
En Pere Pintamones, l’adroguer, prepara, com cada dia, la seva parada i, tot endreçant sabons i lleixius, va contant aquesta història:
La família dels Blaus no pot veure ni en pintura la família dels Grocs. Els primers tenen un fill, en Blau Cel, i els segons una filla, la Groga Llimona. Naturalment, cap de les dues famílies deixa que els seus fills juguin tots dos junts, perquè no només són nen i nena, sinó, i més important encara, són de colors diferents.
En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió; així que quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En un primer moment, tot va com una seda, però, en fer-se fosc, esclata una tempesta i les coses ja no semblen tan boniques. Per sort apareix un mussol, disposat a fer-los companyia. L’endemà es troben davant d’una meravella: l’Arc de Sant Martí. Els joves, fascinats pels seus brillants colors, decideixen anar a cercar el seu origen.
D’aquesta manera, tots tres -perquè el mussol resol ajudar-los- arriben al país de l’Arc de Sant Martí. La contrada està habitada per un personatge, en Coloraines, que és l’inventor dels colors i que no mostra cap inconvenient en deixar que els viatgers s’instal·lin en aquest meravellós racó del món.
Al país dels colors, en Blau Cel i la Groga Llimona viuen tan feliços que decideixen tenir descendència. Així, de la parella neixen dos fills, un nen i una nena, d’un preciós color verd.
Tots quatre junts tornaran al país de llurs famílies, que per fi acceptaran que el fet de tenir la pell de diferents colors no és cap problema. La jove parella es construirà una casa de tots els colors i la nova vida començarà amb una festa.