REPORTATGE – Teatre Nu somriu a l’amistat amb l’espectacle de titelles ‘Maure el dinosaure’
Fa quatre dies (el passat novembre) anunciàvem que Teatre Nu preestrenava l’espectacle musicoteatral ‘D’un Quixot’ i ara torna a ser notícia perquè ja està girant la seva última producció: ‘Maure el dinousaure’. És una creació pròpia de teatre de titelles per a espectadors molt més menuts, de 2 a 8 anys. Amable i divertida, parla de la relació d’amistat entre una nena i el seu millor amic, un dinosaure.
La Martina és una nena petita, valenta i pèl roja. En Maure és un dinosaure blau, gros i de punxes blanques. Són amics inseparables. Comparteixen jocs, somnis i aventures fins que un dia en Maure es perd enmig de la ciutat i la Martina iniciarà un viatge per intentar recuperar‐lo.
El dramaturg i director de la companyia, Víctor Borràs, explica que fa temps que tenien el projecte al calaix, una idea que va néixer arran del seu fillol. “Va venir a passar el cap de setmana a casa i va portar la mascota de la seva classe: un tigre. I després vam veure que la seva mare en feia un àlbum de fotos-collage. Vam pensar que estaria molt bé fer una història d’un nen amb la seva mascota, però com que la relació que es creava era molt potent va passar a ser un amic.”
Van decantar-se per un dinosaure perquè, diuen, és un animal que “crida molt l’atenció als nens”, però no el tracten com un ésser màgic, sinó com un més del món, amb tota la seva lògica, per la qual cosa cap personatge (també apareixeran adults en la història) s’estranya en veure’l. “Els infants empatitzen molt amb el Maure perquè és petit (tot i que més gros que la nena) i està aprenent, com ells. Encara que tenen la mateixa edat, més o menys uns 4 o 5 anys, la nena el tracta com un germà petit. Ell pregunta, ella el protegeix… Els nens s’hi identifiquen molt i volen jugar amb el dinosaure. En acabar la funció tots el volen tocar.”
Els titelles són obra de Joan Pena, que també signa l’escenografia: un espai que remet a una habitació o zona de joc de nens. “És molt senzill (i pràctic!). Amb uns coixins muntem diferents espais. Ens permet arribar molt bé al públic, reaccionen com volíem.”
Teatre Nu no volia infantilitzar els protagonistes. Per això no reprodueix la manera de parlar d’una nena petita: “La Maria Hervàs gairebé parla amb la seva veu, no la forcem, i utilitza una sintaxi de frases senzilles. En canvi el Maure sí que té una veu característica. Com que no sabem com parlen els dinosaures ens l’hem hagut d’inventar i el Francesc Mas ha trobat una veu molt divertida.” Un altre tret distintiu del Maure és que, quan esternuda, li cau la banya, una acció que agrada molt als nens i que, com es veurà, trobarà un pes a la història.
“Volem que sigui un espectacle amable, que doni bon rotllo veure’l, que el segueixis amb un somriure, que et deixis portar. Aquesta vegada hem volgut fer una història senzilleta que els nens de 3 anys puguin entendre bé i explicar-la després”, apunta Borràs. En aquest sentit, si bé de contes de dracs i amics imaginaris n’hi ha molts, recorda una mica –com han vist després– el del Víctor i la Maria (un ós i una nena) de la Carme Solé i Vendrell, autora amb qui es van inspirar per crear ‘La Lluna d’en Joan’.
El conflicte rau en què el dinosaure es perd i han de superar obstacles, però no s’embranquen en temes complicats. “En aquesta ocasió no ens venia de gust posar-nos en un jardí. A vegades volem explicar coses dures, difícils, i no passa res per dir que el món és de color rosa. Podem mostrar una realitat bonica, agradable, i fer-ho bé, amb qualitat, com un joc divertit. És molt obvi, però no és superficial. Anteriorment hem parlat de la mort i de la malaltia (l’Alzheimer) als nens, i està molt bé que se’n parli, però també està molt bé que els nens vegin coses com ara que la gent s’ajuda.” A ‘Maure el dinosaure’ aquesta generositat es plasmarà en l’ajuda dels adults per trobar el Maure i resoldre el seu problema. “Volíem que el Maure es trenqués, perdés alguna cosa, li passés alguna cosa en aquest trajecte, que no arribés igual al final de la història. Té un final molt xulo, feliç.”
En els seus 17 anys de trajectòria, la companyia ha tocat diverses tecles: sobretot titelles (‘Avi Ramon’, ‘La Lluna d’en Joan’), però també teatre d’objectes (‘Raspall’), teatre d’actors (‘Torna Robin Hood’), teatre de carrer (‘Somnis d’Alícia’), màscares (‘La Senyora de Tous’) i han explorat altres camps de la mà d’aliances externes que han donat llum a espectacles de titelles amb animació musical (‘Mrs. Brownie’), circ (‘Sopa de Pedres’) i música-teatre (‘D’un Quixot’), entre d’altres.
Ara ha augmentat la seva ràtio de producció d’espectacles en comparació amb fa uns anys, quan en produïa un cada dos anys. Viu, doncs, una època ben prolífica que, segons Borràs, “tampoc és tan estrany perquè, al cap i a la fi, només ens dediquem a això. Altres creadors en produeixen 2 o 3 cada any”. D’altra banda, amb el projecte de La Casa del Teatre Nu en marxa –el seu local, situat al carrer dels Prats 14 de Sant Martí de Tous, que obre les portes al públic com a espai d’activitats, exhibició i de mostra dels processos de creació– necessiten disposar d’espectacles per a diferents edats i, així, ampliar l’oferta escènica per atraure visites escolars. “En tenim per cada cicle. I amb el Maure i una llegenda local que volem fer l’any que ve tipus ‘La Senyora de Tous’, però per a infantil i inicial en comptes de mitjà, superior i secundària, podrem anar alternant. Per a nens tan petits no n’havíem fet mai. Només teníem ‘La Lluna d’en Joan’ i és més a partir de 4 o 5 anys. Ens venia molt de gust fer-ho.”
Ja han fet diversos passis de ‘Maure el dinosaure’, a La Casa, però també a La Pobla de Mamufet, a Cabrils o al Tast d’Espectacles Familiars de la Fundació La Xarxa a Sant Feliu de Llobregat. “Per escoles ja l’hem anat fent a La Casa el setembre, octubre i novembre. Tenir un espai propi és xulo perquè permet presentar els projectes quan et va bé. Vas provant-los i poden anar creixent. La Casa té un aforament de 50 persones. Al Tast va ser la primera vegada que ho vam fer en un teatre, un espai més gran, però només va ser un fragment. Ara anirem al Teatre de l’Aurora on té un punt d’estrena i a l’abril serem a La Mostra d’Igualada on ja arribarà rodat. Ens agrada arribar a les fires després d’haver fet bolos pels pobles, així no t’ho jugues a tot o res, és un a més a més.”
L’espectacle es representarà aquest cap de setmana al Teatre de l’Aurora d’Igualada: dissabte 7 i diumenge 8 de gener a les 19h. Participa al sorteig d’un pack familiar de 4 entrades per la funció de diumenge 8 i, si ho vols, visita també La Casa del Teatre Nu (gratuït amb l’entrada, prèvia reserva). Les properes actuacions seran a Sant Hipòlit de Voltregà, Canovelles i Cambrils.