REPORTATGE – Zum-Zum Teatre parla de l’avarícia amb ‘La gallina dels ous d’or’
La companyia lleidatana Zum-Zum Teatre acaba d’estrenar a la Fira de teatre infantil i juvenil de les Illes Balears (FIET) la seva última producció: ‘La Gallina dels Ous d’Or’, un espectacle que reivindica el teatre d’actors i titelles i tracta amb senzillesa i realisme l’avarícia humana partint del conte popular.
Qui no coneix la història de ‘La Gallina dels Ous d’Or’? Aquell conte d’uns grangers que cada dia recullen el misteriós ou d’or que els pon una gallina fins que, cecs de cobdícia per fer-se rics més ràpidament, decideixen obrir-la per extreure’n l’enginy que produeix els misteriosos ous i… es queden sense ous i gallina.
“És la faula de tota la vida, escrita fa més de dos segles, però que la rellegeixes avui i et sorprèn perquè, tot i que la mecànica és molt senzilla, explica un dels grans problemes que vivim actualment: els diners ens perverteixen”, observa el director de Zum-Zum Teatre, Ramon Molins. “Hem fet ‘La Gallina’ per explicar que la culpa és nostra. Cansa molt el discurs que la culpa és dels altres: dels polítics, dels bancs, de la societat de consum… Què passa quan la culpa és d’una persona normal?”
Revisitant el conegut conte popular, doncs, Zum-Zum Teatre mostra de manera simple, divertida i entranyable l’avarícia, un dels pecats tan intrínsecs a la condició humana. És així: com més tenim, més volem, i és qüestió de vigilar de no perdre la xaveta. Per com està explicat l’espectacle s’adreça a nens i nenes a partir de 4 anys (6 anys per campanyes escolars) i ofereix diferents nivells de lectura per aprofundir-hi, i aquí l’edat del públic ja s’eixampla fins als adults.
“Vaig escriure el text per parts per veure cap a on portava l’espectacle. Els protagonistes són una parella d’avis grangers amb qui el públic empatitzarà molt fins que cauen al parany. Quan la gallina pon l’ou d’or i els avis es tornen bojos, al mateix actor li sabia greu fer-los comportar com ho fan. Però fins i tot aleshores són divertits”, comenta Molins.
Després dels espectacles ‘La camisa de l’home feliç’ i ‘La nena que vivia en una capsa de sabates’ amb una predominant presència del multimèdia, a ‘La Gallina dels Ous d’Or’ Zum-Zum Teatre retorna al camp analògic atorgant tot el pes a la interpretació actoral, és a dir, al treball dels actors i del que es diu i es fa i com es diu i es fa, que és la base del teatre. “Potser perquè estem empapats de tècnica i perquè ara hi ha una allau d’aquest tipus d’espectacles perquè n’han funcionat un quants, hem volgut tornar a l’arquitectura teatral bàsica d’explicar històries amb el que tenim a l’abast”. Ho fan amb dos focus i cinc llums de l’Ikea, una il·luminació feta a vista pels tècnics amb interruptors. “Són 2.500 wats de llum. Ridícul, però queda superbonic. És una llum efectiva, narrativa, i no cal destinar-hi 6.000 euros”.
Molins també en destaca l’escenografia, una creació de Joan Pena que recrea una xavola. “És molt xula, amb capses de cartró i fusta de veritat, un tros d’uralita… coses properes i sense artificis ni grans tecnologies a nivell material o tècnic. És allò que dius: ‘Ho podia haver fet jo… si se m’hagués acudit!’”. També posa en valor la gallina de fusta que, diu, als nens els sabrà greu que els avis la matin, però ja han procurat fer-ho poc sanguinolentament per no traumatitzar a ningú. “Espero que els nens entenguin que matem la gallina. No hi pots passar de puntetes, no estem per indultar ningú. Si fas que el gat no es mengi la rateta no expliques res… Els contes existeixen per explicar coses. El teatre hauria de servir per explicar de forma segura, ficcionant totes aquestes coses que després et trobes a la vida. Si a través de l’art ho perverteixes perquè tot acabi bé, malament”.
Les primeres sensacions després de l’estrena absoluta a la FIET és que és un muntatge molt potent i bona prova d’això és que ja han rebut diverses peticions de contractació, fins i tot per representar-la en castellà. “La gent és molt còmplice per com està fet: senzill, un pèl clownesc i que queda ben explicat sense ser alliçonador. Tornem molt contents i amb ganes de fer uns quants passis més amb nens per acabar de fer els ajustos que necessitem nosaltres i l’espectacle”.
