19 / 08 / 19

Les Arts de Carrer catalanes reivindiquen el seu bon moment i advoquen per la consolidació

Teatre, cercaviles, animació, dansa, performances, circ… Tot això i molt més es pot fer al carrer. Alguns d’aquests gèneres ja hi eren al carrer abans fins i tot que existissin teatres. Actualment ho anomenem arts de carrer, que és un terme prou ambigu i, per tant, inclusiu per tal que tot hi tingui cabuda. Catalunya és un referent a l’Estat i a Europa pel que fa a les arts de carrer. En aquest reportatge diverses veus repassen, des de diversos punts de vista, l’estat actual del sector, les seves febleses i les seves fortaleses i, sobretot, posen la vista en el futur. Parlen Marisol Rico (management de Companyia La Tal), Pep Tines (tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Torelló i director del Festival d’Arts de Carrer Festus), Salva González (coordinador de la Plataforma Arts de Carrer), Sam Atencia (membre fundador de la companyia Pentina el Gat) i Lluís Rovira (membre fundador de la Productora Tutatis).

Fem un salt en el temps i una breu repassada. A l’Estat espanyol no va ser fins a la dècada dels 70 del segle passat, malgrat Joan Brossa ja havia començat a parlar del teatre al carrer uns quants anys abans (1945), que alguna cosa es va començar a moure en aquest àmbit. L’animació infantil i el teatre al carrer van créixer de manera paral·lela, el primer lligat al folk (Xesco Boix) i el segon seguint un model semblant al francès (Comediants). El sector va créixer, esponerós, especialment després del traspàs del dictador, en el que s’anomenà “transición”. Grups de tota mena eren contractats per actuar en festes d’associacions de diversos tipus, empreses i altres esdeveniments, sobretot en festes majors. Una part de la contractació, en força casos la major part, provenia del sector privat.

Es tractava d’un sector molt vital i amb un gran nombre de companyies i artistes que s’hi dedicaven, però la profunda crisi del 2008 va acabar amb això de soca-rel i tot va canviar. El sector ha passat per moments molt durs. En alguns casos l’alternativa a la desaparició han estat o la reinvenció, o la internacionalització. A la millora aparent del panorama econòmic, el sector ha respost amb un creixement moderat del nombre de companyies, amb una millora general del discurs artístic, amb iniciatives d’estructuració, amb el creixement de la consciència com a sector davant les administracions i amb la creació de cicles o festivals específics. Un dels canvis més significatius ha estat que el gruix de la facturació depèn majoritàriament de les administracions, la qual cosa deixa en mans d’aquestes un factor clau per a la supervivència del sector.

La internacionalització, una alternativa a la crisi

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Cavalls de Menorca. Prod. Tutatis.

Un veterà del sector, Lluís Rovira (Tutatis Produccions Teatrals), va viure el que descriu com una explosió a finals del 70 i la davallada: “Jo sóc de difícil etiquetatge. Vaig començar fa 40 anys fent carrer, animació i cercaviles. Després de la mort del dictador hi va haver un boom. Era bestial tot el que es feia al carrer! Les companyies ara històriques feien moltes actuacions i en força casos vivien molt bé. Al carrer es treballava i es gaudia, hi havia molta feina i varietat. També pel que fa a qualitat. Fins que la crisi del 2008 va acabar amb tot això i a les festes majors van aparèixer les batucades dels joves del poble, que eren alternatives barates”. Rovira llança un punt d’autocrítica, al·legant que el sector s’havia “acomodat” i per això va ser fàcil prescindir-ne.

Marisol Rico explica com van ser els inicis de La Tal: “A principi dels 80 i 90 només es programava carrer a les festes majors. Es tractava d’espectacles eminentment infantils, sense massa dramatúrgia, coses entretingudes i festives, però era l’única programació que existia. Nosaltres, alguns espectacles de sala els fèiem al carrer, mentre que els espectacles itinerants van començar a formar part de les cavalcades o de les rues de carnestoltes. Posteriorment, en altra mena de festes, bicicletades, etc, van començar a agafar espectacles itinerants”. Durant 20 anys, La Tal vivia d’espectacles de sala, sobretot, combinant-ho amb algun de carrer que es mantenia en el circuit català amb alguna incursió a l’espanyol. Va ser el 2008, coincidint amb l’inici de la crisi, que van anar a una fira d’espectacles de carrer i els van començar a programar a l’estranger. Va començar la seva internacionalització.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Zum, de La Tresca i la Verdesca.

