
Hi ha històries tan petites que per poder ser explicades els seus personatges han d’estar a l’altura.
Un somni que vol despertar al seu somiador.
Un nàufrag que espera ser rescatat i mentrestant gaudeix de la seva condemna.
Un exercici de poesia visual feta amb els dits.
Un prestidigitador prestidigitat.
I un nen que, com que no pot volar, aprèn a ballar per sentir-se prop del cel.
Nymio no és ni més ni menys que això. Històries sense importància contades per personatges a la seva alçada.
Aquest és el primer espectacle de la companyia Zero en Conducta. Un solo íntim de 40 minuts de durada en què els dits prenen un gran protagonisme sense oblidar altres llenguatges com el mim i la dansa. Poesia visual senzilla, no simple, amb l’objectiu de despertar l’amor per allò petit, allò que no es veu, allò que està a l’abast de les nostres mans.