9 / 01 / 19

Marc Hervàs del Príncep Totilau parla de ‘Mare Terra’: “La culpa de tot la té el Big Bang”

La culpa de tot la té el Big Bang. Sí. I les preguntes del Bernat. Gràcies a elles, ha nascut l’últim espectacle de la companyia del Príncep Totilau, Mare Terra. El Bernat no només és el protagonista d’aquesta obra de teatre, també és el fill del Marc Hervàs i la Clara Dalmau, responsables d’aquesta companyia de Sant Martí de Tous. La perseverança del Bernat, apuntalada pels seus 5 anys, va ser la llavor de l’argument de Mare Terra. L’obra explica el naixement del planeta i de la Humanitat, responent així a grans dubtes que els infants insisteixen a resoldre en qualsevol moment, com si fos fàcil explicar per què existeix la natura, com surt la lluna cada nit o qui va inventar les persones. “Els infants fan preguntes molt interessants”, explica Marc Hervàs, que va començar a apuntar-ne les que feia el seu fill Bernat a tothora. D’aquí va néixer la inquietud per fer un espectacle que parlés de la teoria de l’evolució de Darwin. D’aquí i del seu altre fill, que tot just té un any i que va impulsar la necessitat de tractar també el tema de l’embaràs i del naixement de la vida. El cóctel ha resultat i ha donat lloc a un espectacle familiar que, a través dels somnis del seu protagonista, explora la història de la Terra i va coneixent tota l’evolució de les espècies fins arribar al naixement del primer homo sàpiens. Les joguines de l’habitació del Bernat es converteixen en titelles protagonistes de les històries de Federico Fratelli i Valentina -els alter egos del seu pare i la seva mare- que regenten un circ. Dinosaures, bacteris, sargantanes, ratolins, micos, des dels éssers més simples fins als més semblants als humans desfilen per l’escenari donant respostes científiques. Perquè això sí, les respostes tenen la base de les teories científiques més acceptades sobre l’origen de la Terra. “Cal defensar la ciència com a valor i cal que els infants puguin entendre que la màgia com a joc està molt bé, però no com a explicació del món”, subratlla el Marc Hervàs. Aquest és un dels objectius més clars de l’obra: defensar la ciència com a mètode infalible per sobre de les creences màgiques sobre la realitat.

El filòsof i matemàtic francès Blaise Pascal assegurava que quant més sabem, més ens queda per conèixer. Hervàs, que va estudiar filosofia abans de dedicar-se a la direcció teatral, es basa en aquesta idea a l’hora de plantejar Mare Terra “El protagonista de l’obra no té por de no saber, la ignorància és un repte per iniciar les aventures que el portaran a obtenir respostes”. No extranya, doncs, que aquest sigui l’espectacle per al que han necessitat més documentació dels que han produït fins ara. I el fet que giri al voltant de la ciència, obre també possibilitats de representació que no havien contemplat: centres com el Museu de la Ciència, escoles o espais de divulgació científica s’afegeixen als espais clàssics de programació com els teatres o els auditoris. I és que des de la seva estrena, el passat octubre, l’espectacle ha demostrat que funciona. “Ens agrada veure com hi ha pares i mares que surten del teatre explicant als infants alguna cosa de l’espectacle, això ens dóna una idea de la necessitat de les famílies de respondre a preguntes quotidianes com ens passa a nosaltres”, comenta el Marc. Diu que entre el públic s’han trobat amb mestres i professionals de la divulgació científica que els han subratllat la utilitat d’aquesta proposta més enllà de l’entreteniment familiar. “Potser és l’espectacle que més interès i expectatives ha generat dels que hem fet fins ara, creiem que el tema interessa molt i que té un vessant pedagògic molt útil”, insisteix el seu director, que afegeix que “està bé no tallar-se les ales a l’hora de pensar en la distribució dels espectacles”.

Precisament, el coratge a l’hora de plantejar una nova producció és un dels principis de la Companyia del Príncep Totilau, que des dels seus inicis ha fugit de portar a escena històries clàssiques. Han apostat, per exemple, per capgirar contes i crear una obra en què un dels dolents habituals, el Llop Ferotge, s’asseu al banc dels acusats. O també per descobrir un personatge clau en la història de la música com Claude Debussy a Mr Croche. Però tot i el risc, la gent respon. “Al públic cal motivar-lo a veure coses diferents” apunta Hervàs, que també admet que l’ha sorprès el recorregut que ha tingut i encara té Mr Croche. Per això, espera que Mare Terra també evolucioni i pugui arribar a espais que encara no s’imaginen. De fet, tot i la dificultat per sortir de Catalunya, ja es plantegen traduir-lo a l’euskara per poder representar-lo al País Basc.

Igual que Mr Croche, Mare Terra també compta amb la música com a element narratiu. De fet, els valsos i les polques són la base del món sonor del circ que va apareixent a les diferents escenes. Hervàs somiava de petit amb ser director d’orquestra i això deixa petjada. La seva idea en aquest espectacle era utilitzar les 4 estacions de Vivaldi per donar continuïtat narrativa a l’obra, però finalment, la companyia ha vist que funcionaven millor altres estils. El que no es repeteix de l’anterior producció són les projeccions sobre el fons de l’escenari. A canvi, utilitzen les ombres xineses que cobren especial importància a l’escena de l’embaràs.

Al món de les companyies teatrals no hi ha descans. Mig any després de presentar Mare Terra, el Príncep Totilau estrenarà al març un altre espectacle, en aquest cas de carrer. Es titularà El meu amic Brutus i girarà al voltant d’un tema tan delicat com la gent que viu al carrer. Fugint de la frivolitat i -de nou- posant valentia a l’hora de plantejar temes per al públic familiar. Ara, estan en la recta final i, com passa sempre a les produccions, ja pateixen per arribar a l’estrena amb tota la feina feta.

Mentre, Hervàs dóna per “tancat” Mare Terra després d’uns mesos de rodatge en què l’espectacle ha evolucionat i ha permès observar la primera resposta del públic. De moment, promet. Segur que demostra, empíricament, que aquesta companyia coneix la clau per connectar amb el públic familiar.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This