Rovira diu que la crisi el va afectar “com a tothom”, però es va haver de moure i va començar a fer créixer Tutatis, a buscar actuacions a l’estranger que combinava amb el que feia a casa, que és el que van fer unes quantes companyies. “Arrel de la crisi també van néixer noves companyies, que van veure clar també que havien de marxar -diu Rovira-, però que també tenien clar que el seu espectacle havia de tenir un estàndards de qualitat vàlids per aquí i per a l’estranger”. En aquest cas, internacionalització és un eufemisme d’emigració artística, forçada, per poder sobreviure. Salva González, coordinador de la Plataforma Arts de Carrer, explica que el nivell de les companyies catalanes és molt alt i a fora són reconegudes: “Podem parlar de sistema català, i tant! Quan fem crides per assistir a fires a l’estranger, la resposta de representants i companyies és molt nombrosa i això és positiu. Aprofiten les facilitats i els ajuts a la internacionalització i també hi ajuden les fires estratègiques que es celebren al país com el Sismògraf, Fira Tàrrega o el Trapezi, a les quals assisteixen programadors internacionals. La feina d’aquestes mostres és també molt important”. Tot i això, González advocaria per la consolidació d’un circuit català potent.

La companyia de Sam Atencia, Pentina el Gat, que s’ha dedicat bàsicament a l’animació durant la seva dilatada trajectòria, afirma que ni tan sols actualment les festes majors són el gruix de la contractació: “Ens contracten, sobretot, en esdeveniments de tipus social, aplecs, festes diverses organitzades per associacions… Abans de la crisi, quan hi havia més diners, també fèiem actes d’empresa o també mogudes polítiques. Et podies permetre fer mogudes molt més grosses, espectacles itinerants amb pressupostos elevats i una estructura que podia incloure actors, carrosses. Tot això, amb la crisi, va desaparèixer”. Ara, Pentina el Gat, per decisió pròpia treballa sobretot en l’animació infantil, amb diversos formats, però sempre estàtic i dins o fora de sala.

Què és el Programa.CAT?

Esbaiola't (Companyia de comediants La Baldufa)
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Zeppelin, de La Baldufa, al Festival Esbaiola’t.

Ara bé, estem en un moment de remuntada? Hem recuperat el nivell d’abans de la crisi? La conclusió és que la situació ha millorat notablement, que la internacionalització ja és una alternativa més que una obligació -amb matisos- i que existeix la voluntat dels agents del sector de continuar treballant amb rigor i, sobretot, de vertebrar el sector i de defensar-lo com a col·lectiu davant les institucions. L’optimisme és moderat. Però què ha passat després de la crisi?

Marisol Rico afirma que hi ha dos factors importants que intervenen en aquest canvi: “La gent que fa festivals, mostres o cicles vinculats més o menys a les arts de carrer comencen a tenir una entitat molt marcada, molt forta, com Al Carrer de Viladecans, el Festus de Torelló, el Sismògraf d’Olot i d’altres, que s’afegeixen a Fira Tàrrega. Això és un senyal, perquè obre espais més enllà de les festes majors i fomenta l’aparició de programacions ben pensades, amb programadors amb criteri que s’hi miren molt amb el que porten. A més, pensen expressament en els espais que acolliran aquests espectacles. Això, al seu torn, és un revulsiu per a les companyies, que treballen molt millor els seus espectacles.”

Transhumància (Xip Xap Teatre)
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Transhumància. Xip Xap Teatre.

El segon factor de què parla Rico és el Programa.CAT, que va engegar el Departament de Cultura de la Generalitat. En què consisteix? L’objectiu és ajudar a estabilitzar i incrementar l’activitat i qualitat de les programacions d’arts escèniques i musicals professionals dels equipaments de titularitat pública, així com dels de titularitat privada amb els quals l’ajuntament o l’ens públic mantingui un acord de col·laboració. Això es materialitza en una línia sòlida i estable d’ajuts per al finançament d’una part de la programació escènica municipal estable. El Departament de Cultura el va engegar i, posteriorment, s’hi van afegir la Diputació de Barcelona (2014), la Diputació de Girona (2017) i les de Lleida i Tarragona (2018). Aquest programa està pensat per a programacions estables i no subvenciona les programacions de festa major, tret dels espectacles d’arts de carrer -la majoria d’actuacions es fan en el marc d’aquestes festes-, que sí hi poden optar gràcies a la lluita d’agents del sector, com ara la Associació de Teatre per a Tots els Públics (TTP), l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) o la Plataforma Arts de Carrer (PAC), per tal que hi entressin. Fa un parell d’anys que la Diputació de Barcelona ha abolit aquest ajut a les arts de carrer a les festes majors, mentre que la resta els han mantingut, tot i que és un punt de debat. Aquest és un punt fonamental per a Rico, que argumenta que el 70% de la programació d’una festa major són arts de carrer, que caldria mantenir aquestes ajudes i treballar en la direcció de crear un circuit per a les arts de carrer que acabi fent innecessàries aquestes ajudes. “Se n’ha de tornar a parlar de tot això –diu Rico-, perquè les festes majors, al final, són programacions estables i fins i tot han derivat, en alguns casos, en la constitució de festivals”.

