A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
21 / 03 / 23

Estimats titelles, còmplices de les meves històries, idees i sentiments que he exposat a l’escenari, petits bocins de mi mateix

Estimats titelles, còmplices de les meves històries, idees i sentiments que he exposat a l’escenari, petits bocins de mi mateix,

Cada cop que us endreço a les vostres capses, o que us preparo darrere del castellet per actuar, cada vegada que algú de vosaltres reclama la meva atenció per reparar qualsevol desperfecte fruit de l’ús o d’una manipulació descurada, en una paraula sempre que penso amb vosaltres m’apareixen una colla d’imatges, un munt de records de tants anys de complicitats i aventures, d’èxits i, perquè no admetre-ho, també de fracassos.               

Quan us retrobo, és com retrobar una vella amistat d’aquelles que encara que han passat dies i dies sempre la tens a prop i sempre agrada de tornar a veure.      

Ara que ja són molts més els dies viscuts que els que viurem plegats, us vull dir com sou d’importants per a mi, per les il·lusions que  guardeu entre els plecs dels vostres vestits, les preocupacions amagades sota les pinzellades de les vostres mans i cares, els desitjos molts cops complerts d’agradar i emocionar que els vostres cabells de roba, corda, o ves a saber què, tenen embolicats, pels molts somnis que omplen de nusos els vostres fils i tiges.    

Vaja, que sou la meva altra família, aquella que m’ha acompanyat per places, escoles, bars, teatres, presons, biblioteques, camps de refugiats, platós de televisió, i sobretot en hores i hores de furgoneta corrent per carreteres i autopistes, amb un il·lusionant i il·lusionat propòsit, que al final de la funció el públic fos una mica més feliç que en entrar, i perquè no, jo també. Mentre a casa la meva família de carn i ossos esperava que tornés cansat però feliç, i mentre vosaltres jèieu a les vostres capses, jo ho feia també, però al meu llit satisfet de tenir aquest meravellós ofici de titellaire, un ofici que sense vosaltres no tindria raó de ser, per no tenir no tindria ni nom.

Per tot això, per les bones i males estones, pels èxits i els fracassos, per les hores de convivència des del moment que només éreu una simple idea al meu cap, finsla darrera  funció de les nostres vides, us vull donar les gràcies per tot el que hem compartit. Gràcies a vosaltres titelles de tota mena que pobleu el meu món i la meva imaginació. A vosaltres titelles vells i nous i fins i tot els que tinc imaginats, i que potser  no veuran mai els llums d’un escenari, a tots vosaltres estimats titelles moltes gràcies!

 

Un text de David Laín, fundador de la companyia l’Estenedor Teatre i membre honorífic de l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics. 

  1. Nona Umbert Says: 21/03/2023 14:23

    Uf! Estic plorant d’emoció. Una carta preciosa d’un preciós titellaire. Gràcies a tu per regalr als teus titelles els teu esprit tantes i tantes actuaccions!

  • Una iniciativa de:
    Associació Professional de teatre per a tots els públics
    Amb el suport de:
    Col·labora:
    col·labora Diputació de Barcelona        SGAE         Institut d'Estudis Ilerdencs         Diputació de Lleida        Ajuntament de Barcelona        INAEM - Ministerio de Cultura        

    Financiado por la Unión Europea-Next Generation EU. Proyecto financiado por el INAEM, Ministerio de Cultura y Deporte

        

Pin It on Pinterest

Share This