A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
27 / 07 / 22

Les companyies se’n van de gira! Descobreix les anècdotes i curiositats més sorprenents

Vols descobrir anècdotes i curiositats sorprenents!? Avui parlem amb algunes companyies per conèixer de primera mà les experiències més interessants que han viscut portant els seus espectacles arreu del món. No t’ho perdis!

 

Cia. Roseland “A Mèxic ens vam trobar teatres de 1000 localitats plens fins a la bandera i amb gent aplaudint durant molts i molts minuts” 

La Companyia Roseland vam viatjar a Mèxic per fer una gira de vint-i-un dies i va ser tota una experiència per la diferència cultural i de ritme que porten! A cada teatre on actuàvem ens construïen l’escenografia i l’atrezzo del nostre espectacle, prèviament els hi enviàvem algunes fotos perquè poguessin tenir referències i també els hi donàvem algunes indicacions. Era fantàstic perquè com el país és tan gran i ens havíem d’anar traslladant en avió d’un teatre a l’altre, el fet que ells s’encarreguessin del muntatge de l’escenografia era la millor manera per estalviar costos de transport i no haver-ho d’anar portant tot a tot arreu. 

Aquí estem acostumats a córrer i fer-ho tot amb presses i ells es prenen la vida d’una altra manera: el “ahorita vengo” o “ya están llegando” pot representar tres o quatre hores. El primer teatre on vam estar, havíem demanat els projectors per a les 9 del matí i ens van dir que ja estaven arribant… Finalment, van arribar a les 17 h perquè venien de Guadalajara amb furgoneta. Ells ens deien que no patíssim que ja estaven arribant i hi havia 500 km!

Sempre et posen un road manager per ajudar-te en tot, i normalment és una persona molt eficient i que et cuida molt. Però el millor de tot és el públic. Els teatres van estar plens totes les funcions! Això és una sensació indescriptible… Veure teatres de 1000 localitats plens fins a la bandera i amb la gent aplaudint molts i molts minuts seguits, fent que els ballarins sortint tres o quatre vegades a saludar… En total vam tenir 6500 espectadors!

 

Cia. Txema Muñoz  “Vaig arribar a Singapur en un teatre immens i jo només portava una jaqueta i una bombeta” 

“Vaig aparèixer a Singapur en un teatre de 1000 persones amb una jaqueta i una bombeta…” Van ser els escenògrafs d’allà els qui es van encarregar de preparar-ho tot. Va ser molt curiós perquè em van preguntar quants dies de muntatge necessitava per preparar l’espectacle Lumiere, i jo els vaig respondre que unes quatre hores, el que em donen a Catalunya. Allà em van donar deu dies! Em van preguntar quants tècnics, jo vaig dir dos, ells me’n van posar deu…! I així amb tot.

Assajàvem l’espectacle durant la nit perquè és quan els teatres no estan ocupats, des de les 23 h fins a les 8 del matí!  Quan portàvem ja deu dies i l’obra estava tota calculada al mil·límetre ens va passar una cosa molt insòlita. Hi ha un esquetx que dura un minut on faig veure que menjo un xiclet, -un xiclet invisible, perquè és mim-. Teníem tota la il·luminació quadrada, els catorze tècnics organitzats, tot cuidat fins a l’últim detall… Però va aparèixer un treballador del Govern i va dir que aquest esquetx s’havia de cancel·lar, perquè allà està prohibit menjar xiclet i, per tant, no era políticament correcte. Així que ho vam haver de treure, perquè si ho fas t’enfrontes a multes molt i molt greus…

Vaig estar tres mesos actuant diàriament, algun dia dues vegades i tot, i un dia a la setmana de descans. El que em va impactar molt és que el públic al teatre està amb el mòbil a la mà, consumeix l’espectacle a través del telèfon! I això és una cosa que t’impressiona perquè clar, el feedback que reps és molt diferent del que estàs acostumat… A més a més, l’humor també és diferent, potser una cosa que aquí et riuen, allà no… I a la inversa. És tot un procés i un aprenentatge. Ho tornaria a repetir, sens dubte, perquè és tota una experiència! 

Cia. Fadunito “En un poblet ubicat en un lloc remot de Mèxic, quan vam començar l’espectacle, tothom va marxar corrents!” 

Vam viatjar a Mèxic per actuar en un Festival i, ja que estàvem allà vam voler aprofitar per buscar algun poble on no hi hagués res de programació cultural per actuar-hi. Finalment, vam trobar quatre llocs en alguns indrets força remots. Eren espais com escoles on, en alguns casos, ens va costar moltíssim arribar-hi. Anàvem en una camioneta, amb tot el material, per uns camins que no estaven en el seu millor estat… Tota una experiència! Volíem fer l’espectacle “La Gran Família”, què és un espectacle itinerant on utilitzem uns tricicles gegants i anem molt caracteritzats amb coses enormes. En un dels llocs on vam actuar, quan va començar l’espectacle, la gent va desaparèixer! No va quedar ningú! Van marxar tots espantadíssims… Nosaltres vam decidir continuar, anar fent l’espectacle a poc a poc, amb l’acompanyament de la música. De mica en mica, a la gent li anava despertant la curiositat el què estàvem fent i s’anaven afegint fins que vam acabar tots junts rient i compartint un moment preciós. No havien vist mai un espectacle d’unes característiques així i clar, al principi, podia ser molt desconcertant. Al final, però, l’experiència va ser increïble!