El punt de vista del programador

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Un espectacle del Festus de Torelló.

Pep Tines, tècnic de cultura de l’Ajuntament de Torelló, explica que el Festival d’Arts de Carrer Festus, que dirigeix, va sortir del replantejament de la programació municipal: “Quan vaig entrar com a tècnic de cultura a Torelló durant la festa major no hi havia gaire cosa familiar i calia donar un tomb a tot plegat. També programava el Teatre Cirvianum, amb propostes que podien satisfer a un públic ampli durant la festa major, mentre que al carrer calia que la programació fos festiva i que el criteri del que es portés al carrer fos que fos apte per a tots els públics. Paral·lelament vam posar en marxa la constitució del Festus, que al principi era un festival per a un públic jove, amb propostes contemporànies i arriscades, un aspecte que en l’actualitat també mantenim parcialment. Ja sabem que les avantguardes als pobles costen una mica”. La idea de Tines era mostrar teatre, circ o dansa de carrer, no teatre al carrer, és a dir, no es tractava de treure al carrer allò que es feia a sala, sinó que es tractava de mostrar el que es podia a veure a Fira Tàrrega, per exemple, i ampliar el ventall, perquè s’obria a propostes de tot tipus de gènere, incloent les arts visuals i plàstiques. Actualment el Festus, del qual se n’ha celebrat la 22a edició, és un referent com a festival d’arts de carrer i està pensat per a tots els públics, sense renunciar a la contemporaneïtat o la innovació.

Des del punt de vista del programador, Tines és de l’opinió que a l’hora de distribuir ajuts com el del Programa.CAT seria interessant “trobar un equilibri i reconèixer la feina dels municipis que fan l’esforç de disposar d’una programació estable setmanal d’arts escèniques durant tot l’any”. Això vol dir acabar amb un repartiment que podria tenir un punt d’arbitrari. Tines fa una proposta: “Que els municipis que optin a ajusts presentin un projecte sobre la programació d’arts de carrer que té previst fer i que compleixi amb un seguit de requisits de periodicitat i condicions en que es desenvolupen les actuacions. Si els sol·licitats compleixen les condicions, endavant. Si no, aquests ajuts van igual a municipis que no programen mai res, tret de per la festa major. No ho acabo de veure just”, tot i que Tines reconeix que hi pot haver una certa contradicció, ja que si s’apliquen aquests filtres, potser hi haurà ajuntaments que no programaran ni poc ni molt, sinó gens. “Jo el que faig –diu Tines- és que, si rebo ajuts, no estalvio o ho desvio a d’altres partides, a mi els ajuts em serveixen per programar més. Si sense ajuts en programava 4, amb els ajuts que m’atorguen en programaré 6, per això crec que els ajuts fomenten la contractació”. Ara bé, Tines també advoca perquè els temps s’ajustin a les necessitats de les administracions locals, que en ocasions han de programar a cegues, sense saber exactament si aquell ajut que esperaven els haurà estat concedit o no.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Rare birds, al Sismògraf d’Olot.

