11 / 03 / 19

Viladecans es torna a vestir d’arts escèniques pel cinquè aniversari d’Espai de carrer (segona part)

L’altre dia ens vam quedar a la meitat de la crònica sobre Espai de Carrer de Viladecans, la fórmula de presentació d’espectacles d’arts de carrer que dona, en petites dosis, una idea del que les companyies han creat. El cinquè aniversari d’aquesta fira professional va donar per molt més:

  • Um belo dia – Dulce Duca

Després de dos minuts de neteja a causa de la “Trash” que va deixar la Cia. Vaques després del seu espectacle, l’agenda reiniciava el seu curs. Dulce Duca apareixia en escena amb les seves tres maces i un vestit que es centrifugava en ballar. La rutina ràpidament va hipnotitzar el públic. Malabars impossibles i un toc d’humor s’emmarcaven amb una suau banda sonora. De sobte, un canvi brusc i l’obra prenia aquell to surrealista que ja es descriu en la sinopsi. La música passava a ser fosca i estrambòtica i l’artista portuguesa deixava veure un divertit costat rocambolesc. I és que Dulce Duca usava fins i tot la seva cara per a controlar les maces i fins i tot les va arribar a portar totes a la boca!

Ella mateixa ho deia en acabar el número, “el meu espectacle és estrany”. Ho era, però ens va agradar igual.

  • Hathi – Centre de Titelles de Lleida

Per primera vegada, la programació ens va portar a l’exterior. Allà ens esperava una majestuosa bèstia amb els seus cuidadors. Es tractava de Hathi, el primer espectacle de carrer del Centre de Titelles de Lleida, un enorme elefant vermell que s’obria pas sota el cel de Viladecans. Una relaxant música índia amb els seus cuidadors i operaris vestits per a l’ocasió, ens va transportar al país d’origen de l’animal, on és venerat pràcticament com un ésser sagrat. Perquè l’objectiu de la colossal titella és fomentar el respecte per la natura, com van demostrar quan una parella d’infants el van alimentar amb l’ajuda dels cuidadors. L’aventura del Hathi per Espai de Carrer va acabar amb un petit homenatge als milers d’elefants que moren cada any a mans de caçadors en busca del seu ivori.

  • Give me Protein – Kernel Dance Theatre

A l’escenari principal es preparaven els integrants de Kernel Dance Theatre. Tornava la dansa contemporània al Cubic de la mà d’una crítica als estereotips del gimnàs i l’obsessió per la imatge. L’energètica presentació de Give me Protein qüestionava amb dosis d’humor la falta d’acceptació dels nostres cossos amb una idealització de l’estètica portada a l’extrem per les xarxes socials. Una peça amb un missatge molt necessari en aquesta era digital, on la imatge i la banalització s’han apoderat de la nostra humanitat. Kernel Dance Theatre ens van recordar que no cal ser perfecte. Ni pretendre ser-ho.

  • Back 2 Classics – Planeta Trampolí

Al següent espectacle, i fidel al seu nom, l’Àngel de Miguel ens va portar una peça molt original que incorporava un element únic, el llit elàstic. Planeta Trampolí feia una picada d’ullet als més grans amb una banda sonora totalment arrelada al nostre imaginari col·lectiu, i ens atrapava a tothom, gent adulta i infants, amb acrobàcies no aptes per a cardíacs. Back2Classics és una fusió de circ i cultura contemporània, que amb la suma d’un humor fresc i espontani va causar la sensació en el públic. Per a descriure la presentació en una sola paraula… Cool

  • Hippos – Zum-Zum Teatre

L’últim espectacle de la jornada ens va portar uns animals que, suposadament, són grans, pesats i matussers. És per això que quan els tres hipopòtams de Zum-Zum Teatre van començar a ballar impetuosos al ritme de Daft Punk, ningú es va quedar indiferent. Hippos és la primera proposta de carrer de la companyia, on s’aposta per la dansa de manera molt peculiar. Tres cossos enormes ballen a un ritme trepidant, guiats per música contemporània que progressivament es ralenteix i dona pas a una coreografia igualment més relaxada. La peça té un final molt metafòric amb els “Hippos” despullant-se per descobrir els ballarins, ensenyant la seva veritable natura.

  • Espai Munta Titella – Galiot Teatre

Acabats els espectacles, ens quedaven dues instal·lacions per visitar. La primera estava ubicada enmig dels escenaris, pel que ja l’hi havíem donat un cop d’ull. L’Espai Munta Titella és un lloc únic, màgic. Un seguit de taules de fusta, cordes, objectes metàl·lics, esperen ansiosos unes mans que els donin forma. Un ambient rústic i càlid és la llar de tota mena d’animals, titelles que busquen titellaire. Tant infants com gent adulta que facin volar la seva imaginació per a ser, per uns minuts, els protagonistes de l’obra.

  • El Secret de la Nanna – Companyia de Teatre Anna Roca

Quan ja tots menjaven, nosaltres vam anar a l’última cita del dia. A fora ens esperava el camió de l’Anna Roca amb El Secret de la Nanna. Un secret que fa un any no vam poder veure per culpa d’una inesperada nevada que el va atrapar a Olot.
Una vegada a dins, la Nanna ens va rebre per a portar-nos a un viatge màgic ple de rondalles i fantasia. Vam conèixer des de ‘La sireneta’ fins a ‘La caputxeta vermella’ i, per fi, la Nanna ens va revelar el seu secret… que, per descomptat, no podem dir.

Al final del dia es conservava intacta aquella atmosfera familiar entre la gent convidada al 5è aniversari d’Espai de Carrer i se sumava la satisfacció d’haver vist bon art de carrer. El format agrada. I molt. “És una forma perfecta de veure moltes obres en un mateix espai i en un sol dia!” ens comentava entusiasmat un dels programadors. Aixì no és d’estranyar que, un cop més, hi hagin més convidats que cadires al Cubic de Viladecans.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This