9 / 04 / 19

La Mostra d’Igualada clou la seva 30a edició amb èxit de públic, grans projectes i el comiat de Pep Farrés

Un gran èxit. Aquest seria el resum del balanç de la 30a edició de la Mostra d’Igualada, la fira d’espectacles infantils i juvenils, celebrada el cap de setmana passat. Unes xifres espectaculars: amb 27.500 espectadors; 4.000 assitents a l’espectacle de celebració (Leonardo, somins i malsons, de Plasticiens Volants); 760 professionals de 400 organitzacions procedents de 9 països; 39 companyies catalanes, 11 de la resta de l’Estat i 5 internacionals; 58 expositors a la Llotja; 154 reunions ràpides i 7 projectes presentats en la 10a edició del Mercat de Projectes.

Més enllà de les xifres, però, cal destacar uns quants aspectes remarcables, començant pel fet que aquesta ha estat una Mostra amb una càrrega emocional important: era la trentena edició, però també era la darrera de Pep Farrés com a a director artístic després de 5 anys en els quals aquesta cita imprescindible per a públic, companyies i per a la Cultura del país ha fet un salt qualitatiu considerable. També ha estat un plaer comprovar la gran acollida de les estrenes absolutes dels espectacles Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol (La Pera Llimonera), Mil bocins (ZiPit Company), Italino Grand Hotel (La Tal), Oops! (Teatre Mòbil), i també de Planeta M.Art (Marcel Gros), a més de Back 2 Classics (Planeta Trampolí) i Joc de cadires (CAL Teatre).

Les estrenes absolutes

Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol va omplir l’Ateneu i La Pera Llimonera, dirigits per Toni Albà, van demostrar que a través de l’humor es pot abordar amb seriositat i profunditat, essent crítics, un tema delicat i dolorós com el dels refugiats. Per la seva banda, ZiPit Company van oferir dues funcions de Mil bocins, un espectacle de titelles que presenta una història surrealista, amb una potent lectura ecològica, però amb un element central: la capacitat de resiliència de la vida humana, d’adaptar-se a les dificultats de manera positiva. Italino Grand Hotel, de La Tal, que es va poder veure també a l’Ateneu i va omplir, va rebre una gran ovació per diversos motius: el candor del personatge protagonista -gran interpretació de Jordi Magdaleno, un veritable tour de force- i la història que explica, senzilla i emotiva, una història d’amor rentada, planxada i perfumada, amb reminiscències del cinema mut i del d’animació i amb una posada en escena impecable en la qual tot va a favor de l’espectacle. També va estrenar Marcel Gros, que va portar el seu Planeta M.Art al Teatre Aurora, un espectacle en que reivindica la mirada del creador, seguint l’aforisme de Marcel Duchamp: “Artista és tothom que sàpiga mirar”. La sala va gaudir de valent amb un exercici inaudit per part d’aquest entranyable pallasso: deixar de banda el món virtual, el món digital, per tornar a la realitat, a una tècnica sofisticadíssima que s’anomena ‘teatre’. Gairebé tancant la Mostra van estrenar l’espectacle Oops! el Teatre Mòbil, uns veterans ja d’aquesta cita que van ser els favorits del públic en les edicions del 2011 i 2013.

Espectacles d’una gran qualitat

La inauguració d’una edició emblemàtica de la Mostra com és la trentena va ser brillant. El viaje de Ulises, de Teatro Gorakada, premi al Millor Espectacle en la darrera edició de FETEN de Gijón, és un espectacle sensacional, amb una dramatúrgia ben travada, unes interpretacions magnífiques, un sentit de l’humor guspirejant i una utilització i aprofitament dels elements escènics admirable. També va constituir un punt d’inflexió a la Mostra l’espectacle Leonardo, somins i malsons, de la companyia Plasticiens Volants, que debutava a l’Estat. L’espectacularitat dels inflables i la posada en escena, al Parc central, van ser notables i van brindar algunes de les imatges més insòlites de la Mostra. L’espectacle es basava en la vida i obra de Leonardo Da Vinci, humanista del Renaixement, precisament en l’anu en què es commemora el cinquè centenari de la seva mort.

