REPORTATGE – El Centre de Titelles de Lleida estrena ‘Hathi’, el seu primer espectacle de carrer
El Centre de Titelles de Lleida estrena nou espectacle en la propera Fira de Teatre de Titelles de Lleida, que tindrà lloc del 5 al 7 de maig. Porta per títol ‘Hathi’ i es tracta del seu primer treball de carrer, un itinerant protagonitzat per un solemne elefant asiàtic de mida real. El gerent del Centre de Titelles, Oriol Ferre, ens n’avança tots els detalls.
El fet que el Centre de Titelles de Lleida surti de la sala per actuar al carrer respon a dos motius: un repte i una necessitat. El repte és evident, ja que no només innova sortint a l’exterior, sinó sortint també de la seva zona de confort. “Després de 30 anys de companyia ens hem aventurat a descobrir un nou escenari. Fa molts anys que produïm espectacles de sala, tenim el nostre segell, i ens venia de gust el repte artístic i de com enfocar un espectacle a l’aire lliure i itinerant”, explica el gerent, Oriol Ferre. Pel que fa a la necessitat, Ferre observa que amb l’escurçada de les campanyes escolars –ara finalitzen el mes de maig i es reprenen a l’octubre– paralitzen el calendari de bolos quan, en canvi, hi ha una oferta creixent d’esdeveniments que inclouen el carrer i les places com a espais escènics. D’aquí que es plantegessin una proposta que els permetés treballar a l’estiu: “Volem treballar el màxim durant tot l’any. Obrir-nos a nous circuits i programacions.”
La idea s’ha cuinat a foc lent, en una gestació de dos anys en què el projecte ha anat madurant. Abans d’arribar a l’elefant van sorgir altres animals: “Vam fer proves dibuixant-los i deixant-ho reposar fins que vam trobar l’animal que volíem fer i aleshores tot va ser ja molt fàcil”. De fet el van trobar gràcies al seu fill Jan que, com diu Ferre, “ens va donar molta energia i la visió del nen a qui encarem l’espectacle”. Resulta que el petit va estudiar a fons els elefants a P5 i van estar gairebé tot el curs parlant-ne, ja que tenia ganes de compartir-ho a casa.
El Hathi –que té el mateix nom que l’elefant d’El llibre de la selva– és un elefant asiàtic (en comptes d’africà) molt respectat a l’Índia, el seu país d’origen. En la funció avança a pas ferm i solemne acompanyat d’un guia i cuidador amb un caminar elegant, al ritme de la música hindú. Torna a la jungla que el va veure néixer fomentant per allà on passa el respecte als animals i la natura. “L’espectacle i els valors a difondre van anar molt lligats. Ha estat un procés creatiu de disseny, estètic i dramatúrgia senzilla que pensem que té molta força”, indica Ferre. “Som molt fidels a la majestuositat que té aquest animal, un dels més màgics amb què tot nen o adult ens quedem bocabadats. És com un monstre, però dolç. I busquem aquest contrast fent-lo majestuós i de ritme feixuc en caminar, però construint-lo amb canyes de bambú, una matèria prima molt pròpia de la zona i que resulta com una escultura en moviment.”
La representació arrenca a la plaça amb l’elefant desmuntat. Els titellaires el munten a peces davant el públic, donant-li vida. Això va creant una atmosfera de tranquil·litat molt contemplativa amb músiques d’influència ètnica creades per Bernat Vallvé. “És com entrar a veure una peça en un museu. Estàs tranquil, pausat, i gaudeixes de l’obra d’art”. Un cop l’elefant ja està muntat, els titellaires conviden el públic –sense paraules– a acompanyar-los en el seu camí.
En relació a les diferències d’actuar a sala o carrer, el gerent del Centre de Titelles de Lleida comenta: “Ara que hi hem estat dedicant moltes hores d’assaig ens hem trobat amb coses que obviàvem. Hem treballat molts anys a la italiana, on hi ha una barrera amb el públic que intentem traspassar. Ara ja no hi és, ni física! Has de connectar amb el públic des del segon 1, perquè el tens a sobre, et pot tocar.” Així doncs, la dificultat –o una d’elles– consisteix en sostenir l’atenció dels espectadors durant els 60 minuts d’actuació, cosa que aconseguiran amb un seguit d’accions. Com que l’espectacle és sense text, s’ajuden dels gestos i la música, part de la qual és en directe interpretada per un saxo. “Inicialment era un clarinet, però projectava poc volum i hem anat treballant la proposta fins arribar al saxo. Un altre dels aspectes que implica el carrer i no ens passava a sala.” I encara s’han trobat amb més situacions com ara els handicaps que presenta l’espai d’actuació: “Si cada teatre té un escenari diferent, cada població té uns carrers diferents, i s’ha d’adaptar a qualsevol lloc: grans places, espais més reduïts, zones peatonals, carrers empedrats… Cal tenir les alertes posades en moltes coses, però imagino que a la inversa –actuar a sala per primera vegada– també ens passaria per la il·luminació, el so… És part del repte!”.
Aquest cap de setmana, a la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, tindrem 4 ocasions per veure el ‘Hathi’. Sortirà divendres a les 18h (plaça Ricard Vinyes) i 21:15h (plaça Esteve Cuito), dissabte a les 18:30h (porxos de la plaça Paeria) i diumenge a les 17:30h (porxos de la plaça Paeria).
