A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
1 / 06 / 20

Les companyies catalanes de teatre familiar, les més proactives i les primeres de tornar a l’escena

Els fets demostren que les companyies catalanes de teatre familiar han estat les més proactives, les més propositives i les primeres en fer els passos necessaris per tornar a l’escena i retrobar el públic en viu. Van ser de les més actives durant el confinament i ara, en procés de desconfinament, ho han tornat a demostrar ja des de la fase 1 de la desescalada. La seva proactivitat ha permès obrir un camí que ha servit d’inspiració, no només a les altres compànyies, si no que també ho ha estat per a les administracions.

Durant la festa major de Corbins es va celebrar el primer espectacle amb públic en viu, assegut, al camp de futbol situat al Parc del Riu. Pocs dies abans, el dia 17 de maig, el Centre de Titelles de Lleida també va oferir una funció, en aquest cas amb el públic mirant-ho des de casa seva, de l’espectacle itinerant de carrer Hathi, a Alpicat, encara en fase 0. Tornant a Corbins, la companyia local, Festuc Teatre, va oferir La mongetera màgica el dia 21 de maig. Es van seguir mesures estrictes de seguretat i control i es va observar en tot moment la distància personal. Poc després, el dia 23, va ser Fadunito qui va mostrar el seu espectacle itinerant La gran família a Montoliu de Lleida.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

La mongetera màgica, a Corbins.

El passat cap de setmana es va celebrar a Castellserà (Urgell) el Desescal-ART, el primer festival d’arts escèniques en viu durant la desescalada, gràcies a l’empenta i la valentia de l’ajuntament de Castellserà i de la companyia local Campi Qui Pugui. Van ser dues funcions en un mateix dia, a la Masia Cal Monic. El Mag Lari va fer de mestre de cerimònies i hi van actuar Campi Qui Pugui, però també David Pradas, Oriol Ginestà i l’Improvisto’s Krusty Show. Tant a Corbins com a Castellserà es va omplir l’aforament disponible, poc més d’un centenar de cadires en tots dos casos, distribuïdes en grups de 2, 4 i 6 per preveure l’assistència de nuclis familiars.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Campi Quim Pugui, al Desescal-ART de Castellserà.

Llegendes de Catalunya, primer pas

Abans que passés tot això i en ple devessall d’anuncis de suspensions de mostres i festivals d’estiu, la companyia Teatre Nu, encarregada de la direcció artística, i l’ajuntament de Sant Martí de Tous, anunciaven que mantenien la celebració del festival Llegendes de Catalunya -del 3 al 5 de juliol-, seguint les normes i protocols de seguretat que fossin necessaris. Totes aquestes decisions són valentes, al darrera hi ha coratge i seny i moltes ganes de donar suport a les companyies, a un sector molt castigat i, en definitiva, a la Cultura. Ara cal també que el públic ho valori i s’espolsi la por del damunt, responent a la crida i tornant als teatres, sense patir. Us assegurem que no hi veureu escenes com les dels avions, tots plens i sense respectar cap norma, les del transport públic farcit de treballadors que no tenen altre remei que anar a treballar o determinades reunions socials. La confiança és clau.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Hathi, l’elefant del Centre de Titelles de Lleida, a Alpicat.

La primera funció del país en un teatre tancat durant la desescalada, però amb públic en viu, la va realitzar l’Ateneu d’Igualada que el 24 de maig va presentar Mort a les cunetes, un monòleg amb Joan Valentí, per a 30 persones que es van asseure disperses al pati de butaques i amb un preu simbòlic de l’entrada de 5 euros. Aquest 30 és el màxim permès en fase 1 (o 1/3 de l’aforament que no pot ser superior a 30 persones), que passarà a ser de 50 persones en fase 2. Jep Rabell, Cap de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada explica que la iniciativa és la continuació de l’Auditori Virtual que havien engegat una setmana abans i que forma part d’un “pla de xoc per donar suport a les companyies i les entitats culturals de la ciutat i la comarca”. El dia 17 de maig van emetre per diversos canals una gravació de l’especatcle Mare Terra (Príncep Totilau), mentre que el 24 de maig van fer Mort a les cunetes. Aquest espectacle el van gravar en directe i el van posar a disposició del públic.