Com en tota mostra o fira, a mesura que es van desgranant els espectacles va corrent la brama sobre aquells que criden més l’atenció del públic per algun aspecte concret, per la seva espectacularitat en la posada en escena, pel seu humor, per la seva sensibilitat o per algun altre factor. És el cas de Cal Teatre i el seu Joc de cadires; dels Escargots, dels Slow Olou; d’El Pot Petit, al qual els precedeix la fama i  són capaços de congregar multituds -a Igualada ho van fer-; de la Companyia de Comediants La Baldufa i el seu esbojarrat i divertidíssim funeral pel Confetti –Bye Bye, Confetti-; la curiosa Biblioteca de Sons i Sorolls de Monfort i Portillo; la CALMA, de Guillem Albà; els entranyables Hippos de Zum-Zum Teatre; la delicadesa de Piccoli Sentimenti, de les belgues Tof Théatre; el divertidíssim espectacle de carrer Katapulten, de Traüt o els ja esmentats Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol i Italino Grand Hotel, només per dir-ne alguns.

Projectes engrescadors

Un dels aspectes més remarcables de la Mostra va ser la celebració del 10è Mercat de Projectes d’Espectacles, en que es van presentar fins a set projectes, tots ells d’un gran interès i d’un nivell creatiu que fa ser molt optimista respecte la seva materialització. Les expectatives, doncs, són altes. El Centre de Titelles de Lleida aposta per una posada en escena de Moby Dick que barreja els titelles i l’animació. L’artista Júlia Farrero recorre a Teia allò viscut i conegut, en aquest cas la baixada de falles, per reflexionar sobre les nostres contradiccions. Els Xip Xap van presentar una relectura del conte clàssic a Hamelí, també per submergir-se en la naturalesa humana. La companyia Campi Qui Pugui van presentar Camí a l’escola, un espectacle basat en la impressionant sèrie de documentals homònims, que va fer venir moltes ganes de veure’l materialitzat als assistents a la jornada -programadors, productors, periodistes, companyies…-, que gairebé omplien la sala d’actes de la Llotja. Un altre projecte singular és el de la Companyia Eudald Ferré, La (petita) Moby Dick, per només 20 espectadors d’entre els quals una balena de 4 metres de longitud espera trobar l’autor o autora d’una carta d’amor llançada al mar dins un ampolla. El meu amic Brutus és la proposta de la companyia Príncep Totilau, liderada per Marc Hervàs, que parla sobre les desigualtats i injustícies que s’observen als carrers de les nostres ciutats. Finalment, Teatre Labú va presentar Fragile, una proposta experimental que es basa en la recerca amb les corrents d’aire, diversos materials i el moviment i el cos. Poesia visual.

Pep Farrés tanca un cicle de 5 anys

L’edició de la Mostra d’enguany, a més de tenir la particularitat que era la trentena, també ha carregat un component emotiu: ha estat la darrera de Pep Farrés com a director artístic, cloent d’aquesta manera un cicle de 5 anys al capdavant de tot plegat. Farrés va assumir la direcció l’any 2015 i, acompanyat per l’equip de la Mostra, ha desenvolupat una proposta artística que ha ampliat i incorporat nous projectes a la Fira d’arts escèniques infantils i juvenils de Catalunya. La Mostra JOVE; el creixement de la Mostra PRO arreu de l’Estat espanyol i a nivell internacional; la Mostra a les escoles; la presentació de la programació per itineraris d’edat i l’ampliació de segments de voluntariat. Farrés afirma que tenia com a objectiu obrir la Mostra a totes les disciplines escèniques i apostar per la barreja de gèneres. “Cada vegada els espectacles són més difícils d’etiquetar i cada vegada incorporen i barregen més gèneres i això, des del meu punt de vista, és molt positiu”, diu Pep Farrés. “La qualitat, la contemporaneïtat de la proposta, la innovació en el llenguatge escènic, l’aportació en el format i la dramatúrgia han estat criteris artístics bàsics a l’hora de programar”, afegeix. Farrés explica també que ha intentat posar el seu granet de sorra per dignificar el sector a nivell de qualitat: “Hem intentat contribuir perquè tots els agents transitin igual pel teatre familiar que pel teatre per a adults, malgrat que encara hi ha molta feina per fer”. El director artístic de la Fira fins aquest any assegura que “les arts escèniques per a infants i joves estan guanyant prestigi, s’estan dignificant i cada vegada més, són un terreny fèrtil on poder expressar-se amb la màxima llibertat creativa. Però sobretot, no ens enganyem, són un sector econòmic que permet viure de l’ofici, tenir feina amb regularitat i contacte amb el públic pràcticament tots els dies de l’any”. Farrés també fa balanç del seu pas per la Mostra: “El meu pas per la Mostra ha estat una experiència enriquidora, que m’ha permès conèixer millor aquest ofici que tant estimo i viure’l des d’una altra perspectiva. Uns anys de molta feina, de dormir poc però de somiar molt.” Moltes gràcies Pep, per la teva dedicació!

Imatges: Mostra d’Igualada / Marc Vila.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This