Estrenem secció d’entrevistes conversant amb Ramon Molins, actor, president de la TTP (Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics) i un dels principals ideòlegs d’Escena Familiar. Poseu-vos còmodes que ens destapa el projecte!

-Ramon, comencem pel començament. Per què neix Escena Familiar?

Des de la TTP vam detectar que hi ha moltes propostes per a tots els públics que giren arreu de Catalunya, però en canvi costa que el púbic potencial sàpiga què es fa a cada lloc en cada moment. Molta gent ens ha dit: “Volem fer coses amb els nens i no sabem on buscar-ho!” A nivell teatral és exagerat com es confon Catalunya amb Barcelona. Trobem moltíssima informació dels espectacles que es fan a la capital, però a d’altres ciutats –i encara més en pobles petits!– no saben què es fa a prop seu. Hem de posar la informació a l’abast de tothom.

Escena Familiar també neix de la necessitat de comunicar-nos amb el públic. Volem connectar tots els agents de les arts escèniques entre ells. Les companyies i els programadors, però sobretot el públic! Els nens i les nenes (i els pares i adults, perquè normalment els infants no trien què van a veure, els porten) han de tenir una finestra oberta per mirar les companyies i descobrir tot el què hi ha darrere un muntatge. És a dir, la gent que el fa possible, els processos de producció, com s’organitza una gira… I aquesta finestra no ha de ser només per “espiar”, les companyies també han de poder veure el públic! S’han de poder mirar mútuament i interactuar! Moltes companyies ja han iniciat aquest feedback amb eines com Facebook o Twitter, però serà molt útil que hi hagi un portal que ho canalitzi tot.

-Què s’entén exactament per teatre familiar? Quines edats comprèn?

Els espectacles familiars o “per a tots els públics” s’adrecen al públic infantil i juvenil, però també als adults. Són muntatges que tenen diferents nivells de lectura per satisfer tant les curiositats i capacitats de comprensió dels infants i joves, com dels adults que els acompanyen. Per això, com que el públic és tan divers, han de tenir moltes capes. Aiii dels espectacles que només agraden als nens!

Moltes vegades els adults qüestionem què entenen els nens quan veuen espectacles. Però una cosa és que entenguin l’espectacle i una altra és que l’entenguin com nosaltres volem que l’entenguin. Hi ha una tirania molt bèstia en aquest sentit. Necessitem creure que els nens rebran un seguit de missatges amb el mateixos codis d’interpretació que els nostres. I no, ells els han de llegir a partir de les seves capacitats, les seves eines, la seva curiositat…

Estem acostumats a fer espectacles que plantegin moltes respostes quan el que haurien de plantejar són moltes preguntes. Malauradament, hi ha molts espectacles en què tot està massa ensucradet i és molt fàcil d’interpretar. Per això ens avorreixen als grans!

-Tornem al portal. Quins continguts tindrà?

Hi haurà una agenda amb tots els espectacles familiars que es representen a Catalunya. Ens portarà moltíssima feina, però esperem que sigui un dels ganxos perquè la gent agafi el costum de visitar-nos per veure què es fa i, a poc a poc, es familiaritzi amb el web. També hi haurà informació de les companyies com ara qui són, quina trajectòria tenen… i, és clar, dels seus espectacles, amb la sinopsi, les fotos, etc.

La pàgina l’impulsa la TTP, l’Associació de Teatre per a Tots els Públics, però cal subratllar que no només difondrà les companyies que hi estan associades. El sector és molt ampli, es fan moltes coses, i el portal les recollirà. L’objectiu és difondre i impulsar el teatre familiar. Si obviéssim part de les companyies ja no faríem una agenda completa. I, a més a més, volem impulsar projectes molt interessants però que no han aconseguit la repercussió que es mereixen.

També produirem notícies, entrevistes i reportatges sobre l’escena familiar. Ara ja existeix informació al voltant d’aquest tipus d’espectacles, però passa de llarg, com si no fos prou important… i molta gent no pot valorar la feina que fem perquè, senzillament, no la coneix. Volem ser una caixa de ressonància. Escena Familiar ha de servir al sector i ser una eina pel conjunt de la societat.

-Què més hi haurà?

Doncs un Club! Sí! I esperem que funcioni a tope! És qüestió d’imaginació, de veure què pot aportar cada companyia, perquè cadascuna és un univers diferent. A més a més de fer concursos i lliurar premis com entrades, un conte, un CD, una samarreta o un retallable de l’espectacle –que també ho farem–, volem atansar les companyies a les persones que es posin en contacte amb nosaltres. Per exemple, es pot premiar a un nen o a tota la família sencera a presenciar en primera persona com es prepara un bolo, a descobrir els trucs del muntatge i després a dinar amb la companyia… o, fins i tot, a pujar a cantar a l’escenari! Experiències com aquesta posen en valor l’art del teatre, l’humanitzen i el fan vivencial. No és com el cinema, en què una pel·lícula es repeteix sempre de la mateixa manera.

Esperem que sigui un regal molt agraït per les companyies i la gent. Que s’estableixi un diàleg entre ells i que hi hagi la intriga per veure quina serà la propera proposta del Club. El camp és il·limitat!

-Seguim! Quina altra secció inclou la pàgina?

Una de molt innovadora! Crítica i comentaris del públic. Els espectacles per a tots els públics tenen ben poca crítica, molta menys que els d’adults! Això s’ha de normalitzar. Hem de trobar la manera de parlar-ne i valorar-los, ens convé. Potser ens hem mirat massa el melic i ens semblava que tot estava molt bé…

D’altra banda, tenim la idea de criticar molt associada a un comentari negatiu i no té per què ser-ho. Volem saber què li ha suggerit l’espectacle al públic, què en pensa… i això es pot dir sense fer-ne sang. Diferenciarem qui té la formació i la capacitat per fer crítica professional, i qui s’animi a escriure un comentari de l’espectacle. Volem que hi hagi comunicació. S’ha de normalitzar que hi hagi crítiques i no passa res si el teu espectacle no agrada, o és massa cap aquí o massa cap allà. Que se’n parli, segur que és bo!

-Així doncs, quins objectius té Escena Familiar a llarg termini?

Haurem de picar pedra de valent, però, evidentment, hi ha un desig: ser la referència i donar servei al sector, contribuir a canalitzar-lo i facilitar la seva divulgació. Que quan es vulgui saber coses de “teatre familiar” es vingui a clicar aquí!

No és només una agenda el que volem fer. No és només un banc de dades d’espectacles. No és només un blog de reportatges de les companyies… Ha de provocar la comunicació directa amb el públic. Per entendre’ns, no ha d’assemblar-se a un congrés de teatre infantil, ha de ser com posar-se a jugar. Més canalla, que sorprengui, que connecti amb els nens i les nenes!

Per assolir-ho hem d’incloure prou informació general com perquè qui consulti la pàgina trobi les respostes que necessita i, alhora, ser prou creatius com perquè es pugui establir aquesta línia de curiositat i comunicació amb el públic. Volem que Escena Familiar s’associï als conceptes de divertit, innovador, diferent, transgressor, interessant, que crea flux d’informació… A mi m’agradaria que fos un “cul inquiet”. Estaria bé que, si el nostre objectiu són els nens i les nenes, el portal també fos com ells. Que hi hagués aquest punt de caos, de poc previsible…, però ben combinat amb la informàtica i la claredat dels continguts, és clar!