Ni la neu deté Espai de Carrer – Part 3/3
Amb un timing perfecte, just abans de l’última pausa del dia, els comensals van sortir per trobar-se amb un espectacle inèdit. Entrava en escena la tan esperada neu a Viladecans i molts van deixar sortir la seva vessant més infantil per sortir a l’exterior a contemplar un espectacle impropi de les terres barcelonines (no sense l’Instagram ja obert).
Amb gairebé més gent fora que dins del recinte, els amfitrions de la cita van haver de fer ús dels altaveus per recordar que l’agenda continuava dins del Cúbic. Va ser treball de Los Moñekos (Sarah Anglada i Miquel Fiol) i el seu We-Ding capturar l’atenció del públic una vegada més i convèncer-los que els frà gils flocs de neu que queien a Viladecans no els deixarien atrapats en la població. L’obra més agressiva i gamberra del dia va desencadenar les rialles i els aplaudiments entre un públic entregat a un contingut clarament pensat per a adults. Els ‘Pimpinela’ de la dansa van deixar patent el seu carà cter i el temporal hivernal va quedar en un segon o tercer pla.
Va ser el torn d’Amer i Àfrica que, acompanyats de 250 quilograms de palla, es van encarregar de demostrar un control absolut i una força sobrehumana en el seu Envà . L’espectacle, no apte per a al·lèrgics, va fer ús d’enormes blocs de palla amb què la parella desafiava la gravetat en una versió del circ orientada a figures d’equilibri i un humor molt peculiar. Els artistes també es van ajudar del públic i vam poder veure a 5 valents intentant algunes de les acrobà cies presentades pels professionals.
I si amb la neu havÃem vist el costat infantil d’alguns dels assistents, amb els jocs de El Pájaro Carpintero es van deixar anar totalment. Sonarium és un espai on el so és el protagonista i, tot i que està pensat per a infants de 0 a 4 anys, alguns dels majors van poder gaudir també d’una faceta que de vegades oblidem però que necessitem. Perquè tal com la Cristina GarcÃa va esmentar en la presentació, les instal•lacions de carrer pertanyen a les arts de carrer, encara que no estiguin ben reconegudes. Amb l’objectiu de conscienciar el públic en aquest aspecte, la TTP – Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics ha realitzat l’Informe sobre les instal•lacions de carrer.
L’encarregada de tancar el cronograma va ser una cara coneguda. A la Marta Camuffi ja l’havÃem vist volant pels aires amb Flou Papagayo, però ara s’encarregava de realitzar un “sol” en Ballata per un’Ananas. Com en la seva participació amb Mumusic Circus, la visió més conceptual del circ prenia molta força. En una barreja captivadora de disciplines, destacant un sorprenent equilibri sobre la corda, la Marta Camuffi ens ensenyava una “surreal, misteriosa i excèntrica relació amb una pinya”. Una obra plena de simbolisme en què esperem ningú es vegi representat en la pinya, ja que aquesta acaba amb un ganivet clavat des de dalt …
Espai de Carrer es va tancar amb un dinar en què tots els assistents van poder compartir les seves impressions sobre les diferents actuacions i on va quedar de manifest el bon nivell dels espectacles presentats. El dia havia estat un èxit i des de ja esperem una següent edició.
