27 / 06 / 19

Jordi Magdaleno (La Tal): “El pallasso no està gens passat de moda, però ha canviat la manera de fer-lo”

L’any 2007 la Companyia La Tal, sota la direcció del clown Leandre Ribera, que també n’és un dels intèrprets, van estrenar Démodés, un meravellós espectacle de carrer que amb el temps ha esdevingut gairebé de culte. Tres pallassos entranyables, gamberros, patètics, còmics i molt humans, perden la feina. Els fan fora i es queden sense pista i només amb el maquillatge, el vestuari i el seu ofici, que ara està passat de moda, per afrontar la vida. Jordi Magdaleno, Leandre Ribera i Enric Casso són els protagonistes d’aquesta mena de tragicomèdia de creació col·lectiva que mostra la fi d’uns còmics a través del llenguatge del clown clàssic i, malgrat tot, d’una contemporaneïtat esclatant. Des de la seva estrena Démodés ha tingut vida, durant un temps, molta vida, i ara encara en tindrà més, però com a espectacle de sala. Ribera i La Tal seran aquest estiu, del 6 al 27 de juliol, al Théâtre de l’Oulle (La Factory) presentant Démodés, inclosos en la programació de l’Off del Festival d’Avinyó.

De fet, en aquest mateix espai s’aniran intercalant representacions de Démodés i de Rien à dire, un magnífic solo protagonitzat pel mateix Ribera. No deixa de ser una paradoxa que un espectacle que ja té una trajectòria molt dilatada i que porta com a títol Démodés -passats de moda- encara funcioni. Jordi Magdaleno (La Tal) explica per què han decidit donar-li una nova vida: “Es va crear com un espectacle de carrer i ara tenim l’oportunitat de portar-lo a sala. És una miqueta més llarg que quan el fem al carrer. Hem jugat més amb l’escenografia i amb les llums perquè és un espectacle que ens demanava aquest tempo que imposa l’escenari. Démodés té molts tempos tranquils, en que t’has de fixar molt en els detalls i és per això vam decidir donar el pas.” Les diferències bàsiques entre l’espectacle que ja coneixem i el que es veurà a la sala es basa, doncs, en una modificació de l’estructura i en el fet que s’han treballat algunes qüestions que en el carrer no tenen tanta importància, però que la subtilitat d’una sala no perdona, matisos com el ritme i les mirades entre els personatges. És una operació de risc, això és ben clar.

Tres personatges descol·locats, “étourdis”

L’espectacle de La Tal té un punt d’existencial -una característica comuna amb tants altres espectacles contemporanis de pallassos- però sense aprofundir, només presentant a tres personatges que en el passat han tingut el seu moment de glòria, però que no han sabut renovar-se i es troben en una mena de compàs d’espera. El circ tradicional on eren està canviant i no saben com adaptar-se a l’actualitat. En aquest sentit, Magdaleno explica que no es tracta d’un espectacle de reflexió: “No parlem del pallasso com a tal, o de la seva funció, sinó de tres personatges que han quedat vençuts per la vida i el que veiem és que estan absolutament descol·locats –étourdis, en francès-, fora del seu àmbit, i es troben en un moment de la seva vida en què no saben per on tirar”.

La recuperació i replantejament de Démodés té un motiu clar: és un dels espectacles que els tres intèrprets gaudeixen més posant en escena. Magdaleno admet que s’havia convertit en un espectacle de referència: “Quan anàvem pels llocs amb La Tal, la gent que l’havia vist el recordava i ens demanava si el fèiem encara o quan el tornaríem a fer, fins i tot alguns ens van arribar a dir que era el millor que havien vist mai. Això vol dir que s’ha convertit en una referència i potser demana que el deixis allà, quiet i amb aquest bon record. Però a nosaltres ens sabia greu deixar-lo a l’armari, tancat”. És per això que al llarg del temps Magdaleno explica que l’han anat fent, sempre amb l’emoció de retrobar-lo i fer-lo en un lloc o altre. El membre de La Tal assegura que els agrada molt fer l’espectacle per la connexió que s’estableix entre ells: “Connectem molt bé tots tres, com a intèrprets i com a personatges, amb una riquesa de matisos que permet que, malgrat que no ens veiem, sabem quan estem traspassant el focus d’un personatge o altre i això, per a nosaltres, és molt bonic, segurament és per això que ens ho passem tant bé”.