Les programacions d’arts de carrer a les festes majors, en ocasions, i per la voluntat d’un programador o alguna associació o companyia, en d’altres ocasions, han derivat en la celebració de festivals dedicats específicament a les arts de carrer. Poden ser els casos d’Al Carrer de Viladecans, l’Esbaiola’t d’Esterri d’Àneu, el mateix Festus de Torelló, la Fira de Circ a Carrer de la Bisbal, el CircPicat d’Alpicat, l’Emergent del Gironès, el Teatre sense Teatre de Rubí o el Xalaro de Platja d’Aro. Segons Salva González molts dels festivals neixen amb vocació de servei, sense ànim de lucre, sense tenir massa en compte si rebran o no ajuts, tot i que lògicament els esperin perquè la major part de l’activitat es recolza en ajuts de les administracions locals, supramunicipals, nacionals i estatals. El fet que sorgeixin festivals crea circuit, que és una de les reivindicacions que fa tothom amb qui hem conversat per realitzar aquest reportatge, que coincideixen així mateix en assenyalar les arts de carrer catalanes com a referents arreu d’Europa.

Cal mantenir els ajuts per consolidar i crèixer

Un altre punt de consens és que ens trobem en un  moment de recuperació, en el qual el carrer és important a Catalunya, avança molt i és capaç d’innovar gràcies a l’empenta de les companyies i els ajuts que ara es veuen perillar i que, en cas de desaparèixer, estroncarien aquesta recuperació malmenant tots els esforços que ha fet el sector i la mateixa administració. L’aposta del sector no és només que es mantinguin aquests ajuts –reformulant-los si calgués-, sinó que s’ampliïn i hi puguin optar les companyies que fan instal·lacions interactives al carrer, com poden ser Tombs Creatius, Toc de Fusta o Itinerània, per  dir-ne algunes. “Estem en un moment interessant –assegura Marisol Rico- i seria important preservar-lo i acabar de donar aquesta empenta, perquè això fa que les companyies també facin un tipus d’espectacle de carrer diferent, amb dramatúrgies de carrer, pensat pel carrer. Estem en un bon moment, però cal preservar-lo”.

Salva González coordina la Plataforma Arts de Carrer dels del 2014. L’entitat agrupa els festivals, fires i mostres del país que tenen com a principal eix conductor de les seves programacions les arts de carrer. La Plataforma va néixer fa 5 anys, quan la situació era una mica complexa, i ha viscut els darrers anys la recuperació del sector, encara incompleta, que ha patit un cert alentiment darrerament a parer de González. La seva constitució va coincidir amb la posada en marxa del programa.CAT, i va apostar fort per tal que els ajuts incloguessin les arts de carrer programades a  les festes majors. Les instal·lacions, però, són l’assignatura pendent, ja que l’administració no les inclou en el programa perquè considera que hi ha absència de component dramatúrgic. Segons González, les companyies que treballen amb les instal·lacions –no ens referim, amb tots els respectes, als inflables o similars- aporten molta qualitat al seus espectacles i són molt específiques de Catalunya, ja que a la resta d’Europa gairebé no n’hi ha. En canvi tenen una projecció internacional que cal remarcar.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Els Xics del Xurrac, de Tombs Creatius.

“Per preservar l’evolució positiva de les arts de carrer al país –diu González- caldria tornar a la situació de fa dos anys –quan la Diputació de Barcelona va decidir enretirar els ajust a les arts de carrer en festes majors- i continuar atorgant els ajuts, perquè s’ha demostrat que funcionava i perquè, si no, el sector caurà en picat i tot el que hem recuperat es perdrà, la gent no tindrà incentius per contractar i tindrem un problema greu. A més, de moment ha passat a Barcelona, però el programa és present a tot el país i és a tot el territori que es plantejaria el problema”. La seva experiència en el sector li fa afirmar que “seria ideal” potenciar els ajuts, perquè les arts de carrer “són una eina ideal per crear nous públics”. La idea és “posar tot tipus de manifestacions artístiques a l’abast de tot el públic, de qualsevol tipus, que s’ho troben de manera espontània, al carrer, sense fer cap esforç. Aquesta mena de democratització de la cultura repercuteix després en les altres arts”, assegura González. El coordinador de la plataforma, entitat que també forma part del debat del Pla Integral del Teatre, té interès que se’n parli en aquest pla de les arts de carrer, que “crec que han perdut una mica de tirada”, diu. González afirma que caldria analitzar quines disciplines necessiten ajuts a la creació: “N’hi ha que estan prou bé, com el circ i la dansa, i d’altres que necessiten un impuls, com el carrer, i caldria arribar a una entesa entre la gent del sector, creadors, companyies, programadors i esdeveniments per consensuar els interessos de tothom, mirar d’unificar-los en un criteri i fer força de manera comuna”.

Explorar vies de finançament

Esbaiola't Rats (Campi Qui Pugui)
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Rats, de Campi Qui Pugui.

