A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
22 / 04 / 21

Pocacosa explica en un espectacle on van les dents que els infants posen sota el coixí quan els hi cauen

A partir de la pregunta On van les dents que els infants posen sota el coixí quan els hi cauen?, de resposta simple i complicada a l’hora, la companyia Pocacosa, amb la complicitat de la dramaturga i directora Cristina Clemente, que és l’autora del text, han bastit l’espectacle familiar Una dent sota el coixí. Tot passa al magatzem centralitzat de la Fada de les Dents, el Ratolí Martí, el Rantoncito Pérez i els Angelets, on arriben totes les dents que han caigut als infants i, després de passar per un procés d’anàlisi absolutament artesanal, l’encarregada del magatzem els serveix els obsequis que reben la mainada en funció dels paràmetres que hagi revelat l’anàlisi referents al caràcter del destinatari. Aquest espectacle, que es va estrenar el cap de setmana a Celrà i es podrà veure aquest diumenge a la Sala La Planeta de Girona, és el quart de la companyia Pocacosa, després de La vaca que canta, El carreró de les bruixes i Encantades.

Què explica la peça? La Lluïsa és la responsable del magatzem de joguines del Ratolí Martí, el Ratoncito Pérez, la Fada de les Dents i els Angelets. Quan un d’aquests personatges recull una dent de sota el coixí d’un nen o una nena, li porta a la Lluïsa que és l’encarregada de triar el regal ideal per a aquell mainada. La Lluïsa examina amb detall la dent i a través de la forma (de si està molt gastada o no, del color, etc.) pot saber com és aquell infant i per tant pot saber quin regal el farà feliç. Això sí, sempre han de ser coses petites que puguin ser col·locades a sota el coixí. La Lluïsa fa molts anys que fa aquesta feina, i és una experta en el tema. El problema és que s’està fent gran, es cansa molt, i de vegades s’equivoca. Per això està buscant algú que pugui substituir-la en aquesta feina important. Després de provar diferents candidats, troba a la Violeta. Però la relació entre totes dues no serà fàcil, fins que un dia, arriba al magatzem una dent molt especial. Una dent que no és com les altres. Totes dues hauran d’unir esforços per descobrir quin és el regal que necessita aquesta dent tan singular.

La Lluïsa, encarregada del magatzem

Meritxell Yanes és la Lluïsa i ens explica com es va gestar l’espectacle, com hi va arribar la Cristina Clemente i quins temes toca, més enllà de la qüestió de les dents, com ara la baixa autoestima i el contrast entre allò antic i allò nou, entre mètodes i tecnologia del segle XX i mètodes i tecnologia del segle XXI.

Què passa quan ens cauen les dents de llet? Estem espantats? Potser ens fa il·lusió? On van aquestes dents? Diuen que si les posem a sota el coixí, “algú” se les emporta i les canvia per algun “regalet” agradable? Doncs l’Angelet de les dents, els Angelets, la Fada o el Ratolí de les Dents…. tots ells són mites populars catalans destinats a tranquil·litzar els infants petits quan perden les dents de llet. “Diuen que fa molt i molt de temps, en un temps que tots els humans han oblidat, el primer Angelet, el primer Ratolí i la primera Fada de les Dents van arribar a un acord amb una nena que plorava perquè li havia caigut una dent: si els donava la dent i se n’anava a dormir, ells li farien un petit regal. La nena va acceptar el tracte. Els va donar la dent i se’n va anar a dormir. Ells, amb la seva màgia, van convertir la dent en un regal i li van deixar sota el coixí. I encara li van fer un altre regal: que li cresqués una altra dent per substituir la que li havia caigut.

En despertar-se, l’endemà al matí, la nena va estar tan contenta amb el seu regal que ja no va tornar a plorar mai més quan li queien les dents. I l’Angelet, el Ratolí i la Fada van estar tan contents en veure-la tan feliç, que van decidir que a partir de llavors deixarien regals a tots els nens i nenes del món a qui els caigués una dent. I tot i que els humans han oblidat la història, els Angelets, els Ratolins i les Fades de les Dents continuen mantenint el seu pacte, perquè a ells no hi ha res que els faci més feliços que veure als nens contents.”

La Violeta, la nova treballadora

L’Elena Martibell és la Violeta i explica com són els seus personatges, perquè n’interpreta uns quants, fent un exercici de fregolisme remarcable. El fregolisme és una tècnica teatral que consisteix a canviar ràpidament de vestuari (i també de personatge, en aquest cas).

Agafant aquest punt de partida, PocaCosa Teatre van començar a pensar sobre el tema. Quin és el camp base de la Fada, els Angelets, el Ratolí…? On van a parar totes aquestes dents? La idea és crear l’espai on arriben les dents, i els personatges que les reben. Cada dent els donarà una informació directa de cada nen/nena depenent de les seves característiques. Coneixeran quins són els “problemes” o les “dificultats” que tenen els infants en el seu dia a dia, i s’obre un espai de reflexió sobre tots ells. Aquest és un dels objectius de l’espectacle, que els nens i nenes i els adults que els acompanyin, puguin veure’s identificats en aquests petits entrebancs del dia a dia, que sovint ens poden portar a coses més significatives que realment poden arribar a preocupar: pors, inseguretats, dificultats d’aprenentatge, dificultats amb la relació amb els altres nens, falta d’autoestima….

L’altra línia argumental que obren les Pocacosa és la del conflicte generacional que s’instaura entre les dues treballadores. N’hi ha una que està a punt de jubilar-se de fer la feina i l’altra que entra nova amb tota una sèrie de propostes fresques, diferents i innovadores. Com portem el tema d’envellir? Com afrontem els canvis de maneres de fer, les noves idees, les noves tecnologies? Perquè de vegades fem més grans els que són petits?

El director novell

L’Arnau Nadal, amb ajut de David Planas, ha dirigit aquesta peça, el seu primer epectacle, tot i que inicialment no estava previst que assumís aquest rol.

En tot això, PocaCosa teatre, continua treballant en la seva línia d’unir el text amb el cant líric, per fer arribar l’òpera als nens i nenes i als seus familiars, sempre d’una manera divertida i distesa. En aquesta proposta no hi renuncien. Compten amb el músic i compositor Faló Garcia, que fa alguns temes de música més “moderna o actual” (raps, funky). Aquest seria l’estil musical que identificaria (paradoxalment) el personatge més gran. La música clàssica (òpera) és el identifica el personatge que arriba nou a treballar. La idea és acabar fent una fusió dels dos estils. Que passi amb la música el que passarà amb la història, que els dos personatges i les dues generacions i maneres de fer, puguin arribar a una entesa i fins i tot a una unió més que satisfactòria.

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This