
La Júlia és una nena que viu en una capsa de sabates. Allí s’avorreix una mica però, a dins, s’hi sent molt segura. Un dia troba un llapis màgic, dibuixa una porta i surt a veure el món. Després dibuixa una papallona, una flor… i un dia ensopega amb una pilota i es fan amigues. Les dues juguen juntes i s’ho passen molt bé, fins que la capsa resulta massa petita per allotjar els seus somnis i decideixen marxar. L’amistat és un bon remei contra la por.
A La nena que vivia en una capsa de sabates, teatralitat i tecnologia ens condueixen a un espectacle molt poètic i divertit on la veu del narrador guiarà els petits espectadors a través de la història i es barrejarà amb les cançons de la nostra protagonista. Una gran capsa corpòria presideix l’escena i és el suport de les projeccions en mapping que apareixen i desapareixen per art de màgia mostrant el món de pors i fantasia de la Júlia.
Ens ha agradat molt aquesta obra. La meva filla de 4 anys s’ha quedat bocabadada amb la papallona quan s’ha començat a moure a la pantalla i just mentre escric aquest comentari m’està dient que escrigui que el que més li ha agradat és quan la nena surt de la capsa de sabates i juga amb les papallones, la pilota i tot allò que imagina.
La recomanem!!
Un espectacle molt recomanable per anar a veure en família, en el que ens parlen de les pors i de la força de la imaginació. L’hem gaudit tots.