20 / 05 / 20

Rosa Díaz (la Rous): “Tenir tot el temps del món és un regal que no hem de menysprear”

El confinament, aquesta situació, és una oportunitat per fer coses diferents, per reflexionar, diuen. Si ho sabem aprofitar, això sí. Per això, l’Associació Professional de Catalunya de Teatre per a Tots els Públics (TTP), ha començat l’organització del cicle de xerrades -de moment virtuals- titulat Parlem una estona? La TTP convida a participar-hi prestigiosos creadors, que en una càpsula de vídeo molt breu llancen unes quantes ideees sobre les arts escèniques, la creació, la situació que vivim actualment o l’actitud que adopten davant la pandèmia, amb un propòsit determinat: fomentar el debat entre els assistents a la xerrada, que es desenvolupa en format de videoconferència multilateral. La convidada del 21 d’abril va ser l’actriu, dramaturga i directora andalusa Rosa Díaz (La Rous Teatro).

La Rosa Díaz va fer una presentació força breu, amb una idea que va remarcar insistentment: el confinament és una oportunitat per fer un procés introspectiu, per veure “què portem dins” que no havia sortit o que no sabíem. Fer aquest exercici introspectiu pot afavorir la creació, a base d’anar “plantant petits esqueixos”, idees que s’han format dins nostre, i fer-los créixer.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

La Rous és fundadora de La Rous Teatro i directora de Camí a l’escola, de Campi Qui Pugui. Foto: Blanca Martínez.

La Rous afirma que el ram del teatre són uns afortunats, ja que poden seguir creant malgrat la situació. És el moment, diu, de deixar-ho anar tot, d’escriure, de mirar l’entorn i analitzar les situacions que es produeixen, d’aprendre i de créixer: “Tenir tot el temps del món és un regal que no hem de menysprear”. La creadora andalusa explica el seu propi procés, afirmant que feia molt que no gaudia de tant temps per destinar-lo al que ella vulgués i que per tant s’ha posat  mans a l’obra: “M’he vist des de la soledat i he escrit sobre la situació, sobre com veig els veïns i sobre mi mateixa. Nosaltres tenim les eines per crear, que vol dir transformar,  i hem d’alimentar-nos de tot el que portem dins.”

Canviar competir per col·laborar

El debat posterior a la visualització de la càpsula va seguir la línia optimista de la creadora andalusa. La idea que “les coses s’han de fer de manera diferent” després d’aquesta època marcada pel virus i el confinament va planar durant tot el debat. La incertesa va ser una altra idea que va surar, incertesa per “com retrobar-nos amb el públic i com serà el contacte amb l’espectador”, perquè si bé sembla que ha estat senzill connectar amb el món interior de cadascú, no sembla tan senzill imaginar com la subjectivitat de cada creador connectarà amb el públic. Ideant aquest retorn es parla de l’autoteatre, a l’estil de l’autocinema, del que sem,bla que hi ha hagut alguna experiència a l’Argentina.

Però com que de creadors n’hi ha de tota mena, també hi són els que creuen que “tot serà com abans”, que ho han viscut com una aturada necessària, i d’altres que observen amb precaució la idea que tot plegat “no serà com abans”, que es posen guants i mascaretes davant aquest allau que els abassega i els provoca angoixa, fruit també de la incertesa.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Imatge promocional de Camí a l’escola. Foto: Blanca Martínez.

Alguns membres de companyies asseguraven que els faltaven “hores de furgoneta”, que era l’hàbitat en el qual sorgien moltes idees, i que els costava molt parlar de creació per al final acabar parlant de “la forma” perquè “hem estat esclaus d’un sistema que et demana que siguis artista, però t’anul·la com a tal”.

El debat es va posar més interessant encara quan Enric Blasi, de La Baldufa, va introduir el tema de la competitivitat: “A la companyia el que ens mou és col·laborar, dins la mateixa companyia i amb d’altres, és n verb amb el qual ens trobem còmodes, però el sistema ens porta a competir i aquesta és la part que no m’agrada. Penso que mirant dins nostre i ajudant-nos ens portarà a sortir-nos-en més forts com a sector, serem millors artistes. Hem de canviar competir per col·laborar.”

Ramon Molins, de Zum-Zum Teatre, descarta un cert pessimisme pel que fa a la visió de futur i aposta per la prudència, però no per la renuncia a fer espectacles amb gent: “No renunciem a res i estiguem preparats per a tot!”

El proper Parlem una estona? amb el creador italià Luca Radaelli)

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

  • Una iniciativa de:
    Associació Professional de teatre per a tots els públics
    Amb el suport de:
    Col·labora:
    col·labora Diputació de Barcelona                 Institut d'Estudis Ilerdencs         Diputació de Lleida        Ajuntament de Barcelona

Pin It on Pinterest

Share This