A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
27 / 05 / 21

Miquel Agell: “Malgrat ser una novel·la, li vaig veure de seguida la teatralitat a ‘Les històries naturals'”

Serà una de les estrenes absolutes de la Mostra Igualada que comença avui. Les històries naturals, produïda per la companyia Lazzigags, és una peça de teatre musical, una adaptació escènica de la novel·la homònima que Joan Perucho va publicar el 1960.  La història se situa l’any 1840. Antoni de Montpalau, reputat científic naturalista de la burgesia barcelonina, es veurà empès a resoldre el misteri de les morts que assoten al poble de Pratdip i s’atribueixen al sanguinari vampir Onofre de Dip. Ajudat per la seva cosina, la capitana de la marina, Isadora Novau i per la jove i valenta Agnès d’Urpí, els ferms principis racionalistes de Montpalau començaran a esquerdar-se. Basada en la novel·la d’aventures vampíriques de Joan Perucho, aquesta adaptació posa el focus en el viatge iniciàtic de l’heroi Antoni de Montpalau i el descobriment d’un món que creia impossible. Parlem sobre Les històries naturals amb Miquel Agell, productor, director i lletrista de les cançons.

Escena Familiar: Per què heu triat la novel·la de Joan Perucho per posar-la en escena?

Miquel Agell: Doncs és un encaparrament meu. Fa uns quants anys, algú que vivia a la vora de Pratdip (una de les localitats on se situa l’acció) me’n va parlar i de seguida li vaig veure la teatralitat. Tenia tots els ingredients que formen part de les meves obsessions a l’hora de construir una dramatúrgia. Hi ha un procés d’investigació, en un context estrany en el qual hi ha dos personatges que són els que fan de fil conductor de la història. Me n’he adonat quan hem acabat la dramatúrgia de tot això. Al Sherlock Holmes i el club dels pèl-rojos que vam fer hi ha Sherlock i Watson; a Tom Sawyer detectiu, hi són Tom i Huck i aquí ens trobem el científic Antoni de Montpalau, botànic, i la seva cosina, la capitana de la marina Isadora Novau. L’adaptació del Sherlock i el Sawyer ens van donar feina, especialment aquesta darrera, que és més fosca del que aparenta, però la novel·la de Perucho ha estat més complexa. No hem fet un infantil. És per adults, però a partir de 14 anys perquè no deixa de ser una història d’aventures, de manera que també és juvenil. La trama és detectivesca i es presenten un seguit de crims a resoldre obra d’un vampir. És una trama més complicada, atractiva, situada en un context històric determinat -la 1a Guerra Carlina- i molt itinerant, perquè l’acció comença a Barcelona, però és traslladarà per diverses localitats incloses Morella i Berga.

EF: Aquesta és gairebé una pregunta òbvia, perquè Lazzigags té una trajectòria trufada de musicals, però també ha produït espectacles d’altres gèneres. Per què en aquesta ocasió heu triat el gènere musical?

MG: Jo crec que és per la temàtica, però sobretot perquè és un espectacle de creació. A Lazzigags hem fet coses diferents, és cert, però els espectacles que són de creació acostumen a ser musicals. Ho va ser Sihir i la nit de reis o el Tom Sawyer detectiu, per exemple. En el cas de Les històlries naturals, com el de Tom Sawyer no inventem res, la trama ja existeix i només ho “traduim” al nostrem llenguatge, ho portem al terreny del teatre musical i recorrem al text, la música, les lletres de les cançons i les coreografies per fer la dramatúrgia.

EF: Com ha estat la posada en escena? Ha estat una producció complicada?

