Fins ara no hi havia cap evidència neurocientífica clara que expliqués per què els menors aprenen d’una manera més eficient que els adults. Noves investigacions indiquen que la clau rau en les concentracions d’un neurotransmissor fonamental al cervell: en aquesta etapa els seus nivells són més flexibles.

Text: Juan Scaliter. Agència SINC

Entre els dos i els deu anys, el nostre cervell és una esponja, una metàfora que es va fer més popular encara gràcies a un estudi espanyol publicat el 1997 a Open Edition Journals i liderat per María Luisa García Bermejo. «Com més joves són, més s’assemblen a les esponges; com més absorbeixen, més retenen», assenyala l’anàlisi.

Però de veritat això és així i ho absorbeixen tot? «Evidentment han de filtrar», explica a SINC Manuel Martín-Loeches, catedràtic de psicobiologia a la Universitat Complutense de Madrid (UCM). «Estan subjectes a molts estímuls. El mateix cervell determina què és redundant; què cal i què no. Però per a ells tot és novetat. I això és fonamental al cervell dels primats: ens agrada la novetat, ens agrada explorar».

Segons Martín-Loeches, «la recompensa, els estímuls positius, genera un to emocional que facilita l’aprenentatge i la memòria. Un to positiu permet consolidar la memòria; un de negatiu ho dificulta. Quan creixem ja no som tan esponges. La novetat és la clau». I, tot i així, amb la novetat no n’hi ha prou: el procés d’aprenentatge és molt més complicat i no es basa en una qüestió d’osmosi o proximitat.

Per exemple, la nostra habilitat per aprendre un idioma nou baixa notablement a partir dels deu anys, d’acord amb un estudi liderat per Steven Pinker, de la Universitat de Harvard. Això es deu tant a la neuroplasticitat com a la seva «flexibilitat cognitiva», d’acord amb un estudi publicat a Neuroscience Journal.

Passa una cosa semblant amb les matemàtiques: en nens menors de dos anys i mig (i en alguns infants una mica més grans), la predominança del costat dret del cervell els dona la capacitat de percebre instantàniament els elements que hi ha en un conjunt relativament gran, sense comptar-los o endevinar-los. Aquesta és la conclusió d’una anàlisi liderada per Karin Landerl, de la Universitat de Graz (Àustria), els resultats de la qual es van donar a conèixer a Frontiers of Psychology.

Més neurones i més connexions disponibles

Una de les claus vinculades a la facilitat per aprendre en la infància és la novetat i una altra resulta ser la connexió. «En edats més primerenques hi ha més neurones i més connexions disponibles, però després s’eliminen si no les fem servir i, si les utilitzes, es consoliden. Hi ha un principi al cervell que és molt interessant. Quan dues neurones es connecten, la que rep el neurotransmissor envia a l’anterior una substància que la manté viva, i això és fonamental», assenyala Martín-Loeches, autor del llibre publicat recentment De què ens serveix ser tan llestos?, d’Editorial Destino .

Però, a risc de repetir-nos, el procés d’aprenentatge encara és molt més complex, tot i que l’avantatge de la infància podria reduir-se a quatre lletres: GABA, l’abreviatura en anglès del neurotransmissor àcid γ-aminobutíric. En termes bàsics, és el principal neurotransmissor inhibidor del sistema nerviós central dels mamífers i la seva funció principal és reduir l’excitabilitat neuronal: fa de dic perquè un impuls no es transmeti a altres neurones. I, alhora, permet que es fixi a la nostra memòria el que aprenem.

Ara bé, no tot és blanc o negre, i en això se centra un nou treball publicat a Current Biology i liderat per Takeo Watanabe, de la Universitat de Brown (EUA). En els adults, poc després d’aprendre alguna cosa nova, la xarxa neuronal involucrada en l’aprenentatge «es manté activa. Si es necessita la mateixa xarxa neuronal o una de similar per aprendre una mica més massa aviat, la informació que s’ha processat recentment es pot destruir. Aquest fenomen es coneix com a interferència retrògrada», escriu Watanabe en una nota introductòria al seu estudi.

Aquest científic està d’acord que el neurotransmissor GABA té una funció important per ajudar el cervell a consolidar nova informació, a estabilitzar la xarxa perquè l’aprenentatge posterior no anul·li el que ja hi era. Tot i això, aquest tipus de processament inhibidor de GABA no està completament madur en els nens i nenes.

«En la infància els nivells de GABA són més baixos», afegeix el neurofisiòleg de Brown. «És per això que tenen menys habilitats inhibitòries i un control dels impulsos més feble que els adults».

Però… si el GABA és necessari per configurar el cervell i perquè sigui capaç d’aprendre elements consecutius, i en la infància en tenim concentracions més baixes, per què aprenem més bé en edats primerenques?

