Són prou conegudes i reconegudes les instal·lacions de carrer a casa nostra? Per fer un retrat de la situació i amb l’objectiu final que l’Administració les inclogui com una disciplina més de les arts de carrer –i, per tant, puguin gaudir dels mateixos ajuts–, l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (TTP) ha elaborat un informe que vol esdevenir una eina útil per posar-les en valor.

Què són, exactament, les instal·lacions? Què aporten? Com són els seus processos creatius? Quantes actuacions fan a l’any els professionals que s’hi dediquen? A quines fires i festivals van? Treballen més a Catalunya o a l’estranger? Aquestes són algunes de les preguntes que respon l’informe gràcies a l’aportació de 9 companyies especialistes en la matèria (El Pájaro Carpintero, Guixot de 8, Itinerània, Katakrak, Peus de Porc, Jocs Ambulants, Toc de Fusta, Tombs Creatius i Toti Toronell) i 17 gestors culturals (programadors, tècnics municipals i directors artístics d’esdeveniments escènics com el Festival Circ Picat, FesticAM, Xalaro, Emergent, Esbaiola’t, Al Carrer, Festus, Fira Mediterrània, Fira de Titelles de Lleida, FiraTàrrega, Fira Trapezi, Mercè Arts de Carrer, La Mostra d’Igualada, Lluèrnia, Passatge Insòlit i PrimaverArt).

Les principals conclusions que se’n desprenen són:

Les instal·lacions en les arts de carrer són una manifestació artística i multidisciplinària amb voluntat innovadora i estètica que usa algun tipus d’estructura específica adaptable a l’espai i que, a partir d’una temàtica central, fa participar activament el públic (convertint-lo en protagonista) a través de la manipulació d’objectes.

Posseeixen un clar plantejament creatiu, amb una gran diversitat de formats, temàtiques i un important component artesanal i es repeteixen durant una àmplia franja temporal en un espai fix, lúdic, delimitat i públic amb la intervenció d’actors i/o manipuladors que el dinamitzen.

Les companyies busquen provocar la curiositat del públic, d’aquí que l’aspecte extern sigui crucial per atraure l’espectador. També volen incitar-lo al joc, transmetre-li missatges positius i potenciar la creativitat així com la interacció lliure i espontània.

Apropen la cultura a tot tipus de públic, ja que espectadors de diferents sexes, creences i classes socials comparteixen una mateixa experiència. A més, aporta nous usos a l’espai públic i s’obre a professionals d’altres disciplines com ara arquitectes, dissenyadors, enginyers, informàtics, etc.

En la majoria dels casos, neixen d’una idea de la pròpia companyia a partir de la qual s’aplica un treball de recerca per explicar la història i incorporar-hi el llenguatge del joc i els objectes. El concepte pot trigar en materialitzar-se entre 1 i 4 anys (durant els quals s’estudia si es pot dur a terme, construir-se i exhibir-se). La construcció –generalment al propi taller– requereix entre 1 i 2 anys i implica el bon funcionament, l’estètica, etc. Finament, les primeres exhibicions permeten el perfeccionament de la instal·lació (no només a nivell tècnic, també segons la reacció del públic), que es pot allargar durant 1 any i mig, i que no finalitza mai.

De mitjana, les companyies donen feina permanent a 2 o 3 persones. El procés que demana més contractació de personal és l’exhibició (per la coincidència de dates i desdoblament d’equips, per garantir el bon funcionament de la instal·lació i per atendre adientment el públic).

Les companyies registren una mitjana de 352 actuacions a l’any, de les quals al voltant de 200 són a Catalunya, unes 50 a l’Estat espanyol i més de 100 a l’estranger. Per 6 d’elles el mercat català és l’escenari prioritari, mentre que per les altres 3 ho és l’internacional. La majoria, però, coincideixen en què se’ls aprecia més a l’estranger i, a més, els ofereixen més facturació i creixement econòmic. Els avantatges de treballar a l’estranger són: més prestigi de la disciplina (inclosa dins les arts de carrer), projecció, millor retorn de l’esforç, es troba en creixement (per contra de l’estabilitat del català), catxets més alts, pagaments ràpids…

L’informe clou amb un llistat de les condicions que millorarien la contractació a Catalunya a nivell d’ajuts, promoció i contractació, entre les quals hi figuren la consideració de les instal·lacions com un eix vertebrador, no un complement (sovint infantil); que es contemplin com a més que un pur entreteniment, donant valor a les propostes com a elements artístics i pedagògics; i que les festes majors instaurin un espai específic per a elles.

El document també recull algunes curiositats de les companyies enquestades com ara que la més antiga és Guixot de 8 (té 26 anys de trajectòria), la més nova és El Pájaro Carpintero (té 3 anys de trajectòria) i que totes juntes sumen una edat mitjana de 13’5 anys. Igualment, representen gairebé la totalitat de les que s’hi dediquen professionalment a Catalunya i 5 d’elles tenen la seu a Osona (El Pájaro Carpintero, Guixot de 8, Itinerània, Katakrak, Peus de Porc).