Jordi Magdaleno s’enfronta sol al públic per primer cop amb un clown tendre en l’últim espectacle de La Tal
Un ram de flors, un munt de llençols i un cor que batega… per una veu. Amb aquests tres elements, la companyia La Tal ha construït el seu nou espectacle, Italino Grand Hotel. Podria semblar que una companyia amb més de 20 anys de trajectòria i amb espectacles premiats que han voltat per tot Europa, com Carilló o The Incredible Box, afronta l’estrena d’una nova producció amb calma i seguretat. Però al teatre, 2+2 no són 4. I les estrenes són estrenes sempre. Com si féssim un reset a l’ordinador o si ens trobéssim de nou amb el full en blanc. Igual passa amb la il·lusió i l’entusiasme per oferir noves idees al públic. Això es manté intacte després de 22 anys als escenaris. Què fa que Jordi Magdaleno tingui un nus a l’estòmac? Doncs que aquest nou espectacle no és només una nova producció. És tot un repte. Per començar, és un espectacle de sala, després d’haver-se centrat els últims anys en funcions de carrer. “Era un cuquet que em cridava. Volia complicar-me l’existència perquè sempre busques reptes nous. Que el mercat demana espectacles de carrer, doncs jo faig un de sala!”, assegura Magdaleno fent broma però explicant amb sinceritat la motivació per aquesta nova obra.
Però el repte no és només el format de sala. Italino Grand Hotel és el primer espectacle que fa ell sol a l’escenari. La resta de produccions de La Tal tenien com a mínim dos personatges a escena. En aquest cas, el fet d’enfrontar-se amb el públic tot sol afegeix pressió, perquè es converteix en un repte personal. “Quan hi ha un altre clown reparteixes moments, el pes no recau només sobre tu. Aquí estàs tu sol i és un gran repte aconseguir que no baixi el ritme. M’agrada assumir-lo, tot i que és una gran responsabilitat”, afirma el Jordi. I afegeix que l’experiència és un grau, però també pressiona: “Aquest espectacle és un reset de tot plegat. És com una fulla en blanc, un llenç. Però a sobre, no tens ni els mateixos colors per pintar! Sembla increïble però els molts anys d’experiència només serveixen per posar pressió”.
En George, el personatge que interpreta Jordi Magdaleno, treballa al soterrani d’un gran hotel de Nova York de principis del segle XX. Ell controla la bugaderia i va fent funcionar les màquines per tenir a punt els llençols quan des de dalt li demanen. Però en George viu enamorat de la veu que cada dia li reclama la roba neta. Una veu dolça i seductora que fa volar papallones a la seva panxa. En una escenografia espectacular, repleta d’enginys que reprodueixen les màquines de la bugaderia, el clown intentarà vèncer la vergonya i els nervis i declarar-se a “la veu” amb un ram de flors enviat amb els llençols nets. Tot el que li passa aquell dia forma part d’aquesta nova producció de La Tal, que manté un segell propi, però amb ingredients afegits. La dosi de tendresa, per exemple, és un aspecte que el mateix Magdaleno destaca: “És una obra molt tendra. La història mateixa m’ha portat cap a la història d’amor, però mai oblidem la part còmica”. I és que en cap moment el George deixa el posat de clown. I l’escenografia fa la resta: les grans màquines que contribueixen als gags, que acceleren el ritme, que deixen roba, que la recullen, que la netegen i que la planxen són com un personatge més de l’espectacle. “La gent a la que li agradi el teatre visual còmic, disfrutarà d’aquesta obra -comenta el Jordi-. És el que sabem fer a La Tal i per això creem aquest tipus d’escenografies”.
Italino Grand Hotel està estrenat. Però està encara en evolució. “El working progress durarà 15 anys”, fa broma el Jordi Magdaleno. “Visualment, és un espectacle molt bonic, però anem veient coses que s’entenen millor que d’altres, o aspectes amb els que el públic pensàvem que connectaria millor o detalls als que no donaves importància i funcionen molt bé”, explica Magdaleno després de mitja dotzena de funcions representades ja. La cita crucial serà a la Mostra d’Igualada. Abans, el repte és poder portar-la a diferents petits teatres de Catalunya per tal de fer el millor rodatge. I és que una obra està en constant evolució i la millor manera de polir-la és tenint el retorn del públic. I no només de l’infantil, sinó del conjunt de la família. “La Tal sempre treballem amb la perspectiva que si el pare i la mare s’avorreixen els infants també s’avorreixen”, insisteix l’actor: “Jo faig l’espectacle i espero que li agradi a tothom”.
Italino Grand Hotel manté la fórmula dels espectacles sense text. Les úniques frases que se senten són les de la veu que prové de dalt, la veu que enamora al nostre clown tendre, que més que deixar-nos sense paraules, vol deixar-nos amb el somriure a la cara. El primer repte està aconseguit.
Doncs amb moltes ganes de veure’l en acció. Segur que serà molt interessant i ens emocionarà, com sempre fa La Tal i en Jordi, sense cap mena de dubte, referents del teatre per a tots públics del nostre país. Enhorabona i molta força! Si el camí no us porta a Montmeló, ja farem per trobar-te!