“Tornar a obrir el teatre va ser emocionant”

Rabell explica que aquesta és la idea que tenen: “Les companyies venen a fer l’actuació i els la paguem, a més en paguem la gravació ben feta i la retransmetem per a la gent que no ha pogut accedir al teatre i vol veure l’espectacle”, explica Rabell. “Ens va semblar la millor manera d’ajudar les companyies, perquè si convoques subvencions o ajuts es molt farragós, en canvi així fan la funció i les paguem per la seva feina. Ã’bviament donem prioritat a les companyies de casa, de manera que la programació es fa a dues setmanes vista i és una mica eclèctica”. El cap de cultura del consistori igualadí explica que l’experiència de tornar a obrir el teatre va ser “emocionant”, que va ser fàcil seguir els procediments establerts pel baix nombre de públic i que va tenir molt ressò mediàtic, però no s’està d’assenyalar que hi ha paradoxes i contradiccions difícils d’explicar: “Hem d’aplicar unes mesures de seguretat que en altres àmbits no s’exigeixen i veus avions amb gent de costat o taules de 10 persones a terrasses sense mantenir la distància…”

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

La platea de l’Ateneu d’Igualada, abans de començar Mort a les cunetes.

A l’Ateneu tenen la intenció de continuar treballant així, però encara no saben fins quan, si durant el juny i prou o ho allargaran fins a mitjan juliol. Dependrà també de la disponibilitat pressupostària, però són molt conscients que tenen una responsabilitat envers les companyies, la ciutadania i la cultura, “que no és prescindible i és considerada com a tal perquè no té possibilitats de pressió econòmica.” Rabell, que anuncia que també estan estudiant com realitzar espectacles intinerants de carrer, és conscient que això només ho pot suportar econòmicament l’administració, que aquesta és la seva funció, perquè considera que les administracions “han abandonat el sector a la seva sort”. Un altre exemple de teatre o sala que obrirà les portes en plena desescalada, en aquest cas un espai privat, és la Sala La Planeta de Girona, que ha reprogramat alguns dels espectacles que va haver de suspendre pel mes de juliol i setembre.

El protocol de les instal·lacions 

Una altra de les mostres de vitalitat del sector i de l’actitud propositiva de les companyies catalanes d’arts escèniques familiars és la proposta de protocol de seguretat que va fer arribar a l’administració catalana el sector de les companyies d’instal·lacions d’autor participatives, per tornar a fer arts de carrer. Una dotzena de companyies defensen en la seva proposta la necessitat de continuar fent la seva aportació artística, a través del llenguatge del joc i l’experiència del públic, unes propostes culturals que són genuïnament catalanes. Les companyies han treballat en protocols de seguretat sanitària aplicables a les seves actuacions als carrers per tal de poder-les portar a terme en les diferents fases de la desescalada que planteja el govern.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Una imatge de L’atelier, una instal·lació de Toc de Fusta.

Arrel de tot això, sembla que hi ha alguna cosa que es mou. Els festivals Esbaiola’t, Grec, Cruïlla i Temporada Alta van anunciar que continuaven endavant, mentre que d’altres esdeveniments de referència, com Fira Tàrrega, han anunciat la seva reformulació i equipaments escènics clau del país, com ara el Teatre Lliure o el Teatre Nacional van suspendre tota la seva programació, malgrat que el Lliure ha continuat fent propostes en línia.

Valentia, coratge, sentit comú i la consideració de la Cultura com a servei imprescindible seria el mínim exigible a les administracions i als responsables dels espais, per tal de no fer encara més mal al sector.

Comments are closed.

  • Una iniciativa de:
    Associació Professional de teatre per a tots els públics
    Amb el suport de:
    Col·labora:
    col·labora Diputació de Barcelona        SGAE         Institut d'Estudis Ilerdencs         Diputació de Lleida        Ajuntament de Barcelona        INAEM - Ministerio de Cultura        

    Financiado por la Unión Europea-Next Generation EU. Proyecto financiado por el INAEM, Ministerio de Cultura y Deporte

        

Pin It on Pinterest

Share This