
La Sara té les orelles grans i per això és motiu de burles per part dels seus companys. Trista i apenada le pregunta a la seva mare si és una “orellotes” i després d’una meravellosa i imaginativa resposta, la Sara canvia la seva manera d’enfrontar-se a les burles. Amb un gran somriure i una gran imaginació, descobreix que allò que la fa diferent és justament el que la converteix en única i meravellosa.
És un cant a la llibertat, la diversitat, l’acceptació, el respecte i a la diferència. Tracta temes tan importants per als infants com “ser feliços”, malgrat sentir-se diferents, ser un mateix, i acceptar tothom amb les seves diferències fins i tot valorant-les. La falta d’inclusió i acceptació, sovint provoca tristesa, insatisfacció i inseguretat. I el missatge de l’obra recau en que tan sols és necessari decidir i arriscar, buscar dins i fora d’un mateix per a ser feliç i fer feliços els altres. La història que narra ORELLES DE PAPALLONA es basa en buscar el costat positiu i alegre de les coses, desenvolupar l’autoestima i utilitzar la imaginació per a fer front a les crítiques. Ens ensenya a saber que sovint el que ens fa diferents ens fa únics i extraordinaris. Ens ensenya a acceptar-nos, a estimar-nos i a relacionar-nos. I tot això explicat amb música, imaginació i molt color.
Dels millors espectacles infantils que he vist últimament. La posada en escena, la interpretació, les veus, la música amb l’acompanyament al piano, la història.. tot m’ha encantat. És el que m’agradaria trobar sempre que assisteixo a veure un espectacle. I una altra qüestió no menys important, a la meva filla de 5 anys també li ha agradat moltíssim.