REPORTATGE – Teatre Nu juga amb Cervantes i Telemann al musicoteatral ‘D’un Quixot’
La companyia de Sant Martí de Tous Teatre Nu presenta aquest diumenge a casa (19h, Casal de Tous), i gairebé en estrena, una de les seves últimes produccions: ‘D’un Quixot’. L’espectacle uneix música i teatre i és fruit d’una col·laboració amb cinc músics, una nova aventura plena de complicitats amb què continua enriquint el seu bagatge artístic.
Fent l’ullet a la universalitat del personatge i al tractament protocol·lari que li va donar Cervantes, Teatre Nu ha creat el seu particular Quixot que, com subratlla Víctor Borràs, director i dramaturg de la companyia: “És un Quixot més. N’hi ha tants! No volem aportar una gran novetat, sinó jugar-hi transformant-nos-hi. Tot i ser una obra clàssica, de les millors de la literatura de tots els temps, si la tractes amb rigor permet la frivolitat. Li pots perdre el respecte, perquè és el que fa ella! Se’n riu de tot.” I afegeix: “Una obra important genera altres obres al voltant, però cap de les que en surt és tan genial com ella mateixa. Permeten apropar-la, fer que la tinguem present, afavorir que continuï sent popular.”
L’espectacle pren un format musicoteatral amb la Suite Burlesca del Quixot com a banda sonora. La peça, del compositor alemany Georg Philipp Telemann –considerat el més prolífic de la història de la música amb més de 800 obres acreditades–, s’inspira en la cèlebre novel·la d’aventures i, de fet, es troba en l’origen de ‘D’un Quixot’. Borràs comenta que primer va ser la suite i, després, va arribar l’espectacle: “El Quartet Indiano, un quartet de corda de música barroca d’Igualada, ens va dir que volien fer la Suite Burlesca, però teatralitzant-la. De seguida ens va fer il·lusió i vam entomar la idea. Com amb ‘Sopa de pedres’ i ‘Mrs. Brownie’, és un d’aquests experiments que intentem fer de tant en tant per obrir-nos, per provar coses diferents, aprendre i sumar esforços per tirar endavant projectes que sinó, potser, no podrien funcionar.”
La història de ‘D’un Quixot’ gira al voltant d’un director apassionat i amb deliris de grandesa que, amb la seva batuta, guia cinc músics (que donen classes quan poden i passen el barret al metro) perquè interpretin un gran espectacle sobre la novel·la Don Quijote de la Mancha. La fascinació per aquesta gran obra els conduirà a una experiència col·lectiva plena de creativitat musical, il·lusió teatral i amor per la cultura, la literatura i la bogeria en general.
Un actor i cinc músics –el quartet de corda i un guitarrista– porten a escena fragments de la novel·la seguint l’estructura de la suite. “Els molins, la mort de Dulcinea, el cavall del Quixot i l’ase del Sancho Panza… Són imatges molt icòniques, els grans moments que coneix tothom i que són els que han quedat. Normalment defugim els tòpics, ens fan por. A El Quixot, en canvi, n’és ple; estan col·locats amb tota la caradura del món i, jugats a favor, fan riure molt.” També han tingut cura de recollir el conjunt de descripcions i enumeracions que conté l’obra: “M’agraden molt les llistes i a El Quixot n’hi ha moltes. He mirat de posar totes les que hem trobat”.
Pel que fa a la música, s’integra dins el discurs dramatúrgic i desfragmenta les veus quan així ho requereix la narració. Alhora, té una funció descriptiva que remet als animals, al galop, als molins, etc. i actua com a efecte sonor creant ambients com la nit, la calor i el vent.
L’escenografia acaba de completar el marc amb tot un seguit de detalls que transporten l’espectador a “aquell indret de la Mancha el nom del qual Cervantes no volia recordar”. Són poc més que les cadires on seuen els músics i un bagul d’on surten diversos elements com ara uns llibres. Com explica Borràs, tot està tematitzat, passat per la pàtina d’allò antic, rústec. Està fet a partir del paper craft, cordills… Materials molt simples i basts i amb colors ocres que fan pensar en espais àrids. “Inicialment hi volíem posar més coses, com uns telons, però ho vam anar despullant per donar la importància al personatge, els músics i els instruments.”
L’espectacle s’adreça a nens i nenes a partir de 8 anys que, per l’experiència viscuda en la seva estrena el passat estiu a Borredà, riuen molt del personatge del Quixot. “La reacció de la gent va ser molt bona. Va ser una prova real de públic popular perquè hi havia representades totes les edats. Vam detectar que se senten a prop de l’obra, que s’adonaven que no coneixien tan malament el Quixot.”
La funció al Berguedà els va permetre veure també que no hi ha cap problema en què l’espectacle sigui majoritàriament en castellà. “Traduir-lo era absurd, no tenia sentit. El text original és molt bonic i els moments que apareixen s’entenen molt bé. Com a molt, hem simplificat algun trosset. Va ser una decisió artística fer-ho així. No colava que el Quixot parlés català. Seria com traduir Lope de Vega… Està fet des del punt de vist català; això sí, forçant l’accent castellà, i quan actuem a Espanya haurem de tocar algunes cosetes.”
‘D’un Quixot’ es podrà veure aquest diumenge 13 de novembre, a les 19h, al Casal de Sant Martí de Tous i, de moment, hi ha programada una altra representació el mes de gener al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada.
