A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
25 / 10 / 22

La companyia del príncep Totilau apropa el teatre a famílies que volen conèixer les humanitats i les ciències. Conversem amb ells per descobrir algunes curiositats de la companyia!

La companyia del príncep Totilau compta amb una trajectòria artística de més d’una dècada damunt dels escenaris, fet que la situa com una de les companyies de referència i amb una gran projecció. Amb la direcció artística de Marc Hervàs i la producció de Clara Dalmau, juntament amb una quinzena de professionals més, un dels segells d’identitat que els caracteritza és la gran vinculació dels seus espectacles amb la tradició cultural i literària. Parlem amb ells per descobrir totes les curiositats de la companyia i endinsar-nos en el seu darrer espectacle! 

Comencem amb una curiositat, per què vau escollir el nom “La companyia del príncep Totilau“?

A nosaltres ens agrada molt la tradició teatral, tenim molta passió per Shakespeare, per exemple, o pel teatre clàssic. A Shakespeare podem trobar-hi “La companyia dels homes del Rei”, i vam pensar que seria divertit que la nostra companyia, una companyia contemporània, tingués un nom d’aquests, un nom que continués amb la tradició. Vam pensar que aquest nom seria divertit, però que encara estaria millor que el noble fos inventat. Aleshores vam decidir que seria La companyia del príncep”, i vam buscar un príncep ridícul. El “príncep Totilau” és un dels personatges d’una de les obres que més ens agraden, “Ubú rei”, d’Alfred Jarry, perquè és l’inici del teatre de l’absurd, un text emblemàtic del teatre de titelles.

És un nom que diu molt de nosaltres, de qui són els nostres referents i també de qui som i d’on venim. Tenim molta vinculació amb la literatura, la filosofia, la història… Tots els nostres espectacles estan molt relacionats amb la tradició cultural i literària, que comença des de molt abans dels grecs!

Així doncs, d’aquí també ve el nom de la productora, Ca l’Ubú. 

Exactament! L’any 2007 vam fundar la productora escènica Ca l’Ubú, SL, i d’aquí surt la companyia de teatre per a famílies que volen conèixer les humanitats i les ciències, “La companyia del príncep Totilau”, i també “El Ballet imperial de la reina Rosamunda” (un altre personatge de l’”Ubú, rei”), que està especialitzat en espectacles de dansa contemporània també per a tots els públics. També, des de la productora, fem treballs per encàrrec i col·laboracions amb altres productores o teatres. Ara la nostra idea és continuar creixent i en un futur pròxim començar una línia d’espectacles per a adults.

Han passat quinze anys des del 2007, què significa per a vosaltres aquesta fita? 

Significa que hem hagut de lluitar durant quinze anys! Hem tingut èxits i hem tingut, també, algunes coses que no ens han anat tan bé. Considerem que hem anat tenint una línia de treball i hem anat millorant, que això és el que interessa: ser capaços de poder millorar amb el temps. Volem que els equips de la companyia vagin creixent col·lectivament i anar acumulant aprenentatges. 

I amb tota aquesta trajectòria acumulada, com encareu la nova gira d’enguany?

Doncs amb La companyia del príncep Totilau tenim en gira fins a cinc espectacles, Mozartland“, “Mare Terra“, “El meu amic Brutus“, “Monsieur Croche i El Llop Ferotge. I, d’altra banda, amb “El Ballet imperial de la reina Rosamunda”hem recuperat l’espectacle”Escenes d’infants, que vam estrenar el 2012

Parlem una mica de Mozartland, un concert – espectacle que just vau estrenar aquest passat any. 

Correcte! Mozartland és un concert-espectacle amb música en directe de la mà d’un quartet de corda i flauta, on combinem música i teatre. El llenguatge musical és universal! En aquest cas hi ha molt poquet text, fet que permet una identificació i una aproximació a l’obra des d’un altre punt de vista, un punt de vista més sensitiu i sensorial. És una màgia especial que té aquest espectacle, i és una línia que des de la companyia intentem seguir.  