“Hem canviat més coses del que pensàvem”

Després de fer un espectacle durant molt temps, però amb pauses considerables entre funció i funció, existeix la possibilitat que costi recordar situacions o matisos que es tenien treballats. No és el cas, ja que La Tal i Ribera han estat diverses temporades tancats, treballant, retocant coses de relació i interacció dels personatges, han inclòs dos números nous i han retocat fins i tot més coses del que pensaven: “El podríem haver fet com el fèiem abans -diu Magdaleno-, perquè ja funcionava bé, però quan ens hi vam posar… La curiositat i les ganes de millorar són molt poderoses, varies una coseta i aquesta en fa canviar una altra i així vas fent. Hi havia la voluntat de fer aquest traspàs del carrer a la sala, però una vegada que hi érem pel tros hem canviat més coses del que pensàvem”.

De fet, Démodés és un espectacle pioner en el sentit que es planteja una situació de trànsit, d’una manera tradicional de fer circ o fer el clown, a una altra més moderna. I és en aquest trànsit que els tres personatges han quedat atrapats. Que això interessi vol dir, precisament, que el pallasso no està passat de moda i que el que canvia, segons Magdaleno, “són les formes de fer-lo”. “El clown és súperactual i ara mateix hi ha uns quants espectacles que parlen del tema, del circ que ha passat de moda i de la posició del pallasso. Què fa? Com es renova? D’alguna manera, han seguit l’estela de Démodés que, sense aprofundir, va encetar aquesta línia. Es tracta de veure aquests tres perdedors, que han quedat al marge, que han estat tancats en un cercle tota la vida i cal veure què els passa quan en surten, quan els en fan fora. Al final són tres lluitadors que volen continuar fent allò que els agrada”. Ha quedat força consensuat que l’espectacle de La Tal és de referència, però el que fa que això sigui així és també el gran nombre de capes de lectura de que disposa i que fa que sigui una obra eminentment familiar, ja que la mainada riurà de les facècies dels personatges, mentre que els adults, a part de divertir-se, també engegaran alguns mecanismes de reflexió.

“La mirada del públic, a la sala, és més crítica”

El fet de poder dur aquest estiu Démodés a Avinyó, dins la programació de l’Off, es deu a que l’espectacle, que dirigeix el mateix Leandre, sempre ha tingut molta vida a França, tal i com explica Magdaleno: “El Leandre, que ja té experiència a Avinyó, està convençut que calia dur-lo, perquè afirma que és el seu lloc. A això cal afegir que en el mateix espai les funcions de Démodés es combinin amb les de Rien á dire.” La Tal treballa molt al carrer, on ja tenen una més que remarcable projecció internacional, però aquest pas que fan els obre l’oportunitat de d’obrir el circuit de sala a França: “Fins fa poc feia temps que no fèiem sala -explica Magdaleno-, però darrerament hem estrenat l’Italino –Italino Grand Hotel, en la darrera edició de la Mostra d’Igualada- i ara Démodés. No se’ns fa estrany, però hi ha unes quantes diferències. D’entrada a la sala ja tens l’atenció del públic, mentre que en el carrer te l’has de guanyar, has de fer l’esforç de cridar l’atenció. Els matisos a la sala són més fàcils de fer, el públic està més predisposat a mirar, però precisament per això també la seva mirada és més crítica i has de filar molt prim. Jo diria que són dos llenguatges absolutament diferents, amb els seus condicionants”. Respecte el tema d’obrir circuit, a més de França, Magdaleno confia que l’espectacle també es pugui veure al nostre país “perquè és molt bonic”, diu, perquè paga la pena i perquè creu que tindria molt bona acollida. De fet, afirma que ja hi ha gent interessada, tot i que no hi ha res concret encara.

  1. Jordi Says: 28/06/2019 09:51 Reply

    Gràcies per donar bombo i platillo a l’essència del món del pallasso, tant sovint menyspreat per l’entorn teatral i social. Gràcies LO PALLASSO DIDÍ

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This