A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
9 / 07 / 21

Juguem a que érem…

És un joc de nens i nenes el fer que els altres imaginin que som allò que voldríem ser. Recordeu haver-hi jugat? És allò que comença quan un diu: “Juguem a que érem…” Ens dóna llibertat això de poder ser qualsevol cosa. Igual que li passa a l’Omar, el protagonista del darrer espectacle de Zum-Zum Teatre, Soc una nou, que es va estrenar en català el passat 1 de juliol al festival Grec de Barcelona. Spoiler: Al final, tots es van despullar.

El passat 1 de juliol va tenir lloc al festival Grec de Barcelona l’estrena en català de Soc una nou (Zum-Zum Teatre). Es tracta d’una història que parla de la solitud i de l’impacte que tenen a la nostra vida les persones amb les que ens vinculem. Elles i les seves històries. Zum-Zum Teatre busca la bellesa, la diversió, emocionar i commoure portant a escena un conte especialment suggeridor sobre un nen refugiat i els seus veïns i veïnes.

Poc s’imaginaven alguns dels presents a l’estrena de Zum-Zum Teatre que l’obra acabaria amb un sTTreaPtease, moment final en el que els autors i actors de l’obra s’asseuen dalt de l’escenari per compartir amb el públic tot el procés creatiu. L’Associació de Professionals de Teatre per a Tots els Públics (TTP) organitza periòdicament els sTTreaPtease, despullant processos creatius per tal de posar en valor tot allò que no es veu quan anem a veure un espectacle. El proper serà el dimecres 14 de juliol a l’obra La motxilla de l’Ada programada al Grec.

 

“No sabeu què feia l’Andrés durant els assajos? Dormia sobre la gespa de l’escenografia. Jo també em posava les mans al cap fins que vaig comprovar que despert aportava idees brillants per algunes de les escenes”, Ramon Molins.

 

El Ramon Molins (dramaturg i director de l’obra) va ser el primer en agafar el micròfon durant l’sTTreaPtease al Grec. Ben atents, una mare i el seu fill se l’escoltaven amb ganes de saber més d’aquella història que acabaven de viure. El nen havia acabat l’obra aplaudint d’empeus, mirant alleugerit i content a la seva mare, que li tornava la mirada satisfeta. Tots dos, ben expressius, s’havien mostrat amb el cor encongit en algunes escenes del judici de Soc una nou. El fill s’havia posat a ballar abans, com molts altres nens i nenes del públic, quan l’Omar (Andrés Batista) ensenyava al veí jardiner com fer créixer les flors a bon ritme. Una altra família que volem destacar d’entre el públic es la del Santiago Suso, un Cul Inquiet, membre del Club d’Escena Familiar que va guanyar un pack familiar de quatre entrades per veure l’espectacle de Zum-Zum Teatre.

 

“Soc una nou és un d’aquells impulsos que celebro haver seguit. Vaig treballar el text en pandèmia, confinat. Recordo que vaig deixar anar la imaginació en el procés creatiu i se’m desplegaven les idees d’escenes i escenografia que després ha brodat el Joan”, Ramon Molins.

 

El Joan Pena, l’escenògraf, va compartir un secret amb el públic: guarda gossos morts al seu taller. Es refereix a les proves que va haver de fer per acabar construint el gos definitiu que surt a l’obra Soc una nou, basada en el conte homònim de Beatriz Osés. Com el Joan, van parlar l’actriu Begonya Ferrer i els actors Jesús Agelet, el Jordi Gilabert, l’Albert Garcia i l’Andrés Batista.

 

“He de confessar que tinc tres gossos morts al taller”, Joan Pena.

 

El Ramon va insistir durant l’sTTreaPtease en què un dels motors de la creació de Soc una nou ha sigut i continua sent el joc. Ell va jugar a seguir el seu impuls d’adaptar el conte que li havia regalat una amiga pel seu aniversari; va jugar a deixar volar la imaginació i permetre’s la sorpresa de decisions que han acabat donant forma a un espectacle en el que no es dóna res per fet, ni ningú per qui és. Hi ha jocs d’intercanvi de papers que són una pura experimentació de la pregunta i reflexió que planteja l’obra que es podrà tornar a veure de cara a la tardor en sales de Catalunya: Qui som? El que diuen les etiquetes que ens posen? O som qui decidim? O som tot el que vulguem?

Música de piano en directe i sense partitura

A la part dreta de l’escenari, hi ha l’Antoni Tolmos i el seu piano, si és que no són una unitat. L’Omar, el protagonista de l’obra, fa bé de portar la mirada de l’espectador en aquest músic exquisit que toca sense partitura mimetitzant-se amb els moviments dels actors. És tan precisa la nota amb el gest que un pot oblidar-se que s’emeten per separat. L’Antoni va explicar que va aprofitar l’oportunitat de crear amb llibertat per a un espectacle que, en principi, no estava pensat per tenir música en directe. Una mostra més de que el procés creatiu i l’obra final, més allò que el públic s’emporta, està en perfecta coherència: donar-se permís a imaginar que allò que vols, és. I així, l’Antoni acompanya amb la seva música en directe una història que et despulla d’etiquetes i et dóna llibertat per jugar a ser qui vulguis ser.

 

 

Què fas el proper dimecres 14 de juliol?

El proper sTTreaPtease que organitza la TTP al festival Grec de Barcelona tindrà lloc el proper dimecres 14 de juliol en un dels passis de La motxilla de l’ADA (Teatre al Detall amb música en directe de Els Tietes, de la Tresca i la Verdesca).

Pots comprar les entrades de La motxilla de l’ADA clicant AQUÍ.

I apuntar-te AQUÍ per quedar-te a veure com es despullen, creativament parlant, en l’sTTreaPtease.

L’obra comença a les 18.30 hores al SAT! Si et quedes al finalitzar, podràs parlar amb els autors, actors i actrius de com s’ha fet l’espectacle. I que no et faci vergonya donar la teva opinió, a l’espectacle de Soc una nou, hi ha una escena que es va afegir gràcies a les observacions d’un espectador. El teu paper és fonamental per al bon teatre familiar.

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This