No és el primer cop que barregem les dues disciplines, la música en directe i la interpretació. Ja ho havíem fet amb Monsieur Croche“, per exemple, on vam dur a terme un treball de creació artística més experimental, ja que és una obra que se centra en els somnis, molt coetània del surrealisme, i el resultat va ser un espectacle que ens ha permès viatjar per molts escenaris d’arreu -fins i tot vam anar a Corea del Sud i a Hong Kong!- i viure experiències molt enriquidores.

Segurament hi haurà un futur espectacle que seguirà aquesta línia, amb aquests criteris, perquè és un segell d’identitat nostre i té una molt bona rebuda per part del públic.

I en aquesta ocasió, com va sorgir la idea de Mozartland“? Com ha estat el procés de creació?

Una mica el que ens ha passat és que cada espectacle l’hem enfocat en funció de les necessitats familiars, podríem dir. Les preguntes o les curiositats que els nostres fills (en tenim quatre!) ens plantegen a casa, són la motivació per crear nous espectacles. Mozartland, concretament, va sortir arran del Martí, que és el tercer fill, que es trobava en una època molt d’explicar contes i vam dir, ostres! Per què no fem un concert-espectacle per ell? Que sigui, per una banda, una música molt agradable (per això vam agafar Mozart, què és potser el compositor més universal i més associat a la música clàssica per a nens), i agafem també els contes clàssics dels germans Grimm. I amb aquesta unió vam anar creant l’espectacle, hi vam afegir l’escenografia, unes màscares… El resultat és una obra que convida el públic a entrar a jugar a l’habitació del petit Mozart i la seva germana Nannerl, que són dos personatges interpretats per dos infants! 

Així doncs, són dos actors molt joves! Què significa per a ells viure aquesta experiència?

Sí, tenen dotze i nou anys! Habitualment el que ens passa és que els espectacles per a nens els fem els adults, i aleshores tenim una certa distància. Nosaltres vam pensar, escolta, per què no busquem aquesta identificació? Aquesta vinculació del nen amb l’espectacle a través del mateix intèrpret? I que l’intèrpret sigui un nen! Que no sigui un adult que fa de nen, o que li explica una cosa a un nen.

Ha estat un experiment que hem fet i que ha estat preciós! En Mozart i la Nannerl eren dos nens virtuosos que viatjaven per tot Europa fent concerts, i l’espectacle mostra com jugaven a casa seva durant aquesta època de la seva vida. Vam veure aquesta vinculació amb la vida real de Mozart i el fet que tinguéssim nosaltres dos nens, que eren germans i que podien representar-los i escenificar-los.

A ells els encanta anar de bolos, han arribat a actuar davant de set-centes persones! Per ells és una gran satisfacció, quan s’acaba l’espectacle sempre es queden a parlar amb el públic i és una experiència bonica. És curiós perquè no estan mai nerviosos! El fet que nosaltres, el pare i la mare, també hi siguem presents, suposo que els ofereix una mena de “terreny segur”, una certa tranquil·litat i naturalitat.

Hi ha alguna cosa que després d’haver fet l’obra hàgiu descobert?

La veritat és que sempre descobrim coses noves perquè les obres tenen una cosa molt especial i és que mai queden quietes, els espectacles sempre es transformen; de fet, es transformen en cada funció!  

I, per acabar, si haguéssiu de definir la companyia amb tres adjectius, quins escolliríeu?

Som perseverants, això sí que ho tenim! També ens agrada molt el concepte d’equip, ja que entenem el teatre com un art col·lectiu, i respectem els materials que utilitzem per treballar, perquè tenim respecte pels infants i també pels autors de les obres. Ho fem tot des d’una visió molt humanista, creiem que els nens han de conèixer les coses, se’ls ha de posar en repte. Ho ha d’entendre tot un nen? Els deixem experimentar? Tractem les obres amb respecte i les intentem apropar amb un cert llenguatge perquè siguin atractives per als infants, però el que fa que l’art sigui interessant és la part de misteri; és a dir, que generi dubte o ganes de continuar reflexionant. Si ho entens tot… allà hi falta alguna cosa! Els espectacles que no s’entenen del tot, segurament són els que queden impregnats en la memòria!

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This