Sóm titellaires i hem estat 50 anys fent aquesta professió
Sóm titellaires i hem estat 50 anys fent aquesta professió. Varem començar a interessar-nos pels titelles quasi per atzar. Eren els últims anys de la dictadura i l’educació encara era molt autoritària. Nosaltres teníem 17 anys, una edat fantàstica per experimentar i descobrir, amb ganes de canviar les coses. Ens agradaven el teatre i la música, però de titelles en sabíem ben poca cosa, només haviem vist de petits representacions de titella de guant clàssic.
El destí va voler que un dia, passejant per Barcelona, veiéssim anunciada una exposició d’una companyia catalana que començava a fer titelles amb una nova mirada, i allà hi vam descobrir els titelles, les escenografies i les interioritats dels seus espectacles. Això va coïncidir en el temps amb el primer Festival de Titelles de Barcelona.
Encuriosits, vam entrar en una llibreria on vam comprar l’únic llibre, traduït del francès, que parlava de titelles.
A partir d’aquests fets, vam començar a crear històries i personatges, fins a representar el nostre primer espectacle de titelles. Ho varem fer en un petit poble i passant el barret.
Després d’unes quantes actuacions vam saber que a l’Institut del Teatre s’hi reunien les noves companyies i allà vam conèixer molta gent que també es dedicava a aquesta activitat i amb qui vam poder compartir experiències.
Tots vam participar al segon Festival de Titelles de Barcelona que aquell any 1974, ja va ser Internacional. I aquí va esclatar tot, la primera crítica al diari, més representacions, nous espectacles… cada cop havíem de construir més titelles!
No fa molt, explicant la nostra història, un nen ens va dir:
-“així, si aquell dia no haguéssiu anat a Barcelona, no haguéssiu vist aquella exposició i no haguéssiu trobat aquell llibre, no us hauríeu dedicat a això? no hauríeu sigut titellaires?”
No ho sabrem mai! Tot son històries que construeixes, com els titelles…
Hem treballat i experimentat amb molts materials. Primer va ser el cartró, més tard la resina ,la fibra, el làtex, el poliuretà, l’escuma, el porexpan, els inflables.. Tot un seguit de materials que s’anaven convertint en personatges dels nostres espectacles: nenes, avis, gossos, dracs, cavallers, pares, àvies, mocallosos, aprofits, menjaplors, follets, cuiners, ajudants, i fins i tot un ratolí viatger…
Després de moltes peripècies en tota mena d’escenaris i de molts kilòmetres recorreguts, ara gaudeixen, com nosaltres, d’un merescut descans.
Hem tingut la gran sort de treballar en el que més ens agradava! Durant 50 anys no hem parat la nostra activitat, investigant constantment també en la tècnica dels titelles, preparant els espectacles a foc lent, amb moltes ganes i molta cura, com si cada muntatge fos un exàmen on el que comptava era la resposta del públic.
Amb el temps vam crear un repertori propi i una manera de fer que van acabar definint el nostre estil, sabent que no teníem res guanyat, que cada actuació era nova, especial i irrepetible.
Això és el que ens ha agradat i el que ens ha obligat a continuar vius tots aquests anys sense deixar que la nostra feina es convertís en una rutina.
Bertu, Olga i Núria, L’Estaquirot Teatre
Que bo anar a parar a bonics records