20 / 08 / 18

La Colmena o com apostar pel teatre contemporani ampliant els públics

Una de les Creus de Sant Jordi que la Generalitat ha lliurat enguany a l’estiu ha estat per l’Associació Cultural La Colmena de Santa Coloma de Gramenet. Aquesta entitat, que va començar com una cooperativa de consum que abastia d’aliments el que al 1916 era un poble proper a Barcelona, s’ha convertit -un segle després- en un referent cultural del que ara ja és una ciutat.

L’Andreu Banús i el Joan Fernández de la companyia El que ma queda de teatre estan al darrere de la segona etapa de la història de l’entitat. “Al llarg del temps, l’espai ha mantingut la seva activitat, dedicada principalment al teatre, el billar i els escacs. La complicitat, l’esforç i la perseverança són els valors que distingeixen una entitat que s’ha convertit en emblemàtica al seu entorn”, així expressa la Generalitat el perquè La Colmena mereix la Creu de Sant Jordi. I aquesta essència, ser un referent cultural, un punt de trobada, un espai públic que posi en valor el teatre, és la que el Joan i l’Andreu volen mantenir des del 2016, any en què La Colmena passa a ocupar un nou espai i en què ells dos es posen voluntàriament al capdavant d’aquest projecte amb el que han crescut com a companyia.

“De la tradició a la modernitat”, diu l’Andreu que és el camí que volen recórrer i en el qual, de moment, el públic està decidit a acompanyar-los. La Colmena s’ha convertit en una petita sala on es pot veure, a un preu popular, teatre amateur contemporani. El canvi d’ubicació, ha comportat que el teatre tradicional amb escenari i butaques passi a ser un espai compartit en què el públic està molt més a prop de l’escena i en què els formats de gran teatre es transformen per oferir teatre de cambra. “Es fan obres des de Lorca fins a Galzeran” –assegura l’Andreu- que admet que no es tracta de fer teatre experimental perquè el que cal és convèncer un espectre ampli de públic tant pel que fa a edat com pel que fa a gustos. Però també assegura que estan adaptant textos per modernitzar l’oferta i aconseguir també atraure nous públics sense que La Colmena sigui el punt de trobada que ha estat des de fa més d’un segle. I en aquest nou plantejament, l’espai La Colmena es combina amb el teatre Segarra per a que a la ciutat hi hagi de tot: teatre de gran format i més tradicional i també teatre més alternatiu.

La periodicitat de la programació també té a veure amb la consolidació del públic. Actualment, és l’única sala de Santa Coloma amb una temporada estable. I això permet que la gent s’hagi acostumat a poder veure teatre amateur sense la necessitat d’anar a Barcelona. I a poc a poc, La Colmena va alimentant el cuquet per veure més i més teatre.

L’oferta familiar també té lloc a La Colmena. Però en aquest cas no programa companyies amateurs, sinó professionals. “Entenem que la línia que separa una oferta de l’altra no és tan clara com en el cas del teatre per a adults, en què l’amateur no competeix amb el teatre professional perquè el públic sap diferenciar-los bé”, assegura l’Andreu. Com a companyia professional, El que ma queda de teatre aposta perquè a les sales de teatre es programin espectacles fets especialment per un públic infantil amb una qualitat que es pot garantir en el cas de les companyies que s’hi dediquen professionalment. Com que el pressupost és limitat, busquen diferents fórmules: ells mateixos programen espectacles que ja no giren, o bé aprofiten residències de companyies que fan assajos oberts dels espectacles que preparen o bé també proposen espectacles escolars durant el curs. A finals d’any, potser presentaran una sorpresa i representaran un conte de Nadal, com fa temps que els hi demana el públic. Encara no està acabat i cal compaginar-ho amb els bolos de la companyia, però els faria il·lusió contribuir, també així, amb aquest projecte.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Moment del lliurament de la Creu de Sant Jordi a La Colmena.

La Creu de Sant Jordi arriba precisament quan comencen a veure que l’aposta de modernització acompanyada del canvi d’espai funciona. El públic creix i omplen el 70% de les funcions, que arriben a una quarantena anuals. A més, una cinquena part del públic arriba de fora. La Colmena continua demostrant que el teatre és un punt de trobada, un motor de dinamització social. Ara, cal també que aconsegueixi ser una empenta cultural, una forma de fer créixer els públics i de generar l’hàbit d’anar al teatre tant de criatures com de gent adulta. El que ma queda de teatre està posant el seu gra de sorra i espera que en uns anys tinguin relleu.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This