En una altra ocasió ens vam traslladar a Moçambic on vam impartir un seguit de tallers enfocats a teatre de carrer. Els participants eren companyies de teatre i va ser una experiència fantàstica, realment molt enriquidora i gratificant. Es va generar una connexió molt forta, ja que fèiem sempre vida tots junts. Fins i tot ens van convidar a la festa d’aniversari d’una senyora gran i ens van ensenyar algunes danses tradicionals africanes! Va ser tota una experiència de control sobre el propi cos, sobre la creativitat, la flexibilitat, l’energia… Un moment que guardarem per tota la vida!

Cia. Anna Confetti “Per connectar amb el públic, quan viatgem, sempre ens aprenem les paraules clau de l’espectacle en l’idioma de cada país” 

La companyia ja té una trajectòria d’actuacions important, ja que fem trenta-sis anys. Hem actuat molt per Catalunya, però amb alguns espectacles també hem sortit de manera puntual a actuar en l’àmbit internacional. Ara estem portant un espectacle molt original, que proposa un nou llenguatge de clown. Es diu “A la fresca” i quan el portem fora el  traduïm com a “Fresh air” o “Prendre l’Air”, depèn de cada país! 

Viatjar fora és un repte que ens agrada molt, per arribar a nous públics i noves maneres d’entendre la cultura, ja que a cada país tenen el seu sentit de l’humor i culturalment hi ha uns estàndards. És molt interessant veure com uns gags que aquí funcionen més, en un altre país funcionen menys i al revés. Hi ha llocs que potser no són tant extrovertits, no riuen tant i aplaudeixen molt i en altres a la inversa.

“A la fresca” és un espectacle molt visual, amb poc text. Sí que hi ha sons, però realment el text són unes quantes paraules. Aleshores, a cada lloc on anem ens aprenem les paraules clau de l’obra en l’idioma de cada país. Això ho fem per respecte i sobretot per connectar més i més de pressa amb la població. 

Cia. katakrak “A Costa Rica vam tenir la sensació d’estar exportant un distintiu cultural català molt diferent i amb molta projecció internacional” 

La companyia Katakrak es va fundar l’any 2005 i el 2009 vam començar, gràcies al treball de producció de Pepe Canata, a anar a l’estranger, a diferents països d’Europa. Després, l’any 2014, va ser molt explosiu perquè vam tenir dos dels viatges més importants que hem fet a fora: Costa Rica i Taiwan. Vam anar-hi amb la instal·lació participativa “El ingenio catalan”  i allà -que també hi havia altres companyies amb instal·lacions- vam tenir la primera sensació molt potent que realment estàvem creant una cosa nova. Vam fer un espai enorme amb jocs participatius i va ser un gran, gran èxit! Van ser deu dies de treball conjunt amb altres companyies on vam tenir aquesta sensació d’estar exportant un distintiu cultural català molt diferent i amb molta projecció internacional, les instal·lacions participatives. 

Al juny va venir Taiwan, i podríem dir que va ser la vegada que ens hem sentit més artistes. En el sentit que, des del principi, ens van cuidar moltíssim. Va ser una gran satisfacció, teníem la sensació d’estar vivint un moment molt especial dins de la trajectòria de la companyia. A banda d’estar un mes actuant en un Festival a la capital de Taiwan, també vam fer un taller per a professionals d’Arts Escèniques amb l’escenògrafs del Teatre Nacional i altres professionals, fet que vam aprofitar i compartir moltíssim.

També hem viscut altres experiències, no tant de gires, però si amb projectes concrets. Per exemple, a Romania una associació que treballa per la defensa del medi ambient ens va demanar si podíem fer tres jocs pels premiats d’un concurs infantil, i va ser una experiència molt bonica. Vam crear uns jocs inspirats amb els dibuixos dels infants que havien guanyat, tots relacionats amb situacions per salvar el medi.  

Cia. Antonella d’Ascenzi “A Itàlia i a Grècia vam rebre molt amor, eren els primers festivals que es feien després de l’aturada per la pandèmia”

Amb la companyia vam anar a Itàlia i a Grècia l’any passat, a l’octubre, quan en els dos països es va començar utilitzar el passaport Covid. Van ser uns moments que recordo amb força tensió, ja que era una cosa nova i tot i estar al corrent dels documents que es necessitaven, sempre tenies una mica de por sobre si hauria sortit algun altre document o faltaria alguna cosa. És molt diferent viatjar sol o ser el responsable d’un equip que està viatjant i que està treballant. Això també passava quan canviaves de comunitat autònoma a Espanya, perquè les mesures també anaven canviant. Aleshores, havies d’anar-ho controlant tot.

L’experiència, però, va ser molt bona! Tot i les restriccions d’haver d’estar amb mascareta, els Festivals funcionaven, la gent venia! A Grècia, fins i tot, vam tenir doble actuació. Vam rebre molt amor per part del públic. Eren els primers festivals que es vivien després de l’aturada de la pandèmia, ja feia massa temps que els teatres estaven tancats.

 

 

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This