L’opinió contraposada a la dels ajuts respecte les altres és la de Lluís Rovira. Acceptant l’existència de les subvencions i la seva utilitat, la paradoxa que planteja Rovira és que aquests ajuts tenen també un risc per a programadors i companyies: “Si reps ajuts, tard o d’hora, i jo el primer, t’apalanques i llavors, quan estàs acostumat a rebre el diner de manera regular, de sobte l’aixeta es tanca i t’agafa amb el peu canviat. Si jo durant 20 anys visc de subvencions, aquestes em pervertiran. És inherent a la condició humana: quan tinc diner fàcil, deixo de lluitar. Llavors, quan venen mal dades et quedes sense recursos artístics, logístics, de filosofia, per continuar. De manera inconscient moren la lluita i la imaginació, no tindré ni forces ni idees. Sí, sé que sona a cultura neoliberal, però també reconec que estic en una contradicció perquè m’assembla molt bé que els ajuntament pensin a programar més i que es donin ajuts, però que ningú s’enganyi, si aconsegueixes fer una programació que es manté per la taquilla i no per les subvencions, a menys que el públic desaparegui, quan vingui una crisi aguantaràs molt millor.”

Rovira es llança a la utopia: “El teatre no pot ser gratuït. Potser és una utopia pensar a fer pagar al públic per un espectacle de carrer, limitant-lo, però podem explorar altres vies, com ara que hi hagi empreses interessades a obtenir visibilitat i que patrocinin les actuacions.” Així és com proposa Rovira una via de monetització de les arts de carrer, amb una fórmula semblant a la de les curses ciclistes: publicitat durant el recorregut en tanques i a les mateixes caravanes que precedeixen la prova. Reconeix que aconseguir això és complicat i vol molta feina.

L’animació, un vers lliure

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Balambambú, de Pentina el Gat.

L’animació infantil sembla un pèl aïllada, tot i que en aquest país hi ha algunes companyies que congreguen milers de mainades, pares i mares –El Pot Petit, per exemple- i d’altres que potser no congreguen multituds, però que tenen una trajectòria dilatadíssima, molt sòlida, i una tirada remarcable i que són referents, com La Tresca i al Verdesca, Xip Xap o els mateixos Pentina el Gat de Sam Atencia. Aquest músic explica que l’animació no entra al programa.CAT i que en aquest cas l’intrusisme els ha perjudicat: “L’administració va objectar que hi havia molt intrusisme en aquest sector, però crec que és la mateixa administració que hauria de posar un filtre per detectar si la proposta està feta amb rigor i compleix unes determinades característiques a nivell artístic. No té massa sentit que jo, com a companyia, amb altres espectacles entri al programa, però no hi entri amb l’animació. La companyia és la mateixa i treballa amb el mateix rigor!” Atencia reivindica el paper de l’animació: “És patrimoni cultural d’aquest país, amb figures cabdal com Xesco Boix. Preservem aquest llegat i l’actualitzem i a més ens singularitza, perquè en altres zones de l’Estat això no existeix. Proposo que es torni a valorar si l’animació hi ha de ser al programa.CAT, com hi ha de ser i com es filtren les propostes”.

Òbviament Atencia advocat pel tracte igualitari de l’animació amb la resta d’arts de carrer i amb el que es fa a sala, en tots els sentits. Des de la distribució dels ajuts, a la logística: “Jo he anat a fer espectacles de sala amb la meva companyia i he estat tractat molt correctament, mentre que al mateix lloc, la mateixa companyia, he anat a fer animació al carrer i no tens un lloc on canviar-te, un servei, aigua… Cal que es prengui consciència també d’això”.

Hippos - Zum-Zum Teatre (Destacada)
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Hippos, de Zum-Zum Teatre.

Marisol Rico fa un capmàs: “Cal que des de l’administració siguin conscients que el carrer a Catalunya és important; que moltes companyies marxen fora a fer gires i aquí no en tenen la possibilitat i que es plantegin que no hi hagi diferències entre el carrer i la sala. Comença a haver-hi un sector interessant, amb festivals, amb fires, però no pot ser que Fira Tàrrega sigui una gran fira i que no es disposi d’un circuit de carrer. Tenim sector? Jo crec que sí. Ho hem aconseguit entre tots, administració inclosa. Si el tenim, cal pensar a marcar línies estratègiques com en altres sectors, aprofitar la feina feta fins ara i donar-li continuïtat.”

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This