animal. Així, una àliga devorarà eternament el fetge de Prometeu per haver desobeït el cap de l’Olimp. Encara que també podríem dir que una àliga devorarà eternament el fetge de Prometeu per haver donat una oportunitat a la humanitat a través d’un acte de solidaritat. És Prometeu un sabotejador que mereix el seu càstig o algú que es posa en perill en primera persona per rebel·lar-se contra poders despòtics? Com es relaciona el mite original amb la reinterpretació realitzada per Mary Shelley a través del seu Dr. Frankenstein? Podria ser Julian Assange un Prometeu dels nostres temps? Els mites grecs, com tots els mites, hi són perquè a través d’ells puguem interrogar-nos sobre la naturalesa humana, no per força per trobar respostes unívoques. L’espectacle està pensat per a ser presentat en la seva versió escènica, però hi ha una adaptació online apta per a situacions de confinament.