La porta a la fantasia
Son les 5 del matí, la Martina fa hores que dorm.
La Martina té 8 anys i mentre dorm somriu, demà anirà al teatre.
Mentrestant la Companyia: Actors i Tècnics, a bastants kilòmetres d’allà, arriben al magatzem per carregar la furgoneta. En el mateix moment que ells acaben de carregar l’última caixa, un somni lleuger voleteja per l’habitació de la Martina.
Els Actors llegeixen el full de ruta que els ha deixat la persona de Producció, engeguen la furgoneta i tanquen la porta del magatzem silenciosament per no despertar el veïnat.
Quan la Companyia arriba al teatre saluden als Tècnics que ja els esperen amb la porta de càrrega oberta. Descarreguen caixes, plafons i baguls que es convertiran en l’espai tan bonic que va pensar l’Escenògrafa. Els Tècnics tenen a la ma el plànol de llums que va fer l’Il·luminador, comencen a provar els focus.
Els primers rajos de sol entren per la finestra de la Martina.
El Tècnic de so llença un àudio de prova amb la música que va compondre la Compositora.
Just en aquest moment sona el despertador de la Martina. Salta del llit i al mateix temps, a l’escenari, un dels titelles surt de la seva caixa, una Titellaire el col·loca al seu lloc.
La Martina es renta la cara i torna a aparèixer aquell somriure, es mira al mirall: -Avui vaig al teatre!- Amb el mateix tempo que s’eixuga la cara amb la tovallola, el Personal de neteja del teatre deixa la platea tant lluent com la cara de la Martina.
-A esmorzar!- se sent al mateix temps a la cuina de casa de la Martina i a l’escenari del teatre. Per la Martina comença el dia, pels Actors i Tècnics parada obligatòria.
Després d’esmorzar els Actors i les Actrius repassen aquelles paraules, que va escriure el Dramaturg i que van treballar amb la Directora. S’encenen les bombetes del mirall del camerino. S’obre l’armari de la Martina. Els Actors i les Actrius es vesteixen amb aquell vestuari que els va dissenyar la Figurinista i va confeccionar la Sastressa.
La Martina es posa aquella dessuadora que la fa sentir bé.
La Martina surt de casa i camina pels carrers cap al teatre. Els Actors i les Actrius caminen per l’escenari escalfant el cos i repassen aquells moviments que la Coreògrafa els va ajudar a aprendre’s.
La Martina arriba al teatre, abans d’entrar al vestíbul fa una última mirada al cartell que va fer el Dissenyador gràfic, de l’espectacle que ha programat la Gestora Cultural i que ha difós el Responsable de comunicació.
Els Tècnics estan a punt a la cabina.
La Taquillera li dona l’entrada a la Martina que li agraeix amb el seu somriure.
Els Acomodadors han indicat a la Martina on pot seure.
Ja està asseguda, les butaques del seu voltant es van omplint. La seva fila. Les altres files. Tot el teatre.
Els Actors entre cametes fan el seu ritual i s’abracen amb complicitat.
Un Tècnic fa un senyal a un altre.
La llum de sala va baixant. Es fa silenci.
Fosc i comencem.
El moment màgic.
La porta per entrar a la fantasia.
La fantasia ha començat a les 5 del matí.
Un article de Pep Farrés i Junyent. Actor i director teatral. Membre de Farrés Brothers i Cia.