Qüestió d’eficiència

La realitat, fins ara, era que no hi havia cap evidència neurocientífica clara que expliqués per què els menors aprenen de manera més eficient que els adults. El que se sap, des de fa almenys un segle, és que el cervell adult requereix un període de refredament després d’aprendre nova informació. Si bé estudis previs havien mesurat la concentració de GABA en la infància, ho havien fet en un sol punt i en un context no relacionat amb l’aprenentatge. Així, per comprendre més bé els mecanismes d’aprenentatge, l’equip de Watanabe necessitava mesurar la concentració de GABA en un entorn vinculat a l’aprenentatge i en diferents àrees.

Per això, van recórrer a la tècnica d’MRS (sigles en anglès de espectroscòpia de ressonància magnètica de protons) funcional. En termes senzills, actua d’una manera similar als espectròmetres dels telescopis que mesuren els elements químics a les estrelles per saber-ne la composició. En aquest cas, l’MRS funcional detecta les freqüències de ressonància en diferents molècules, cosa que dona com a resultat un perfil específic per a cada neuroquímic. Això va permetre a l’equip de Watanabe mesurar la concentració de GABA en àrees corticals visuals primerenques abans, durant i després de diverses sessions d’aprenentatge. Després van comparar les concentracions entre menors (de vuit a onze anys) i adults (de divuit a trenta-cinc anys).

Els resultats van mostrar que, abans que comencés l’aprenentatge, la quantitat total de GABA al primer grup va ser més baixa que en els adults (cosa que suposadament complicaria la capacitat de reforçar coneixements), però, en les rondes d’aprenentatge següents, el cervell dels menors va mostrar un augment ràpid en la concentració de GABA, mentre que en els adults no va canviar.

«Les sessions d’aprenentatge consecutives van suggerir un augment en la concentració de GABA en els nens, cosa que va permetre que l’aprenentatge s’estabilitzés ràpidament», conclouen els autors. Les anàlisis també van mostrar que només van caldre uns minuts per a aquesta estabilització, mentre que els adults van requerir almenys una hora per assolir uns nivells de GABA que els permetessin adquirir nous coneixements.

Els resultats dels experiments suggereixen que, en comparació amb els adults, els infants exhibeixen un processament inhibitori associat al GABA més dinàmic, que s’adapta més ràpidament per estabilitzar l’aprenentatge que no pas en els adults, expliquen els investigadors.

Un darrer detall que també influeix en l’aprenentatge i que se sap des de fa segles és la felicitat. Però també la por. Les emocions, en general, són condicionants per a la nostra capacitat de consolidar coneixements. Tant les positives com les negatives. La diferència és quins coneixements beneficia cadascuna.

Emoció i memòria

«Hi ha un circuit neural que et dona el to emocional i està ubicat, principalment, a l’amígdala», indica Martín-Loeches. «L’amígdala està enganxada a l’hipocamp, responsable de la memòria. D’aquesta manera, l’emoció i la memòria són molt a prop i per això durant la infància s’aprèn més, perquè ens emociona el que és nou. Normalment una emoció positiva ajuda a aprendre i consolidar, però depèn del tipus de tasca, també. La dopamina “lubrica” les connexions i permet que es facin associacions més fàcilment. Però també cal tenir en compte que aquestes emocions acompanyen estats menys analítics, mentre que les negatives són més propícies per a l’anàlisi. Per exemple, en matemàtiques, les negatives serien més útils perquè t’impedeixen estar dispers i obliguen a estar concentrat».

Temps enrere es deia que «pel cul entra la lletra» i apreníem si us plau per força… Avui la ciència demostra que la lletra entra amb mielina, amb emocions, amb GABA. I també amb felicitat.

Juan Scaliter és periodista especialitzat en ciència i tecnologia. Coautor de tres fills i autor de sis llibres. Argentí a Astúries. Logo Insta i twitter: @JuanScaliter

Font: logo Creative Commons SINC

Destacats

«Un to positiu permet consolidar la memòria; un de negatiu ho dificulta. Quan creixem ja no som tan esponges. La novetat és la clau» Manuel Martín-Loeches, psicobiòleg (Universitat Complutense de Madrid)

«En la infància els nivells de GABA són més baixos. És per això que tenen menys habilitats inhibitòries i un control dels impulsos més feble que els adults». Takeo Watanabe, neurofisiòleg (Universitat de Brown)

L’amígdala està enganxada a l’hipocamp, responsable de la memòria. L’emoció i la memòria són molt a prop i per això durant la infància s’aprèn més, perquè ens emociona el que és nou.

 

Traducció: Revista Viure en Família num. 104 Editorial Graó