MG: El repartiment és molt ampli i amb molta qualitat. És la nostra producció més cara i ambiciosa de totes les que hem fet i potser arriba en el pitjor moment, però ens hi havíem compromès, perquè s’hauria d’haver estrenat ara fa un any. Vam començar a assajar a finals del mes de febrer passat i hem hagut de fer renúncies, retenint molt la despesa en quelcom que m’hagués agradat no haver de renunciar-hi com són els efectes. La màgia, allò fantàstic, ho pots treballar a través d’una bona escenografia i els efectes visuals, però ens hem hagut de limitar a una cosa molt conceptual i hem volgut que els vestuari, que és d’època, brilli, mentre que la música, original, és molt moderna, la qual cosa fa que, malgrat que hi hagi coses d’època, siguem absolutament anacrònics.

EF: Parlant de la música, el fet que sigui teatre musical facilita deixar en suspensió el principi de versemblança per explicar fets màgics o sobrenaturals?

MG: I tant! Que sigui musical hi ajuda moltíssim, perquè no sabria com tractar els successos més màgics a no ser que ho faci a través de la música. Aquest és de llarg el musical més complex que hem fet, perquè no es tracta d’una música senzilla o complaent, t’ha d’ajudar a entrar en els contextos i tot allò que és més surreal i misteriós, amb la música, és més senzill de suggerir. En aquesta producció la tria musical pel que fa als estils és molt eclèctica, però diré que rockeja força. El Marc Sambola, el compositor, pensava més en un públic adult que familiar i no ha prioritzat melodies amables o enganxoses, ha treballat molt amb les dissonàncies i això ens ha obligat també a tenir un repartiment que pugués estar a l’alçada i ha hagut de treballar molt per fer-se seves les cançons. Ja sabem que la línia que separa la dissonància i la desafinada és molt prima. Per això comptem amb gent molt preparada musicalment com Roger Berruezo, Ester Bartomeu o Marc Pujol, que tenen molta experiència, i també amb gent jove però molt competent com l’Eloi Gómez, la Carla Pueyo i l’Àfrica Alonso.

EF: Quins ingredients diries que té aquesta història? Quins són els eixos sobre els quals discorre?

MG: Es tracta d’una història de superaciò personal i també hi ha una història d’amor. Voler ser fidel a l’original en ocasions és un problema, perquè en aquest cas l’amor que presenta és totalment romàntic i la noia de la parella en la novel·la apareix molt poc. Això, en aquests temps, no tindria sentit. No hi hauria personatges femenins i nosaltres volem veus de nois i de noies, per això és un handicap cenyir-te a l’original. El protagonsita masculí de la novel·la és Montpalau i el seu contrapunt és el seu cosi, un cosí que en la nostra producció hem convertit en cosina: Isadora Novau. Per això parlem de versionar la novel·la. L’amistat és un altre tema, com la topada entre liberals i conservadors, que s’acabem aliant en favor de l’assoliment d’una fita comuna. El liberal, científic cap quadrat, acaba entenent les penes del propi vampir, Onofre de Dip, que demana perdó després de cometre una sagnia. Sorgeix també el tema de la compassió i de la guerra civil, tot i que no està tractat en profunditat. Expliquem la 1a Guerra Carlina en un rap.

EF: Com ha funcionat el procés de muntatge?

MG: El nucli de l’equip creatiu som jo mateix, la dramaturga Sílvia Navarro i el compositor Marc Sambola. Nosaltres vam fer un treball de taula molt intens per acabar determinant quin seria el canemàs de la història, l’estructura. Aleshores la feina passa a la Sílvia, que és qui escriu el llibret i jo i en Marc hi anem diguent la nostra, pel que fa a la música i a les lletres de les cançons, que són meves. La Sílvia també fa propostes sobre la col·locació de les cançons. Tots tres anem fent propostes i la veritat és que l’espectacle no queda fixat fins dies després de l’estrena. Durant els assajos hem anat fent canvis i és en aquest moment que entren en escena l’escenògraf o la coreògrafa, que també fan els seus suggeriments i ho incorporem.

‘Les històries naturals’ es podrà veure a la Mostra Igualada el 29 de maig (11h) a Can Papasseit. 

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This