6 / 04 / 18

Ni la neu deté Espai de Carrer – Part 2/3

Amb la pausa de les 11.30 els comensals vam aprofitar per buidar les taules del catering i recuperar les energies. El següent bloc estaria compost per 4 espectacles i ens esperarien moltes sorpreses.

La parella de Zero en conducta, formada per José Puchades i Julieta Gascón, va ser l’encarregada de reprendre l’agenda amb un entranyable espectacle que barrejava la mímica amb els titelles. És possible que els que no havíem vist mai a La Poubelle Plus Belle ens haguéssim assegut a la sala una mica escèptics en trobar-nos amb un escenari únicament compost per una taula plena d’escombraries, literalment, però la “comèdia tràgica molt còmica i poc tràgica”, com descriuen ells mateixos el seu espectacle, va tenir la màgia de convertir aquestes escombraries en adorables personatges, enamorant al públic i deslligant els aplaudiments possiblement més forts del matí.

 

A les 12 i 10 va ser el torn de Moveo, amb Conseqüències, i els convidats ens vam veure obligats a formar un cercle al voltant d’un improvisat escenari més propi del títol de l’esdeveniment que ens reunia al Cubic de Viladecans. En una obra de dansa contemporània plena d’energia, els espectadors es feien partícips de l’acció i els actors de Moveo no paraven de sortir d’entre el públic. Quan aquells “no originals” de l’obra eren arrossegats a escena, les mirades es creuaven buscant complicitat, aprovació que era atorgada amb un somriure i que resultava en la curiositat de veure les conseqüències d’un espectacle que semblava alterar la gravetat.

 

I un cop anunciada l’hora de Hats (JAM), en EscenaFamiliar vam córrer per fer-nos amb una cadira a primera fila. Després d’esperar uns minuts i no trobar ningú a l’escenari, les rialles dels que es trobaven darrere ens van advertir que s’acostava alguna cosa. Escalant entre les cadires del públic va aparèixer el Jaume Jové per la via menys ortodoxa possible cap a l’escenari. La companyia JAM va aprofitar la complicitat dels convidats de primer de batxillerat de l’Institut Josep Mestres i Busquets per incloure’ls en el seu fragment de Hats, uns divertits 20 minuts que ens van introduir en el món dels somnis, amb ovelletes incloses i, per descomptat, molts barrets.

 

Després de Hats va arribar el moment d’Hotel iocandi amb Esquerdes, i per fi vam poder saber per a què era l’enorme estructura metàl·lica amb una escala que havia cridat l’atenció dels espectadors durant tot el matí. L’obra de circ va sorprendre a tots amb impossibles acrobàcies sobre l’escala i ens va fer riure amb expressions despreocupades i un llenguatge gairebé prehistòric, tot tot amanit amb el caràcter únic del contrabaix.

Espai de Carrer - Hotel Icandi
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

 

Estigueu atents a la tercera i última part del relat dimarts que ve. Fins a la pròxima!

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This