A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
24 / 02 / 16

REPORTATGE – El Cau de l’Unicorn i la fascinació per la llum negra

Acabat de sortir del forn, ‘Akäshia, el viatge de la llum’ és l’últim espectacle de la companyia El Cau de l’Unicorn, l’única que treballa exclusivament i de manera consolidada amb llum negra a Catalunya. És una passada! Si no ho has vist mai, al·lucinaràs! N’hem parlat amb Roser Castellví, que codirigeix la companyia amb Dani Martínez.

Si la llum negra sorprèn tant l’espectador és, perquè, com apunta Castellví, en l’ús d’aquesta tècnica s’hi apleguen diversos factors. D’una banda, assenyala la lluminositat dels personatges i decorats, ja que “la llum negra no els il·lumina, sinó que fa que els materials que els composen comencin a ‘vibrar’ i a irradiar llum, que es converteixin en ‘emissors de llum pròpia’ oferint un resultat espectacular”. D’una altra banda, el fet que els actors-manipuladors siguin totalment invisibles permet “crear la il·lusió que els personatges tenen vida pròpia, al mateix temps que molts dels elements que surten a escena apareguin del no res, desapareguin, volin, es transformin… sense cap suport visible”. Finalment també destaca la gamma de colors que es pot aconseguir experimentant amb les pintures especials per aquesta tècnica: “És una gamma molt diferent de la que trobem en la vida quotidiana, perquè és en una altra ‘freqüència lumínica’ molt més propera al llenguatge oníric”.


Assegura que la reacció del públic és ben variada. En els seus 22 anys de trajectòria s’han trobat de tot: hi ha qui es veu seduït per les històries que expliquen, hi ha qui els parla de la màgia escènica, hi ha qui els parla de les cançons… I explica una anècdota que exemplifica fins a quin punt es poden confondre els límits d’aquesta tècnica: “Una vegada, en acabar una representació a Sant Feliu de Guíxols vaig sentir un grup d’anglesos que discutien darrere meu. Em vaig girar i vaig veure que estaven assenyalant l’escenari… Em van preguntar on era el projector! Resulta que la discussió anava sobre si acabaven de veure una obra de teatre o una projecció de cinema en 3D!”.

La iniciació a la llum negra va arribar a través del Dani Martínez quan, en la seva etapa de mestre, feia teatre amb nens i va introduir una escena amb aquesta tècnica en una de les representacions. Ho va trobar fascinant i, per això, quan més endavant va deixar la docència per centrar-se en el teatre, va decidir crear una companyia de teatre per a tots els públics emprant en exclusiva la tècnica de teatre negre. La Roser Castellví va afegir-s’hi un any després aportant els coneixements en l’àmbit visual adquirits pels seus estudis de pintura i procediments murals.

Així va néixer El Cau de l’Unicorn, un nom que respon a dues idees: la primera és que “l’Unicorn és un ésser mític que només es deixa veure pels ‘esperits purs’ i els infants en són” i la segona és “perquè, segons la llegenda, ningú sap on s’amaga l’unicorn: surt del no res per tornar a desaparèixer no se sap cap a on…! tal com passa a l’escenari a les nostres obres”.


La mateixa companyia s’encarrega de l’escriptura de l’obra, el disseny de personatges i decorats i la composició musical. Només compta amb professionals externs pel que fa a l’elaboració i edició de la banda sonora, els arranjaments musicals i la direcció de cantants i cors.

Pel que fa a la construcció dels personatges i decorats, han passat per diferents etapes: A ‘El fantasma mentider’ i ‘Eureka!!!’ ho van fer tot ells sols, a ‘La Via Làctia’ van contractar professionals externs tant per la construcció de mecanismes com per la construcció d’una part de l’escenografia i els titelles, i a ‘Akäshia, el viatge la llum’ han tornat als orígens, ocupant-se de tot al taller d’El Cau. “L’únic professional extern que hem contractat en aquest apartat ha estat la modista, que ha estat tota una troballa. No tan sols ens en ha elaborat el vestuari, sinó que també ha fet el cos dels titelles. Ja havia treballat a la sastreria del Liceu i, a més a més, es una excel·lent dibuixant i pintora amb un vessant creatiu que l’ha ajudat molt a l’hora de resoldre els problemes que anaven sorgint”.


Tot i que alguna altra companyia ha treballat amb llum negra a Catalunya, ja sigui en petit format o implementant escenes amb llum negra a les seves produccions, es podria afirmar que és l’única companyia professional que s’hi dedica en exclusiva i amb una trajectòria avalada. “Sempre hem pensat en la possibilitat de fer una escola de Teatre Negre per tal que tot el que hem après sobre la tècnica (materials, el treball amb les pintures, els trucs, etc.) no es perdi quan deixem de representar… Ara com ara, ens manca temps per iniciar aquest projecte, però tard o d’hora l’hem de tirar endavant!!! I tan de bo aleshores més gent s’animi a emprar aquesta tècnica!”.

Com incideix Castellví, si aquest tipus de teatre és poc freqüent és perquè implica un bon grapat de requisits, com ara molta sincronia entre els actors perquè el ritme escènic és molt intens i una part important del que succeeix a l’escenari no és visible per l’espectador. També necessita uns costos de creació i de manteniment més alts que la mitjana, ja que, d’una banda, els materials que es fan servir són molt cars i, d’una altra, les pintures amb les que pinten els decorats –a més a més de cares– són molt delicades i demanen un manteniment constant. Un altre requisit és un mínim de 5 actors a escena. Això encareix molt les despeses i fa que quedi poc marge per amortitzar la producció i estalviar en vista als següents muntatges. “Per això hem hagut d’anar obrint mercat contínuament i treballem per tota la península, ja que hem d’allargar el termini d’amortització dels espectacles”.


En aquests moments El Cau de l’Unicorn té quatre espectacles en cartellera amb el denominador comú de ser musicals amb llum negra. Els hem demanat que ens els resumeixin en poques paraules i ens han dit això:

El fantasma mentider: Una obra tendre i divertida pels més menuts, que cerca el somriure permanent en els adults i amb un missatge de tolerància per a totes les edats.

Eureka!!!: Reivindicativa i festiva alhora. Parla d’ecologia interna i externa (som el que mengem, el que veiem, el que escoltem…) amb clau d’humor tendre i olors ambientals (essències naturals) que permeten olorar el que succeeix en escena.

La Via Làctia: Un espectacle que desperta emocions i més actual que mai. El dret a la diferència, les pors, l’autoestima i la solidaritat tractades amb molta delicadesa, un llenguatge visual molt oníric i un humor molt lúcid.

Akäshia, el viatge de la llum: Un cant a la vida i una crida a descobrir el plaer de la lectura i les ànsies de coneixement a través de l’experiència vital d’una nena plena d’inquietuds i envoltada de màgia i de llum.

Et calen més motius per descobrir-los??? Et convidem a consulta l’agenda d’EscenaFamiliar per veure quan i on actuen!

Comments are closed.

  • Una iniciativa de:
    Associació Professional de teatre per a tots els públics
    Amb el suport de:
    Col·labora:
    col·labora Diputació de Barcelona        SGAE         Institut d'Estudis Ilerdencs         Diputació de Lleida        Ajuntament de Barcelona        INAEM - Ministerio de Cultura        

Pin It on Pinterest

Share This