Teatre i educació, un binomi fantàstic
Amb l’acreditació penjant del pit i xops de l’ambient únic de La Mostra d’Igualada – Fira de Teatre Infantil i Juvenil, no d’aigua com succeiria els dies següents, EscenaFamiliar ens vam colar en l’esdeveniment que va obrir la jornada de dijous, la xerrada per a professionals ‘Eines per apropar teatre i escola’, que va reunir una gran quantitat d’assistents, omplint gairebé per complet una Adoberia Bella reformada i més lluent que mai.
El director de La Mostra, en Pep Farrés, va ser l’encarregat de presentar una taula de ponents amb diferents enfocaments i presència internacional. Van participar: Charlotte Olling i Soledad Gallardo, impulsores del projecte europeu BUTTERFLY; Maite Serrat, tècnica del programa Anem al Teatre de la Diputació de Barcelona; Judy Seal, professora i directora de teatre a la Dolphin School; i Alfredo Mantovani, pedagog i teòric del teatre, qui va trencar el gel amb un públic molt disposat a seguir el seu petit número de clown i, sobretot, a treure profit de les activitats professionals.
Mantovani va prendre la paraula i va fer gala de la seva extensa experiència establint ponts entre el teatre i l’educació. El president de Proexdra i director de TEYLA, va valorar la relació entre teatre i educació com un “binomi fantàstic”. Per a ell, el teatre òbviament té un valor com a bé cultural però té més futur com a eina educativa. Destaca la importància i la influència del teatre en el desenvolupament dels nens, ja que els hi permet estudiar-se i conèixer-se a si mateixos, fent-los “actors de la seva pròpia educació”. Mantovani va finalitzar la seva exposició ressaltant que perquè el teatre tingués èxit introduint-se en el sistema educatiu, ha de fer-ho com a sistema també, organitzat, esquematitzat i, sobretot, fonamentat en un esquelet teòric establert.
Després de Mantovani, van prendre la paraula Charlotte Olling i Soledad Gallardo, presentant el seu model d’integració del teatre en l’educació, el projecte BUTTERFLY; Transforming Art into Education. La parella de Dinamarca i Argentina van trobar en el teatre una fórmula per a solucionar la necessitat real de millorar el rendiment escolar, motivar tant a estudiants com a professors i fomentar la inclusió social. Olling i Gallardo creuen fermament en els beneficis d’incloure el teatre en el sistema educatiu, sempre que aquest pugui comptar amb una garantia de continuïtat i no com un recurs aïllat.
La tercera Intervenció li va correspondre a la tècnica de la Diputació de Barcelona, la Maite Serrat, qui treballa en el programa Anem al Teatre, programa organitzat conjuntament per les àrees de cultura i educació de la Diputació de Barcelona amb els Ajuntaments de la província. El seu objectiu és oferir espectacles de música i arts escèniques de qualitat i en bones condicions per a públic escolar arreu del territori de la província de Barcelona. El programa ja compta amb més de 22 anys d’experiència i va oferir cerca de 1400 funcions en el període 2016-17.
En l’última exposició de la jornada, la professora i directora de teatre, Judy Seal, ens va explicar experiències en el món de la cultura i l’educació, el seu pas per diferents continents i com ha traduït tot això en el mètode educatiu que s’empra en l’escola anglesa Dolphin School. Allà, el teatre és un dels grans pilars del seu currículum educatiu i els seus estudiants creen i presenten diferents treballs teatrals. Judy va explicar als assistents com, a partir d’una trobada social amb l’escola de teatre Lazzigags (aquelles que tant s’intenten fomentar a La Mostra), va brollar la idea d’un intercanvi d’alumnes entre les dues escoles. D’aquesta col•laboració va néixer un espectacle que va poder ser vist en l’espai La MostraJOVE i que representa la importància de les relacions i la interacció en el món de la cultura en general.
Finalitzades les intervencions dels ponents, el Pep Farrés va donar pas a la ronda de preguntes i debat on va quedar ratificada la conclusió final: la necessitat de que govern i institucions estableixin el pont educació-teatre i la seva importància de cara a una evolució saludable tant del món de la cultura com de l’educació, remetent així a la responsabilitat de tots envers la política.
Pots veure el vídeo complet de la sessió AQUÍ.
