A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
9 / 11 / 21

Marcel Gros: El llenguatge del pallasso com idioma matern

Un naix amb gràcia. Pot aprendre diferents llenguatges, però solament comunicarà amb gràcia, si la té. En aquest sentit, avui a Escena Familiar parlem d’un agraciat: en Marcel Gros, que parla el llenguatge del pallasso com si fos la seva llengua materna. En Marcel fa 40 anys que puja a l’escenari amb un amplificador de la seva visió del món, com ell descriu al seu nas vermell. Fem un repàs de la seva trajectòria detenint-nos en com ha evolucionat el món de les arts escèniques en aquests anys.

En Marcel assegura que s’ha passat de la llibertat artística al “teatre gestorial” al servei de la burocràcia. En aquest article trobareu història, històries, vivències i anècdotes personals d’un pallasso i artista que s’autoetiqueta com un rara avis. Us farà somriure. Sí. Però recordeu: Que un pallasso t’ho expliqui amb el llenguatge de l’humor té gràcia, encara que no sigui per riure. Parlem amb el Marcel abans i després de l’estrena del seu nou espectacle PETiT UNiVERS, autobiogràfic i reivindicador el passat dissabte 6 de novembre al Teatre Conservatori de Manresa.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Imatge del nou espectacle de Marcel Gros, “PETi UNiVERS”.

Quan el Marcel Gros va viatjar fins a Itàlia a fer un curs de pallasso amb els germans Colombaioni fa 40 anys, no hi havia mòbils ni internet. Tot i això, qui desitjava aprendre quelcom, trobava el camí per conèixer les persones adequades i avançar. Els germans Colombaioni van ser els primers en treure el pallasso del circ i introduir-los al cinema de la mà de Fellini. Amb ells, el Marcel Gros, que aquest any compleix 40 anys d’ofici dalt de l’escenari, va aprendre el llenguatge del pallasso.

“Hi ha qui es disfressa de pallasso i qui se’n vesteix. Jo sóc del segon grup. Sóc pallasso”, Marcel Gros.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Imatge d’arxiu de Marcel Gros.

“Hi ha qui es disfressa de pallasso i qui se’n vesteix. Jo sóc del segon grup. Sóc pallasso. Sempre porto el mateix vestit i el que canvia és l’atrezzo de cada obra. El nas vermell és un amplificador de la meva personalitat, de la meva visió del món, i m’ajuda a compartir històries per inspirar, entretenir, divertir i fer créixer al públic des de la reflexió”, explica el Marcel. Ho va fer fundant la companyia Teatre Mòbil, amb qui torna a juntar-se amb un Remember Show; i en platós de televisió quan TV3 era “La nostra”. Parlem per telèfon amb ell pocs dies abans de l’èxit de l’estrena del seu nou espectacle “PETiT UNiVERS”. “Tracta de qui som. De l’essència de cadascun de nosaltres, que tothom tenim una història per contar i en aquest espectacle explico la meva. La del pallasso que és un nen que solament puja dalt de l’escenari perquè se l’estimin i li comprin la pilota vermella”, diu el Marcel.

“Jo faig comicaturgia, no dramatúrgia, que és l’art de contar una història fent servir el sentit de l’humor”.

La història del Marcel nen que fa 40 anys que és pallasso

La pilota vermella que apareix al “Petit Univers” és la que recorda el Marcel, un record de quan era petit i anava a veure qualsevol circ que s’instal·lava a Manresa. “Un dia es rifava a la mitja part del circ una pilota i jo la volia de totes, totes. Els meus pares van comprar números i em va tocar a mi”, explica. Aquell nen il·lusionat va entrar a la pista del circ a recollir el seu premi. Va voler xutar-la amb tan bona sort que va caure de cul deixant la pilota intacta, immòbil. El públic va espetegar a riure. Lluny del que qualsevol nen o nena hagués fet, presa del sentiment de ridícul, el Marcel va voler donar més riures a aquells veïns i veïnes que eren el seu públic improvisat. I ho va tornar a fer. Van ser les dos úniques vegades que el Marcel va fer riure caient de cul, perquè èll no és d’aquest tipus de pallassos. “Jo faig comicaturgia, no dramatúrgia, que és l’art de contar una història fent servir el sentit de l’humor”. Per al Marcel, el llenguatge del pallasso és la seva via d’expressió, la seva forma de contar històries que entendreixen, alegren i mouen a ser un mateix. Com qui és músic o mag. Per cert, que el Marcel va créixer en un camí sense asfaltar amb vistes a les muntanyes de Montserrat amb veïns molt particulars que, de ben segur, ja el van inspirar a prendre el seu propi camí.

