REPORTATGE – Xip Xap estrena nou clàssic: ‘El llop i les 7 cabretes’
Xip Xap Teatre està d’estrena. Si a l’abril va donar a llum l’espectacle d’animació al carrer ‘Uh! Quin cangueli’ a La Mostra d’Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil, aquest diumenge –tan sols mig any després– viurà un segon part escènic. Ho farà a la fira germana, la FIET, especialitzada també en teatre infantil i juvenil però localitzada a les Illes Balears, concretament a Vilafranca de Bonany (Mallorca).
En aquest cas l’espectacle és de sala i el protagonitzen uns titelles, els personatges del conte clàssic ‘Les 7 cabretes i el llop’, que han intercanviat l’ordre de presentació del títol per a l’ocasió. Segons explica l’actor Jordi Granell –que comparteix la interpretació amb Òscar Ribes–, “el títol és ‘El llop i les 7 cabretes’ no pas perquè fem una versió del conte, sinó perquè no volíem que, com a premissa, el llop fos dolent. Això ja ho veurem més tard… Pensem que posant-lo al davant li traiem aquesta connotació pejorativa”.
Amants dels contes de tota la vida –com han demostrat al llarg dels 30 anys de trajectòria pujant als escenaris d’arreu El conte de la lletera, El vestit nou de l’emperador, La cigala i la formiga, Els músics de Bremen, Els 3 porquets…–, troben en aquest tipus d’històries els ingredients clau per a les seves produccions. “Ens serveixen de referència perquè tenen una estructura literària que funciona molt bé amb els nens. Si ens inventéssim un conte també utilitzaríem les repeticions, les mateixes preguntes, els dolents…”.
Ara bé, així com han capgirat, tret de context o modificat el final d’alguns clàssics (amb una cigala i formiga que esdevenen companyes i acaben compartint o bé uns porquets en què la casa de palla la fa el gran i el petit és una porqueta…), aquí són fidels al conte. “L’expliquem tal com es coneix, però d’una forma imaginativa. És a dir, no ho presentem tot. Treballem amb una escenografia i uns titelles molt naturistes, molt orgànics, fets de fusta, bambú, ferro… No busquem el colorisme. Incentivem que el públic creï amb la seva imaginació, que vegi tot allò que volem que vegi. Que s’enganxi. Per exemple, en cap moment fem la queixalada, però tothom sap que el llop s’ha menjat les cabretes. O no dibuixem el riu, però tothom el veu”.
Com al relat original, part del pes de la història se l’endú la cabreta més petita. Gràcies a amagar-se al rellotge podrà avisar la mare que el llop s’ha cruspit les germanes. “Ella és qui posa el seny i condueix la resta. És la veu reflexiva, la que se n’adona que les coses no són com semblen. És la més innocent i el seu desconeixement de moltes coses provoca que estigui menys influenciada per tot el que l’envolta i faci més cas del que li diu la mare”.
A més de divertir amb les peripècies dels animals, la companyia llença una reflexió ben interessant en un dels passatges més emblemàtics. Es tracta d’una situació molt arrelada als temps actuals. A més de fer-se la veu fina i pintar-se les potes blanques, el llop intentarà enganyar les cabretes a través de les noves tecnologies. Què volen dir amb això? “El llop el podem trobar a casa ja que té prou picardia per temptar-nos en qualsevol moment a través d’internet”.
Tret d’aquesta referència al 2.0, els infants a partir de 3 anys segueixen perfectament l’espectacle. “Ho entenen tot i s’ho imaginen tot. Ja ens ho esperàvem, però n’hem quedat admirats”.
Per rodar abans de la FIET, la companyia ha ofert diversos passis escolars i oberts a famílies i la recepció ha estat molt positiva. “Notes que saben el que vindrà i ja juguem amb això. Les cabretes fan teatre. Ara s’amagarà, ara vindrà la mare, ara li posaran les pedres a la panxa… Els infants participen més interiorment que externament. Els donem pautes i viuen la funció a través de les sensacions”.
Aquesta és precisament una de les aportacions que els ha brindat ser dirigits per Paco Paricio, fundador de Los titiriteros de Binéfar, guardonats amb el Premi Nacional de Teatre Infantil. “Li vam plantejar la nostra proposta amb la intenció de crear un espectacle que no fos ni Xip Xap ni Titiriteros, sinó una altra cosa en què ens sentíssim còmodes. Això ens ha conduït cap a un altre llenguatge”. El nou format està menys recolzat per la música i la paraula i se sustenta més en els quadres plàstics i el moviment. “Provoquem moments de silenci perquè la narració tingui temps de respirar i el públic es neguitegi una mica”. Els canvis de llum i la incorporació de sons i projeccions també hi tenen un paper destacat.
Després de l’estrena a les Illes Balears, Xip Xap Teatre representarà ‘El llop i les 7 cabretes’ a Barberà del Vallès el 25 d’octubre, a Miralcamp el 8 de novembre i a la seva Lleida natal ja al mes de febrer. Una agenda que s’anirà ampliant, que això tot just comença!
