LA INSTAL·LACIÓ PARTICIPATIVA dins les arts de carrer
Aquest any per commemorar el Dia Mundial de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut des d’EscenaFamiliar m’han demanat que parli sobre les instal·lacions, una disciplina artística que practico des de fa més de vint anys. Encara que som moltes les companyies catalanes que fem instal·lacions participatives, no penseu que això és així a tot arreu. Vosaltres, el públic, heu sigut tan receptives i participatives, que heu contribuït fort a que Catalunya s’hi hagi convertit en referent a nivell mundial pel que fa al número de companyies que ens dediquem al fascinant món de les instal·lacions participatives.
LA INSTAL·LACIÓ PARTICIPATIVA dins les arts de carrer
A finals del segle passat a Catalunya, a moltes festes i esdeveniments d’arts de carrer, van començar a aparèixer instal·lacions i estructures originals, que convidaven al públic al joc i la interacció, convertint-los en protagonistes de les històries i emocions que explicaven aquelles obres.
Allò que avui dia coneixem per Instal·lació Participativa d’Autor (o Instal·lació a seques) va ser una disciplina emergent fa tres dècades, rebent al llarg del temps diferents noms com ara “dinàmiques de carrer” o “instal·lacions de jocs”, en un intent clar de donar nom a una nova disciplina escènica, ben diferenciada de propostes lúdiques ja conegudes, com ara atraccions, inflables, jocs tradicionals o espais de jocs versionats o comprats.
Les instal·lacions són obres artístiques originals que fan sevir el joc i la interacció com a llenguatges per explicar històries universals. Més enllà d’entretenir, les instal·lacions emocionen i interpel·len al públic en primera persona. Amb dinàmiques dramatúrgiques que situen el públic interactuant al centre de l’obra, les instal·lacions provoquen una escenificació transformadora: alhora que transformen l’espai físic amb les seves estructures, transformen també el rol del públic, que esdevé protagonista.
Són obres que afavoreixen la comunicació, la cooperació i la recuperació de l’espai públic com a lloc de trobada.
Avui dia és una disciplina artística molt estesa dins les programacions d’arts de carrer d’arreu, on Catalunya representa un important volum de creadores i creadors. Així, la instal·lació participativa ha anat esdevenint una disciplina genuïnament catalana, amb més de 15 companyies professionals que la practiquen.
A les instal·lacions catalanes trobem dramatúrgies tan diverses com ara: la recreació d’emocions d’una colla castellera, la mitologia del laberint del minotaure, les vides d’un animalari postnuclear o el naufragi d’un Robinson, entre d’altres. Una molt rica i variada producció entre les més de 30 instal·lacions originals, que situen a Catalunya com a referent d’aquesta disciplina a festes i festivals d’arts de carrer de tot el món.
Un text de Paco Hernández, un dels fundadors de la companyia d’arts de carrer Itinerània, creadora d’instal·lacions participatives d’autor des de l’any 2006.