 

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

En Marcel, quan vivia al carrer sense asfaltar amb vistes a Montserrat. Envoltat de veïns màgics i músics.

“Hi havia un mag i un músic al meu carrer, i el pare era trompetista. Jo no vaig seguir pel vent, a mi em deien Cal Cordes i tocava la guitarra”. De fet, ja de gran, el Marcel va formar part d’una banda de rock, activitat que combinava amb les hores d’oficina bancària. “Jo ja feia Rock Català abans de que naixés com a tal”, avança el Marcel, qui segueix: “Em vaig adonar allí que volia ser pallasso”, diu, tot fent referència al segon moment a la seva vida, després de la pilota vermella, en què va sentir la crida a fer bon ús de la seva gràcia innata. “M’agradava més presentar la cançó que interpretar-la. A la gent li agradaven les meves introduccions i vaig decidir deixar la banca i apostar per mi”. Això és el que ha fet des d’aleshores.

Vaig créixer dedicant els diumenges a la tarda a pixar-me de riure amb el pare. Era molt d’explicar acudits i a mi m’encantava. Un dels meus objetius és que la gent parli amb qui té a la vora, que s’expliquin coses, que comparteixin presència més enllà de les pantalles.

 

“Sóc més cigala que formiga”

El Marcel fa la vista enrere i explica orgullós que ell mai ha rebut cap ajuda per produir un espectacle. De fet, considera que tot ha anat a pitjor des que els espectacles es diuen produccions. “El teatre ha passat de ser gestual a gestorial. Tot és burocràcia i moltes companyies i artistes van com a bojos buscant ajudes per seguir endavant. Les ajudes haurien d’anar a la promoció, no a la elaboració d’un espectacle, això fa que l’artista perdi llibertat perquè ja està al servei de la producció”. El Marcel es posa seriós quan parla d’aquest tema. “Jo he arriscat sempre tot a cada espectacle. Si va malament, me’l menjo i perdo. Molts dels que vam començar, participant en un moviment artístic incipient amb les primeres edicions de Fira Tàrrega ara són productores, com Dagoll Dagom. Jo sóc un rara avis. He volgut mantenir-me fidel a la llibertat artística. És clar que en algunes ocasions això m’ha jugat en contra, però estic content amb cada decisió”, assegura.

Als que comencen

“Per sort no hi ha escoles de pallassos, perquè així cadascú es pot trobar a si mateix, expressar-se amb el seu propi idioma”, celebra en Marcel. Per aquells que comencen en el món del clown, té un consell primordial: “Que escoltin als que tenen experiència com jo. Que escoltin, encara que els sembli que tot ho saben, i després que facin la seva. Això i que arrisquin, que s’atreveixin. Que és veritat que abans, quan jo vaig començar, era molt més fàcil dedicar-s’hi, perquè si tenies decisió i gràcia i ganes de treballar, anaves endavant, i ara, doncs, la burocràcia ofega a l’artista, però que arrisquin”.

 

Li demanem un àudio al Marcel. Volem saber com li ha anat l’estrena del seu espectacle. Íntim i biogràfic. Té gràcia, pel canal que sigui que t’arribi. Escolteu i entendreu el què volem dir. Felicitats, Marcel i Maite Orriols (“que és el 60% de la companyia”, com li diu ell).

 


 

Arribar al final de l’article té regal.

Si heu arribat fins al final de l’article i esteu llegint això, aquí va un regal: una entrevista al Marcel amb contingut exclusiu. En ella us presenta a una part molt important de la seva vida, fonamental per haver fet 40 anys dalt de l’escenari. La va gravar l’Abigail, gerent de la TTP i de l’equip d’Escena Familiar. Ho va fer durant els dies d’estiu al Festival Esbaiola’t. Gaudiu-la!


 

 

  1. Montse Says: 09/11/2021 19:16 Reply

    Boniica història, que GRAN Marcel! Felicitats!!!

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This